Diari de Girona

Diari de Girona

Predicador JJ Bolton | MÚSIC I EMPRENEDOR

«Mentre viatjava, vaig parlar amb gent que estava morta»

Predicador JJ Bolton David Ruano

JJ Bolton, de nom real Josep Coll, acaba de treure el disc Ruta al paraíso. El va compondre durant el viatge en solitari que va fer en moto des de Sant Feliu de Guíxols a Nova Zelanda. Els beneficis aniran a l’Associació Anita, que té un programa de musicoteràpia a domicili per a nens amb càncer en fase de pal·liatius.

Què predica, Predicador?

Doncs predico el mateix que deia el rètol que duia enganxat a l’esquena durant el meu viatge en moto: «+ Investigació en càncer, - Corrupció». Aquest és el missatge estrella, vull la fi del càncer. I és el que vaig predicant pel món.

Potser sí, que els diners que es destinen a la corrupció serien més útils contra el càncer...

Ho tinc claríssim. Si tot el que es perd en corrupció, hagués anat a investigar el càncer, el càncer no existiria. Hem vist amb la Covid com les grans farmacèutiques i els metges s’han posat les piles. La idea és fer igual amb el càncer.

I per això cal creuar el món en moto?

També vull transmetre que tothom té el dret a fer el viatge de la seva vida. A trencar amb tot, agafar la moto i marxar a fer la volta al món. Estem tots vivint molt al dia, anem molt estressats. Ruta al paraíso vol mostrar també que qualsevol pot fer un viatge místic i retrobar-se a si mateix. En una societat que va tan de pressa no és fàcil aturar-se, però si es vol, es pot. Un pot marxar sis mesos i no passa res.

Per què va triar precisament Nova Zelanda?

Perquè el somni de la meva mare, que va morir de càncer després d’anys de lluita, era conèixer Nova Zelanda i Bora Bora. Quan la seva llum s’apagava, li vaig prometre que hi aniria.

Si em permet la broma, ja podia haver tingut somnis més propers.

Després me’n vaig assabentar que ningú d’Espanya havia anat mai en moto a Nova Zelanda. Això encara em va animar més a fer el viatge. Però la idea surt de complir el somni de la meva mare.

Què més li deu a la seva mare?

És que durant el viatge la vaig veure, a la meva mare. El càncer se la va endur, però mentre viatjava, la vaig veure diverses vegades. Tot sol creuant el món, creuant deserts, vaig tenir moments per a conversar amb diverses persones que havien mort de càncer. Ho vaig fer, ja sé que sembla cosa d’un boig, però ho vaig fer.

Va trobar el paradís que buscava, a Nova Zelanda?

És un lloc brutal. I després vaig anar a Bora Bora. La meva mare somiava veure les antípodes, aquelles terres que van veure els anglesos al segle XVIII. Va ser preciós, fins i tot vam dur a terme un homenatge a la mare.

No li van venir ganes de quedar-s’hi?

La veritat és que sí, sobretot a l’illa de Koh Lipe, a Tailàndia. Crec que hi tornaré, per quedar-m’hi. Vaig descobrir el meu lloc al món (riu). Havia de culminar la ruta, així que vaig pujar a la moto i vaig marxar, però al cap d’uns mesos hi vaig tornar. És una meravella. Si algun cop en té l‘ocasió, hi vagi.

No sé si fa bé de dir-ho aquí públicament, se li omplirà de turistes.

Ja ho sé, ja. Hi ha tres llocs que tothom hauria de veure abans de morir: Mongòlia. Koh Lipe i Heron Island, al parc natural de la barrera de coral australiana.

Quants quilòmetres va fer, en moto?

Més de 30.000. En cinc mesos i onze dies. Feia entre 500 i 800 quilòmetres cada dia que pujava a la moto.

Els ronyons, bé?

La veritat és que sí. Em vaig preparar bé, fent gimnàs. I després portava una maleta a sobre la moto que em servia de respatller. I cap problema, no sé si és que la il·lusió que tenia era superior a les incomoditats. Travessar deserts amb una moto de tres-cents quilos és dur, però no vaig tenir problemes importants.

Què és l’Associació Anita a la qual destinarà els diners del disc?

L’administració no paga la musicoteràpia a domicili dels nens en pal·liatius. Així que contractarem músics perquè vagin a casa d’aquests nens, que tenen una malaltia molt dura, a vegades definitiva.

Vol dir que en moments tan durs la música serveix de res?

Ostres, és impressionant, ho hauria de veure! Només arribar els músics, el nen comença a ballar, a riure, a aplaudir. Estic convençut que el rock és salut, encara que ara estigui desprestigiat.

Compartir l'article

stats