Publicista, escriptor i viatger, Joaquim Pisa acaba de publicar «Una quimera burgesa» (Ushuaia), una visió crítica de l’independentisme català.
Quimera burgesa? No era un procés «de a baix cap a dalt».
Tots els nacionalismes, inclosos el català i per descomptat l'espanyol, són construccions ideològiques de les elits burgeses. La petita burgesia i les classes populars nacionalistes només aporten la carn de canó, de vegades en sentit literal.
El catalanisme ha sigut sempre classista, com sosté al llibre?
El nacionalisme català neix durant el Romanticisme, com la majoria de nacionalismes. Són els anys del triomf de la burgesia després de les petites revolucions industrials hagudes a Catalunya i al País Basc. Des de l’inici, els nacionalistes catalans i bascos desconfien del moviment obrer, i aquest desconfia d'ells.
Diuen que els que van venir aquí des d’altres regions eren «colons».
És una gran contradicció de les nostres elits. La burgesia catalana necessitava (i necessita, encara) mà d'obra barata, i la van importar ja des del segle XIX de les regions més pobres d’Espanya. Encara avui hi arriba gent per guanyar-se la vida, si bé ara els «neocolons» vénen de zones deprimides de tot el món. Els rebutgen, però els necessiten per treballar: les plusvàlues han de continuar fluint.
La burgesia catalana no es va oposar a Franco?
La burgesia catalana va finançar Franco, va col·laborar amb la instauració i perpetuació del seu règim, i es va lucrar d'una manera salvatge al llarg del franquisme. L'explotació de les classes treballadores sotmeses amb mà de ferro per la dictadura generava beneficis immensos. Des del punt de vista cultural, el franquisme va permetre sense problemes les manifestacions folklòriques, com aplecs sardanistes o la consagració de la Festa de Sant Jordi, en tant l'Església editava llibres i revistes en català tan difoses com «Cavall Fort». No tenien motius per oposar-hi.
De qui ha sigut culpa el procés?
Probablement de tots nosaltres, els catalans en general, especialment dels catalans d'esquerres, que es van deixar prendre la iniciativa política i cultural ja durant la Transició. A la multitudinària manifestació de l'Onze de Setembre de 1977 a Barcelona, plena de banderes vermelles i senyeres amb sigles d'esquerres, recordo només una pancarta de CDC i un parell de banderes d'ERC.
Segons els darrers estudis, l’independentisme està a nivell dels anys 80.
No, l'independentisme ha crescut força des de llavors i s'ha consolidat. Sobretot pels errors dels no independentistes, i és clar, per l'oportunisme de les elits burgeses catalanes. Però els independentistes de peu tenen sensació de derrota i d'haver estat enganyats pels seus dirigents, tot i que no volen baixar del burro.
Cartells com el d’estat català, que surt al llibre i diu «Conservem la nostra ètnia», fan una mica de por?
El feixisme sempre ha estat present als moviments nacionalistes. A Companys el van intentar matar feixistes independentistes. Els Josep Dencàs, Heribert Barrera o Joaquim Torra sempre han tingut audiència entre els independentistes catalans.
Hi ha racisme a l’independentisme?
Tot nacionalisme és, per essència, racista: nosaltres som diferents i millors, per tant, els altres són éssers inferiors. Ara amaguen plantejaments, però ho continuen pensant. Sobretot senten un odi furiós contra «els espanyols» i la seva cultura, que els nacionalistes catalans neguen. Tot això té a veure amb complexos d'inferioritat molt arrelats entre els catalans des de fa segles.
Rajoy i el rei van contribuir a l’actual situació?
Són dos insolvents mandrosos i patètics. No van ser capaços de donar altra resposta que el «garrotazo y tentetieso», i encara ho van decidir quan tot semblava a punt d’estimbar-se. Per sort, l'Estat espanyol és quelcom més seriós i potent que la classe política que el dirigia en aquells dies.
L’estat impossible del subtítol del llibre, és Catalunya?
Al segle XXI no n'hi ha lloc per a aventures com el procés. Els problemes reals ens mengen. A més a més, construir un Estat des de zero seria espantosament car, els catalans no ens ho podem permetre.
