Dilluns vinent, 15 d’agost, celebrarem la solemnitat de l’Assumpció de la Mare de Déu, un dogma proclamat l’1 de novembre de 1950, quan el papa Pius XII, per mitjà de l’encíclica Munificentissimus Deus, va proclamar que Maria ha participat ja de la Pasqua del Crist. D’aquesta manera, aquest dogma proclamava una veritat de fe que l’Església ja creia des de l’inici del cristianisme.

Des de ben antic, la litúrgia de l’Església d’Orient i la d’Occident celebrava l’Assumpció de Maria amb diversos noms, com la Dormició o també la Mare de Déu del Llit o d’Agost.

Va ser el papa Sergi I, que en la lletania o processó estacional per a les festes marianes, mencionava la Nativitat de la Mare de Déu, juntament amb l’Anunciació, la Purificació i la Dormició.

Si una llegenda del segle V a l’Orient cristià relacionava la mort i l’Assumpció de Maria amb fulgors d’estrelles i músiques celestials, Sant Joan Damascè afirmava que Maria «conservava, sense cap mena de corrupció, el seu cos després de la mort». I Sant Germà de Constantinoble deia que el privilegi de l’Assumpció era degut a la Divina Maternitat de Maria, tot afirmant que el seu cos «és precís que es vegi lliure de convertir-se en pols». Per això el triomf de Maria, com va dir fa uns anys el bisbe Francesc, de Girona, «ens fa aixecar els ulls en el nostre camí» per descobrir «que no estem destinats al sofriment, ni a la soledat, ni al fracàs, ni a la mort. Estem cridats a la vida, i a la Vida amb plenitud i per sempre».

La fe del poble cristià va dedicar esglésies a l’Assumpció de Santa Maria, com podem veure a Vilamacolum, Granollers de Rocacorba, Vilamarí, Arenys de Mar, Sant Feliu de Guíxols, Roses, Agullana o Santa Pau, entre d’altres. I és que la devoció del bisbat de Girona a la Mare de Déu de l’Assumpció és antiquíssima. Un full del segle XI del Còdex de la casa de Viader, a Parets d’Empordà, al costat de Bàscara, dóna fe de la més antiga de les festes marianes a Catalunya, quan parla de l’Ofici de l’Assumpció. També cal recordar un himne assumpcionista del segle XI, conservat en un cantoral de l’església de Sant Feliu: In assumptione S. Mariae. I encara, el 1321, un estatut disposava una retribució per a diversos oficis litúrgics, entre els quals Santa Maria d’Agost. Un altre manuscrit del segle XIV copiava les ordinacions de la Confraria de Santa Maria i finalment, el 4 d’agost de 1574, el Capítol instituïa la processó de l’Assumpta.

El gran teòleg del segle XX Von Balthasar recordava com «la teologia, des de Sant Bernat, ha posat de manifest l’aspecte personal de Maria, per subratllar l’autèntic esperit de la Mare de Déu: un esperit de disponibilitat, de servei, d’humilitat, un esperit de generositat que vol existir per als altres».

Que Santa Maria, que ja ha arribat a la glòria del Crist, ens hi ajudi en el nostre camí de fe.