Jo he arribat a pagar 400 euros en un restaurant, així que tindrà raó Dabiz Muñoz quan diu que això no és cosa de rics. Va ser fa tres anys, el dia del meu casament, és el que em va costar alimentar als més de trenta convidats, vi de garrafa inclòs, què caram, un no es casa cada dia. No podia demanar als familiars de la meva flamant senyora que es paguessin el seu menú, això seria començar amb mal peu. Per si no fos prou, la casa va convidar a l’aperitiu, un parell de llaunes de musclos en escabetx i quatre bosses de patates xips, hi ha dies en què et gastes els quartos però tot et ve de cara, serà cert que diner crida diner.
Imagino que el DiverXO funciona de la mateixa forma, i que 365 euros és el que costa un menú per a quaranta comensals, no sé a què ve tant d’escàndol, ni a deu euros per cap surt, a menys encara si és un casament i paga el nuvi, com va ser el meu cas. Com pot ser això cosa de rics? Un dia és un dia, i si cal gastar-se diners a menjar bé, es gasten, jo tinc encara fresca en la memòria l’emotiva imatge dels meus sogres repartint-se l’últim seitó que quedava, això bé val un esforç econòmic.
Un tipus a qui no li agrada dir-se David però que en lloc de canviar-se el nom a, per exemple, Pepe, ho fa a Dabiz, és algú que sí, però no. Algú que prefereix quedar com a analfabet a renunciar per complet als seus orígens, al nom que li van posar els seus pares, i això l’honora. O tal vegada és algú que, ficat sempre entre cassoles, no va tenir temps d’escolaritzar-se, i escriu també Madriz, Valladoliz i adaliz, tant l’hi fot, ell és un adaliz de la cuina i el que compta és que serveixi aquests menús que, com destaca, no són per a rics. Si ho hagués sabut abans, a Madrid ens hauríem arribat tota la família a celebrar el casament.
Clar que primer hauria de saber què ens servirien, que tinc un cunyat que, allà on va, demana mandonguilles casolanes, no menja més que això, serà un trauma infantil. La web de DiverXO és molt bonica, no diré que no, hi surt el mateix Dabiz disfressat de protagonista de La Taronja Mecànica, amb el seu bastó i tot per a atonyinar millor, no sé si això tranquil·litza a possibles clients. I hi surten vídeos de preparació del que sembla que són plats, i hi ha musiqueta, i s’assabenta un que el menú es diu La cocina de los cerdos voladores, si hi ha vaques marines per què no hi pot haver garrins aeris. Del que no hi ha manera d’assabentar-se és del que serveixen per menjar, igual sóc jo que no he sabut trobar-ho. O potser l’important en DiverXO no és el que menges, sinó que qui t’ho cuina és en Dabiz Muñoz.
Abans, anaves a un restaurant, i en la carta et posaven els plats i el preu: conill a la rabiosa, 150 pessetes (perquè abans, a més, el menjar es pagava en pessetes). Segons sembla, les coses han canviat.
- Escolti, cambrer: li he demanat la carta i aquí només hi ha fotos d’un senyor amb un mandil, que sosté amenaçador un cullerot a la mà.
- Això és la carta, cavaller. El de les fotos és en Paco, el nostre cuiner. Què li poso? Si em permet un suggeriment, el gaspatxo li ha sortit avui a en Paco per a llepar-se els dits.
No tothom entén el tipus de cuina de Dabiz, per més que el sostingui que és cuina de qualitaz. El mateix Sánchez Dragó creu que és «una idiotesa» pagar 365 per un menú, el pobre devia pensar que era el preu per persona, i va afegir que l’única vegada que ha menjat en DiverXO, no va pagar. No detallava en Dragó si no va pagar per estar convidat, o si es va aixecar de la taula després de les postres i va arrencar a córrer, imagino que seria això últim, l’home ens recorda sovint que està en molt bona forma gràcies a unes potingues naturals que es prepara.
Dabiz Muñoz és un innovador. Qualsevol en el seu lloc ho seria. Quan des de novembre tens mitja Espanya apostant quanta carn ensenyarà la teva senyora per TV en les campanades de Cap d’Any, no et queda més remei que evadir-te ficant-te en el laboratori, o en la cuina, o en la cuina-laboratori. La seva última creació ha estat una paella que du crancs de riu i pernil ibèric, i això que falten encara tres mesos per a Cap d’Any, a saber de què serà capaç d’aquí a desembre. Davant la indignació dels valencians, per als qui la paella és qüestió d’estat, Dabiz ha replicat que paella és «quan s’utilitza arròs en una paella», obrint així un ventall de possibilitats, des de la paella d’arròs a la cubana, amb el seu ou i la seva salsa de tomàquet, fins a la d’arròs amb llet, que encanta als nens. Ignoro si ja serveix paella a DiverXO, encara no puc desentranyar la web. En tot cas, caldrà estar atents a si es presenta per aquí Sánchez Dragó, i assignar-li una taula lluny de la porta.
