Núria Gabernet i Díaz (Sant Andreu de Palomar, el 1980), enamorada de Girona i bescanonina d’adopció, treballa en l’àmbit de l’educació ambiental a la Diputació de Barcelona. És llicenciada en Biologia (UPF) i en Psicologia (UOC) i recentment ha fet el postgrau de Psiconeuroimmunologia Clínica (Regenera). El 2020 va publicar el llibre La salut a través del moviment, la natura i l’alimentació, que posa èmfasi en la necessitat de viure en harmonia amb la naturalesa. Ara publica «Hola, ansietat!» (Cossetània Edicions), una invitació a capgirar la manera d’entendre l’ansietat, deixar de rebutjar-la i veure-la com una companya de viatge.
El llibre es basa en una experiència pròpia?
Podríem dir que sí. Hola, ansietat! és el resultat d’anys dels meus estudis i dels coneixements en relació amb aquest tema, però també i sobretot de la meva experiència.
L’ansietat és una malaltia desconeguda?
Se’n parla molt i cada cop apareix més a les notícies. Arran de la covid-19 ha augmentat molt, sobretot en adolescents, encara que també en persones adultes. Es calcula que afecta un 10% de la població mundial, sobretot dones, i que la majoria de persones patiran ansietat en algun moment. Desconeguda, no ho crec. Sí que penso que la manera d’abordar-la, excessivament determinista i mental, és errònia. Cal capgirar la manera que tenim d’entendre-la, i contemplar la gran diversitat de factors que poden estar-hi involucrats, des d’un punt de vista no només psicològic, sinó també biològic i evolutiu. L’ansietat pot tenir causes orgàniques, com el dèficit d’alguns nutrients o la inflamació de baix grau, que no tenen res a veure amb la manera de pensar i, per tant, molts cops no n’hi ha prou només en canviar els nostres pensaments perquè desaparegui.
Fa vergonya dir que es té ansietat?
Tot el que tradicionalment s’han considerat «malalties mentals» s’associen a un cert rebuig o estigma. Malgrat això, penso que cada cop se’n parla més obertament i que a les persones ja no els fa vergonya dir que tenen ansietat o que van al psicòleg. Tot i que l’ansietat adopta formes diverses i es pot presentar en diferents intensitats, no m’agrada titllar-la de malaltia, perquè amb aquest terme ja generem un rebuig i el que rebutgem ho acabem enfortint.
Ui, que difícil...
Per mi, l’ansietat són sensacions corporals que totes les persones experimentem en menor o major grau en algun moment de la vida. Amb el llenguatge construïm la manera que tenim d’interpretar-la. M’agrada més anomenar-la com una companya de viatge, i veure-la com ones que venen i van.
Al llibre parla de comprendre l’ansietat. Qui ho pateix, no sap detectar-la?
El llibre fa un recorregut per les principals causes que poden ocasionar ansietat: biològiques, emocionals i mentals, amb la intenció que el lector vagi descobrint les que hi poder estar implicades en el seu cas. La segona part del llibre se centra en les funcions que desenvolupa en la nostra vida. Tant les causes, com les funcions ens ajuden a comprendre-la i així a transformar-la, o com a mínim, a disminuir i alleujar el patiment amb què molts cops s’associa.
També parla de transformar-la. No es pot eliminar?
Aquí penso que hi ha el problema: en voler eliminar-la, li donem encara més força. L’objectiu del llibre no és en cap cas eliminar l’ansietat, sinó aprendre a relacionar-nos-hi d’una altra manera i, sobretot, això sí, reduir el patiment que l’acompanya. De fet, tenir ansietat està totalment justificat en determinades situacions. Quan comprenem que té una funció i que ens aporta informació molt valuosa deixem de veure-la com una enemiga a vèncer i aprenem a caminar amb ella, de la mà, en favor d’una vida més autèntica i en concordança amb la nostra naturalesa.
