Diari de Girona

Diari de Girona

Jordi Mestres Genealogista i químic computacional

«He trobat més de tres mil ancestres meus, fins al segle XIII»

Jordi Mestres, doctor en Química computacional, té també un màster en heràldica i genealogia, disciplina de la qual és un apassionat. Publica «Genealogies gironines», on recull la història familiar de cent protagonistes de la història de Girona, entre el segle XIX i inicis del XX

«He trobat més de tres mil ancestres meus, fins al segle XIII»

Què té a veure la química amb la genealogia?

Potser el mètode científic. En la química computacional s’ha de seguir una sèrie de mètodes rigorosos, i en la genealogia també. Un mètode que et porti a l’única solució que existeix, en tots dos casos.

És vostè un tafaner a qui li agrada gratar en el passat de famílies alienes?

No és ben bé tafaneria, o no en el sentit de fer safareig amb l’origen d‘altra gent. És sobretot interès a transformar les dades que hi ha als llibres, en coneixement.

El perill de la genealogia és fer-la servir per creure’s superior?

Algú s’ho pot mirar des d’aquest punt de vista, sí. Hi ha qui encarrega una genealogia per a reflectir-hi la seva vanitat. Al segle XIX molta gent encarregava al genealogista que els enllacés amb llinatges nobles. Per això hi havia la famosa expressió «mentir com un genealogista».

Tirant enrere ha descobert què és la famosa «Girona profunda»?

He, he, sempre n’hem sentit parlar, però no sé exactament què vol dir. L’interès del llibre és estrictament biològic, d’oferir al lector els pares, avis, besavis, rebesavis i quadravis de les persones escollides. I la selecció de les persones no es va fer tenint en compte cap... profunditat gironina. Hi ha des del marquès de Camps fins en Pepet Gitano.

Hi he trobat un cisteller, una bugadera, una llevadora, un futbolista... Aquests també fan la història?

Totalment. Per exemple, l’esmentat Pepet Gitano ha transcendit molt més que qualsevol persona de la seva època.

Girona és tan petita que tots som parents?

A les xarxes socials es parla dels sis graus en els quals tots estem connectats. Segurament que en genealogia podríem dir també que sis generacions enrere estem tots connectats. Si no tots, quasi tots. Entre les cent persones del llibre, sense voler he trobat connexions almenys entre un terç d’ells.

Alguns exemples curiosos?

Manel Nadal, pare del conseller Nadal, tenia parentiu amb Xavier Trias, exalcalde de Barcelona. O qui va ser alcalde Girona, Ignasi de Ribot, amb el pintor Joaquim Vayreda.

La pràctica totalitat dels cognoms del llibre són 100% catalans.

És molt curiós, però tingui en compte que van néixer entre 1813 i 1927, quan la pressió migratòria era molt baixa. A més, la majoria de genealogies el llibre són de pagès, i a pagès la gent es casava, com a molt lluny, amb algú del poble del costat. Bona part dels personatges tenen setze i potser trenta-dos cognoms catalans.

D’aquí a cent anys un llibre així estarà ple de cognoms espanyols, sud-americans i àrabs?

Segur que sí. I seran tan gironins com els altres.

Escolti, i vostè quants avantpassats ha aconseguit trobar?

Uf, més de tres mil.

És una broma?

Ha de comptar que és una progressió: dos pares, quatre avis, vuit besavis, setze rebesavis, trenta-dos, seixanta-quatre, cent vint-i-vuit, etcètera... Després de la desena generació, hi branques truncades -per llibres desapareguts o cremats-, però d’altres les pots estirar fins al segle XIII.

Ha seguit la família fins al segle XIII?

En algunes branques, sí. A Girona tenim la sort que a l’Arxiu Històric es conserven els llibres notarials que permeten arribar al XIII. Al final, tots som pagesos i venim de famílies que tenien plets. I això quedava registrat.

Pensa continuar enrere?

Si ja no hi ha més documents, no. Després quedaria avaluar amb la genètica i determinar d’on vens i amb quines persones vives comparteixes ancestres de fa 4.000 anys.

Aquí torna a sortir el científic.

Veu? Tot està connectat.

Em fa venir ganes de descobrir qui eren els meus avantpassats.

Avui es pot fer fàcilment, des de casa, per Internet. Però vagi amb compte, si s’hi enganxa, ja no ho deixarà.

Compartir l'article

stats