Aquesta setmana Ortega Cano demostrava el que és la masculinitat més rància amenaçant la seva dona, que no l'estima i que pensa separar-se d'ell, amb el seu «semen de força» per intentar arreglar el seu matrimoni. El senyor deixant clar que, tot i que es portin més de 20 anys, ell manté intacta la seva virilitat. Un clàssic en relacions d'aquesta mena.
Quan Enrique Ponce, de 48 anys, es va separar de Paloma Cuevas ho va fer perquè s'havia enamorat d'Ana Soria, de 21. Mick Jagger fa sis anys que viu un intens amor amb Melanie Hamrick. Quan es van conèixer ell en tenia 72 i la seva xicota, 28. Twitter ens va fer adonar que Leonardo di Caprio va sumant anys mentre les seves parelles mai superen els 25. Kiko Matamoros ha anunciat casament amb la seva xicota, Marta López. Amb el permís del meu company, vull recordar que quan van iniciar el festeig, ell en tenia 62 i ella, 22.
Relacions basades en la cultura masclista
Si mirem enrere, és impossible oblidar-nos de Julio Iglesias, el galant per excel·lència. Amb 40 va començar una relació sentimental amb Vaitiare, de 17. Fregant el travesser, vaja. El tema de Woody Allen el deixarem per a un altre capítol. Al documental 'Farrow versus Allen' expliquen que la filla adoptiva de Mia Farrow tenia 16 anys i el director, 51 quan van començar la seva història d'amor.
Totes aquestes relacions de senyors en edat ja més que adulta amb noies postadolescents han omplert infinitat de titulars en la premsa del cor. Que si «les fotos més romàntiques de les vacances de tal», que si «el Nadal més apassionat de qual», que si «el casament de somni de noséqui». Romanticisme a doll per continuar alimentant relacions basades en la cultura masclista. I els periodistes, mal que ens pesi, n'hem sigut còmplices durant anys. Ha arribat el moment de dir prou i començar a qüestionar-nos el marc del qual parteixen alguns d'aquests festejos que enaltim com si es tractés d'un conte de fades. Disney fa temps que no és un referent.
Relacions desiguals
Ningú diu que Enrique Ponce hagi de trencar amb Ana Soria i ningú dubta que Matamoros estimi la seva noia. No es posen en dubte ni els sentiments ni les decisions particulars. El que sí que hem de qüestionar és el patriarcat, que és el marc de referència d'on surten totes aquestes relacions. No són relacions falses, són relacions desiguals. Si Isabel Pantoja, als seus 66 anys, sortís de Cantora per casar-se amb un noi de 19, com a mínim pensaríem que ha perdut el cap i que ell és un interessat.
Llavors començarien tots els dubtes. Però quan l'home és el més gran, es repeteix sense parar el mantra «l'amor no té edat». Els masclistes confessos s'han apropiat d'aquesta frase per justificar que l'edat de les seves parelles no importa. Què no és això, senyors! Quan diem que l'amor no té edat significa que no hi ha edat per enamorar-se. Tot i que en tinguis 103 pots sospirar bojament per algú.
Que el reflex social que ofereix la premsa del cor no sigui per entretenir
Com diria l'escriptora Coral Herrera, «l'amor romàntic perjudica seriosament la igualtat». Que el reflex social que ens ofereix la premsa del cor no sigui només per entretenir. Ens ha de portar a la reflexió. Les dones trofeus no només han de ser guapes i primes, sinó també joves. Amb la història que madurem abans, tot val. Les dones som lliures i podem triar les nostres parelles, és clar. Però no perdem la capacitat de preguntar-nos per què s'estableixen aquestes eleccions i sota quines premisses.
Com que les Mamarazzis som periodistes responsables, quan aparegui una nova parella en el panorama social ho explicarem i ho analitzarem. I si aquesta parella parteix d'una profunda desigualtat, també ho direm. Mai calladetes, tot i que potser estaríem més guapes. Però no, no callarem.
