Col·lectius LGTBI clamen contra els acudits de Casillas i Puyol

«No valen excuses, les federacions han d'establir protocols per erradicar l'LGTBI-fòbia», reclamen des de l'Observatori contra l'Homofòbia

Iker Casillas

Iker Casillas

Sergi Corberó

El que per ells no va ser més que un comentari jocós –«espero que em respectin: soc gai», va escriure Iker Casillas al costat d'un 'hashtag' típic seu en el qual desitjava un feliç diumenge als seus seguidors–, per a la comunitat LGTBI+ i un ampli consens de la ciutadania es tracta en realitat d'«un exemple més de la frivolització de la violència homofòbica que es viu al futbol», afirma Eugeni Rodríguez, president de l'Observatori contra l'Homofòbia. Amb aquestes paraules, el veterà activista censura tant el tuit de l'exjugador –que després va dir que l'havien piratejat i que havia recuperat el seu compte ràpidament, quan el protocol triga com a mínim 24 hores– com els comentaris presumptament jocosos que va provocar en companys com Carles Puyol –«és hora que expliquem això nostre, Iker»– o Marc Bartra, que va dir: «Ja era hora, amic». «No valen excuses, les federacions han de treballar i establir protocols rigorosos per erradicar l'LGTBI-fòbia en aquest esport», afegeix Rodríguez.

El primer i gran correctiu va arribar de part del jugador australià i activista gai Josh Cavallo, que va dir que «burlar-se sobre sortir de l'armari en el futbol és una falta de respecte». Després de nombroses crítiques, tots dos van esborrar els seus respectius tuits i van demanar disculpes.

Tanmateix, la presumpta broma dels jugadors s'enreda en un llarg historial de casos en els quals el futbol ha anat de bracet de l'homofòbia. «Les múltiples mostres d'odi en aquest esport no són presents només als estadis de primera divisió, sinó que en les categories inferiors també es poden sentir crits de 'maricon' per part de l'afició», afirma l'activista.

«Reducte masclista»

Coincideix en el diagnòstic el sociòleg i investigador en masculinitats alternatives Paco Abril, que assegura que, simplement per estadística, en el futbol hi hauria d'haver més jugadors gais –tot just nou en tota la història s'han declarat obertament homosexuals–, però que si no 'surten de l'armari' és perquè es tracta d'«un reducte masclista que amb el temps segurament caurà». «La masculinitat tradicional es construeix per oposició a la varietat sexual, ens diuen que un 'home de veritat' s'ha d'allunyar de tot allò que no es pugui qualificar de viril», afirma el sociòleg i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona.

L'homosexualitat, prohibida a Qatar

Per la seva banda, el president de l'Observatori Contra l'Homofòbia també estén la crítica a actituds que es detecten més enllà del món del futbol. «Les manifestacions d'odi transcendeixen l'esport en general», afirma Rodríguez, mentre condemna la relació que les altes institucions futbolístiques mantenen amb països com Qatar, on se celebrarà el pròxim mundial i en el qual l'homosexualitat està prohibida i pot implicar tres anys de presó. «Blanquejar estats amb polítiques homofòbiques no resoldrà res, és infame», afegeix.

Quant a càntics homofòbics, un dels últims casos en els quals la FIFA va prendre mesures havia sigut protagonitzat per l'afició argentina en un partit davant el Brasil, pel qual l'Associació de Futbol Argentí va haver de pagar una multa. La FIFA també ha sancionat les federacions de Xile, Mèxic, Rússia o Panamà en els últims temps.