Quiosc

Diari de Girona

Hotel Cortey

Al Ritz de Madrid amb els jutges de Masterchef i donant la volta al món amb anècdotes hoteleres

D’esquerra a dreta; Pepe Rodríguez, Jordi Cruz, Joan Cortey i Samantha Vallejo-Nájera a l’hotel Ritz. | DDG

El dimarts 27 de juliol era a Madrid. Al migdia enfilava cap a l’Hotel Ritz, avui propietat de la cadena Mandarin Oriental, que després de tres anys tancat per obres ara és un establiment de luxe total. S’hi gravava el programa «Masterchef» i, per feina, hi havia de fer acte de presència. En Joan Cortey, de Palafrugell, també era aquell dia a Madrid. Cada agost, des de fa deu anys, li dedico un article d’ençà que em va reptar. «La meva vida dóna per un article anual». I aquí estem, novament. Tenia clar que li podria agradar treure el cap, així que el vaig convidar.

Hotel Cortey

El que vaig veure en entrar al jardí de l’hotel superava totes les expectatives. En Joan era enmig d’una animada conversa amb els tres populars jutges del programa culinari: Samantha Vallejo-Nájera, Jordi Cruz i Pepe Rodríguez. Amb Samantha parlava del típic «lechazo» de xai que aviat es cruspiria al restaurant que Vallejo-Nájera té a Pedraza mentre li descrivia, com si hi visqués, els voltants de la vila castellana. Amb en Jordi pontificava del «Niu» i de la seva particular elaboració del «Catxoflino», especialitats de la gastronomia palafrugellenca. En Pepe i en Joan feien agenda per visitar-lo al seu restaurant d’Illescas on li oferiria uns «callos» qualificats d’«antològics». Em vaig afegir al grup i, atès el clima familiar, vaig preguntar si coneixien en Cortey des de feia gaire temps: «Què va!», em van dir. «L’acabem de conèixer», va afegir.

Hotel Cortey

No és la primera vegada que em passa. Conec la seva virtuosa capacitat de relacionar-se i fer amics. Aleshores em van demanar que els fotografies tots junts «sobretot que es vegi que és el Ritz perquè aquí m’hi sento com a casa». Vaig pensar que en feia un gra massa. Doncs no. Fou entrar a l’hotel per protegir-nos de la calor quan, un darrere l’altra, el personal s’hi acostava per saludar-lo. I és que en els temps en els quals dirigia l’establiment l’empordanès Alfonso Jordán, de qui en vaig parlar fa unes setmanes, en Joan hi portava a fer el cafè als amics que venien de visita. De fet, la colònia gironina madrilenya, quan en Joan va fer 50 anys, va llogar un saló de l’hotel Ritz per oferir-li un sopar d’aniversari.

A en Joan li agraden els hotels: «Si fos ric passaria uns quants mesos a l’any voltant pel món i vivint en hotels». Mentre fèiem l’aperitiu va començar a explicar-me les seves anècdotes en hotels. Una darrera l’altra. Com quan sortia de la seva habitació de l’Hotel Imperial de Nova Delhi, a l’Índia, i topava amb el Dalai-lama que era a la del davant. O a l’Hotel Old Cataract d’Aswan, a Egipte, quan va quedar uns minuts retingut a l’ascensor amb Begum Om Habibeh Aga Khan, la quarta dona del sultà Aga Khan III i una de les personalitats més importants de l’època. També va observar a l’avui rei del Marroc, Mohammed VI, corrent pels passadissos de La Mamounia de Marràqueix.

I va viure situacions complicades com quan se’n va anar de vacances a la primavera de 1980 a Monròvia, capital de Libèria, on vivien uns amics mallorquins, en Joan i la Caty. Amb el que no comptava és que esclatés un cop d’estat i assassinassin al president William Richard Tolbert i a tot el seu govern: «Mira per on, el primer cop d’estat en 133 anys d’història del país i m’agafa a mi pel mig». Concentraren als estrangers al Ducor Intercontinental, un dels hotels més luxosos d’Àfrica, i en Joan es va instal·lar a Le Parisienne, el bar de l’hotel, demanant un Campari «per si era el darrer de la meva vida». El tragueren del país, pràcticament només amb el que duia a sobre en un vol de la KLM cap a Casablanca. «Sort que a qualsevol lloc del món trobes algú de Palafrugell que hi viu. «En aquest cas l’amic Josep Maria Manich va venir a rescatar-me a l’aeroport».

També va viure moments agradables i casualitats. Per exemple, a San Francisco va voler dormir una nit al cèlebre Hotel Fairmont on es rodava la sèrie «Hotel». Allà va saludar James Brolin, que feia el paper del director. Li va parlar de la Costa Brava. Dècades després, en un viatge per Europa que va fer l’actor amb la seva dona, l’actriu Barbra Streisand, varen acabar per aquí. No sé com va anar, però en Joan Cortey amb en Xevi Rocas, director d’hotel empordanès, el varen acabar portant al far de Sant Sebastià. James Brolin es va enamorar tant del paisatge que els hi va demanar per dinar plegats al coquet Hotel del Far de Sant Sebastià amb una sobretaula de les que fan època. De la vida d’en Joan Cortey se’n pot dir, certament, Hotel Cortey.

Compartir l'article

stats