Quiosc

Diari de Girona

CINEMA

El gran dia d’Albert Serra a Canes

«Pacifiction», l’última pel·lícula del banyolí Albert Serra, arriba avui amb honor de multituds al festival de Canes. Aquesta inclassificable obra, de dues hores i tres quarts de durada, és entre les favorites per figurar al palmarès de la mostra dissabte

Albert Serra presenta avui a Canes el seu darrer film Andrea Zamorano/ACN

Albert Serra (Banyoles, 1975) presenta avui el seu últim film, Pacifiction (Tourment sur les îles), a la secció oficial a competició del Festival de Cinema de Canes, un certamen que sempre ha rebut el seu cinema d’autor amb els braços oberts. La pel·lícula, rodada a la Polinèsia Francesa, sorgeix de l’interès per parlar del món «d’avui en dia» però enquadrat «plàsticament en un context de fantasia visual» d’un territori d’ultramar. Com ja és habitual en la seva filmografia, Serra torna a barrejar actors consolidats amb altres no professionals i defensa que hi treballa de la mateixa manera. «Les eines que té un actor professional en el meu cinema no li serveixen absolutament per a res», afirma.

El 2016, el director ja va ser a la secció oficial de Canes, fora de competició, amb 'La mort de Lluís XIV', i tres anys després va rebre un premi especial del jurat per 'Liberté', que es va projectar en una secció paral·lela. Amb 'Tourment sur les îles' opta per primera vegada al gran premi de Canes. És la primera presència catalana al certamen des que, el 2009, Isabel Coixet hi va competir amb 'Mapa dels sons de Tòquio', curiosament, també amb Sergi López com a protagonista.

Precisament, Serra entén la seva última pel·lícula com una «continuïtat natural» de la seva filmografia, malgrat que aquesta vegada toca aspectes «molt contemporanis». La cinta se situa en una illa de Tahití, a la Polinèsia Francesa, on viu un representant de l’estat francès. Entre els representats polítics i l’estrat social més baix dels ciutadans, la trama pren el pols d’una població local en la qual pot desfermar-se la ira en qualsevol moment. Pel cineasta, l’argument és un reflex de la societat, uns contrastos d’un món com l’actual en què la separació entre el poble i el poder és «cada vegada més gran». «No volia que la cinta tingués contingut polític des d’un despatx o un nucli urbà, em sembla avorrit i burgès», afirma.

A Pacifiction, Serra repeteix la seva fórmula habitual de comptar amb actors consolidats al costat d’altres de no professionals. Així, Benoît Magimel, recentment distingit amb el Cèsar al millor actor per Peaceful, es posa a la pell del comissari protagonista. L’acompanyen a la gran pantalla Sergi López –que interpreta l’amo d’una discoteca- i l’escriptora i crítica literària francesa Cécile Guilbert, que debuta com a actriu. El director de Banyoles explica des de Canes que en els repartiments sempre busca «varietat» i no escull un actor o un altre en funció del rol que hauran d’interpretar. «Un mateix actor fa diversos papers, és en l’equilibri o el desequilibri col·lectiu, l’harmonia de les individualitats, el que acaba conformant la pel·lícula», precisa. De fet, diverses persones fan un mateix paper i algunes persones desapareixen del muntatge final. «No té massa importància, funciono amb la intuïció de com actuarà cada persona combinada a la resta», explica.

En aquest sentit, rebutja la distinció entre intèrprets de professió i amateurs perquè no hi veu «cap diferència». «He treballat amb actors professionals que eren inútils i amb no professionals que també. El fet que siguin una cosa o una altra, amb el sistema que faig servir, no hi influeix. Hi treballo de la mateixa manera», rebla. En aquest sentit, creu que les eines que teòricament té un professional «no li serveixen per a res», en el seu cinema. «És un no professional de facto», afegeix. El rodatge es va desenvolupar enmig de la pandèmia, amb la població local sotmesa a un confinament total. Per Serra, el context generava una «sensació espectral» en què la vida «desapareixia». El resultat es veurà avui a Canes.

Compartir l'article

stats