Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

Lucía Vilma Gallardo Escriptora, pateix la síndrome d’Asperger

«Quan la mare em pregunta si m’agrada la vida, li responc que no»

Lucía Vilma Gallardo DdG

Lucía Vilma Gallardo, de Blanes, té tretze anys i pateix la síndrome d’Asperger. No li és fàcil relacionar-se, però malgrat les dificultats, practica esport i, com que li agrada llegir, acaba de publicar la seva primera novel·la, «La App», on parla de l’amor i amb la qual vol donar consol a tots els pares que tenen fills especials. L’entrevista ha sigut realitzada amb l’ajuda de la seva mare.

Se sent diferent?

Sí.

Quan va saber que era diferent dels altres nens i nenes?

No és una cosa que sàpigues, és una cosa que comences a notar en el tracte dels altres cap a tu, t’obliga a adonar-te que sí, ets diferent encara que vulguis les mateixes coses. Potser és la nostra forma o el nostre enfocament, el que fa la diferència.

Nota el rebuig dels altres, a vegades?

El noto més vegades de les que m’agradaria.

Estima igual que els altres encara que no ho demostri?

Al meu gos l’hi demostro.

Per què escriu?

Ho trobo relaxant.

Què pretén amb aquesta novel·la que acaba d’escriure?

Continuar endavant. Hi ha vegades que em pregunto com seria jo, si no tingués aquesta condició, segurament tot m’hauria estat més fàcil.

Quin missatge els donaria a uns pares amb un fill Asperger?

Comprensió, paciència i sobretot que estalviïn. Les despeses són altes, ho veig a casa, que no és fàcil.

Creu que necessiten consol, els pares de fills amb necessitats especials?

Jo diria que no, però la meva mare diu que sí.

Què li agrada fer, en el dia a dia?

M’agrada que es mantingui la rutina i dins d’això, que no m’exigeixin massa responsabilitats.

Quin esport practica?

Atletisme, des de fa sis anys. Em trobo relaxada i confortable en el grup. Tot i que ens separa un vidre blindat, m’agrada.

L’espanta la gent?

Ens espantem mútuament.

Què vol ser a la vida?

Encara no ho sé.

Té amigues?

De petita va ser més fàcil tenir-les, n’hi havia prou de coincidir a classe i activitats. Amb l’edat, això ja no serveix i has de buscar altres estratègies, has d’aprendre a encaixar.

Quan s’ha enfadat per última vegada?

La meva mare diu que vaig néixer enfadada. Fa uns dies, no vaig voler anar al metge per un mal de queixal, i després no em va deixar sortir amb una amiga.

Se’n riuen de tu?

Fa una setmana la meva mare es va assabentar que un parell de nois m’insultaven en privat per Instagram. Jo no vaig reaccionar ni vaig dir res, però ella ho va solucionar amb una denúncia.

I què li va semblar?

A vegades m’alegro que ella sí que reaccioni, encara que no l’hi digui.

Quin és el seu llibre favorit?

Vaig llegir tots els «Diario de Greg», és la vida d’un nen que explica com enfrontar-se als reptes diaris, amb les seves equivocacions i els seus encerts.

Li agrada la vida?

Quan m’ho pregunta la meva mare sempre li responc que no, i ella diu que contesto a l’inrevés.

Pensa en el futur?

Per a mi el futur és d’aquí una estona, aquesta tarda, aquesta nit, el present passat i futur està en cada dia.

Compartir l'article

stats