Quiosc

Diari de Girona

Javier de la Rosa | Financer

Les coses que sabia el senyor Pistacho

Les coses que sabia el senyor Pistacho

En l’inici de la monumental -en tots els sentits- El dia del Watusi, de Francisco Casavella, el protagonista se cita al Tibidabo amb el senyor Pistacho, un financer que ha estat a la presó, antic amo d’aquest parc d’atraccions. No cal ser un expert en la història recent d’Espanya i de Catalunya per a descobrir en el senyor Pistacho un trassumpte de Javier de la Rosa, el financer català que va acabar a la presó pel tripijoc de KIO. A de la Rosa també li encantava quedar com a filantrop, com al senyor Pistacho, que arriba al Tibidabo, on l’espera un grup d’orfanets perfectament alineats i uniformats per a rebre regals, ni més ni menys que en helicòpter, com un àngel del cel. Si les bones obres no serveixen per a donar-se el gust de sentir-se el rei del món, no val la pena realitzar-les.

Javier de la Rosa també feia bones obres, encara que a determinades altures a les bones obres se’n diu favors i un espera que li siguin retornats, a poder ser amb escreix. No consta que per a donar milions a partits com el PP i Convergència, De la Rosa arribés en helicòpter a la seu dels mateixos -aquestes coses requereixen d’una certa discreció-, en canvi no em sorprendria que els tresorers de tots dos partits el rebessin saltironejant, aplaudint i victorejant, com els orfanets al senyor Pistacho. Alguna passejada en el seu iot per aigües de Cadaqués si que hi hauria, donacions com aquestes no estan completes fins que no es tanquen bevent xampany i menjant gambes, bressolats per les ones.

El Periódico de España ha revelat que De la Rosa ja va acusar en 2012 i 2014 al llavors rei Joan Carles d’haver rebut accions d’Abengoa, Telefónica i Ence. Les dues últimes empreses havien estat privatitzades poc abans pel govern d’Aznar, i és que la millor utilitat de privatitzar empreses és que els de sempre puguin treure’n profit, si no, les deixem públiques i en pau. El destí és tan capritxós que aquelles acusacions que va fer De la Rosa han sortit a la llum el passat 15 d’agost. El 15 d’agost, com saben els lectors de Casavella, se celebra el Dia del Watusi. El senyor Pistacho, sempre present.

Sobra dir que les acusacions en les quals Javier de la Rosa assegurava que el llavors rei guardava 300 milions a Suïssa, van ser convenientment tapades per les clavegueres de l’estat, ja que hi ha només dos llocs a la terra on un rei pot fer el que li doni absolutament la gana sense que hagi de donar-ne explicacions: l’Edat mitjana i Espanya. No van tenir tanta sort els Pujol, involucrats també per De la Rosa, ja que tots els integrants de la família que van ser acusats, van acabar processats per corrupció, alguns castigats amb penes de presó. Ni tan sols els va servir per a deslliurar-se de la llei, ser el més semblant a una família reial que existia a Catalunya.

Javier de la Rosa pertany a l’època daurada dels financers espanyols, la dels Albertos, Mario Conde i Ruiz Mateos, més uns quants altres que es van enriquir de la mateixa forma que els esmentats, però van tenir la precaució de ser més discrets. Tot i que, com sens dubte pensaria el senyor Pistacho, de què serveix ser ric si no pots donar enveja a la resta de la gent sortint a l’Hola? Queden molt enrere els dies en què Jordi Pujol va qualificar De la Rosa de «empresari model», sense saber que aquí, a la Model, és on acabaria el financer.

Com gairebé tots els altres de la seva època -excepte el rei, per descomptat-, Javier de la Rosa va acabar amb els seus ossos a la presó, tot i que, també com els altres, la seva seria una presó a la carta. A mitjans noranta, es comentava per Barcelona que De la Rosa entrava uns minuts a la cocteleria Ideal, un clàssic de l’Eixample barceloní. El seu xofer, mentrestant, esperava a la porta. De la Rosa demanava un whisky, l’apurava i tornava al cotxe per a dormir a la presó Model. Se non è vero è ben trovato, que diuen a Itàlia. Rumors o realitat, el que sí que és cert és que un funcionari de presons que el va tenir com a intern, em va assegurar que De la Rosa vivia a la presó com un paixà. Cosa que no ha de sorprendre ningú, ja des d’Orwell i la seva Revolta dels animals sabem que tots els animals són iguals, però uns ho són més iguals que uns altres.

Es diu que va acusar a Pujol com a venjança, perquè aquest va fer costat a l’independentisme català. Al llavors rei, ni se sap per què, alguns aventuren despit. La realitat és molt més senzilla, i com explica amb precisió quirúrgica El dia del Watusi, a Espanya i a aquests nivells, hi ha una raó que explica tots els actes: els diners. Algun il·lús pot pensar que De la Rosa ho va perdre tot, però com deia el meu avi: ja m’agradaria a mi la seva ruïna.

Compartir l'article

stats