Quiosc

Diari de Girona

Víctor Recort Periodista i escriptor

«La ficció és el llenguatge dels déus»

Víctor Recort Marc Bordons

Manel i Xavi són dos actors que han protagonitzat la comèdia més coneguda de la televisió catalana. Manel se’n va a viure a Madrid però decideix tornar i la comèdia, i la vida, continuen a la vida diària. Ple de referències a la cultura catalana, «Pont Aeri», de l’escriptor i periodista català Víctor Recort, és una novel·la hilarant plena d’intel·ligència i humor.

Tenint en compte el panorama polític, quina seria la comèdia catalana del moment?

M’agradaria molt veure una sitcom sobre la gent que feia —i que probablement encara fa— les escoltes dels mòbils infectats amb Pegasus. M’ho imagino com una paròdia estripada de La vida dels altres, aquella pel·lícula alemanya sobre agents de la Stasi a la RDA, però amb els espies morts d’ensopiment.

Un dels seus personatges torna a casa (des de Madrid) i vol integrar-se al sistema cultural català. Diuen que avui Madrid mola més.

Madrid, trobo, va deixar de molar el dia que es va morir Carlos Berlanga.

Els ponts entre Madrid i Barcelona són possibles?

Ara mateix estan ben estesos, al meu entendre: les elits extractives de les dues ciutats tenen una relació fluida i de suport mutu. Al meu llibre es defineix el pont aeri, el pont aeri real, com una estructura intangible que sosté tots els fonaments del poder de l’estat.

Fa servir com a escenari l’extra radi de les grans ciutats catalans. Un ecosistema propi?

És el lloc on pot pensar amb més claredat i on pot ser ell mateix. A Barcelona tothom actua, tothom fa un paper. Tothom amaga panxa, i en Manel no n’és una excepció. Quan més se n’allunya de la capital, menys posat i menys llautó.

Quin paper juga la nostàlgia a la mitologia del seu llibre?

Per al protagonista de Pont Aeri, la nostàlgia és tan feridora com ho és la cocaïna per a Tony Montana. La lliçó que aprenen tots dos és la mateixa: no et col·loquis amb allò que vens.

«Plats bruts» com a referent?

Plats bruts no tan sols és una sèrie brillant, sinó que va tenir un impacte molt fondo dins la societat catalana, també dins la castellanoparlant.

Què utilitza com a blanc per a la paròdia de la nostra societat?

L’home desconstruït que no sap ben bé per on li toca l’aire. Les parelles artístiques d’homes que es detesten, però han de continuar junts perquè així els vol el públic. La migració d’un sistema cultural i lingüístic a un altre.

Hi ha certa por a fer paròdies amb la cultura catalana?

A l’hora d’escriure, res de res; si no, no m’hi posaria. Més que temor, trobo que hi ha certa recança a l’hora d’abordar fenòmens de la cultura pop contemporània quan aquests fenòmens són nostrats.

Com ha canviat el catalanisme?

Crec que l’1-O va ser pel catalanisme el mateix que el punk va ser per al rock & roll: un daltabaix necessari i alhora una estafa. Des d’aleshores, la cultura d’inclinacions catalanistes ha donat pas a un nacionalisme català desimbolt i sense complexos.

Diu que utilitza el what if (què seria si) a la novel·la. Què seria Superman a Catalunya?

No ens cal cap what if aquí. Ja n’hem enviat tres, de Supermans, als Estats Units: Tete Montoliu, Salvador Dalí i Rosalia Vila Tobella.

La ficció, en diferència del periodisme, què li permet?

Carta blanca. La ficció és el llenguatge dels déus.

Compartir l'article

stats