El diputat i exconseller d’Empresa Ramon Tremosa, juntament amb l’enginyer Jaume Morrón, tracen al llibre Energia Sobinara, publicat per Pòrtic Editorial, el panorama de l’energia a Catalunya i fan una aposta decidida i urgent a favor de la sostenibilitat i de la sobirania energètica. Això mateix explica Tremosa a l’entrevista, els reptes i les oportunitats que la crisi climàtica comporta.
Aquest mes la factura de l’electricitat fa por. Serà una constant?
Sembla que sí. No sabem quant durarà la guerra que des de fa mesos hi ha a Ucraïna. L’escenari que el conflicte pugui ser llarg és un escenari bastant probable. S’ha acabat la zona de confort en la qual fins ara vivíem.
És a causa de la guerra o és que no ens espavilem a temps?
La pandèmia ja havia canviat moltes coses i ara la guerra ha estat el cop de gràcia. Catalunya generava més del cinquanta per cent de l’energia que necessitava i vivim molt còmodes durant els darrers trenta anys. Però sobre la base de l’energia hidroelèctrica del segle passat i amb zones que gairebé no generen energia. Girona, per exemple, la província genera el 2% de tota l’energia que consumeix.
Què passa amb els parcs eòlics que reben tantes crítiques a Catalunya?
El projecte del parc Tramuntana pensava en molins instal·lats a 25 quilòmetres de la platja. Copenhaguen instal·la molins a només 3 quilòmetres de la platja. Aquí ho deixo. L’estètica és important, de vegades se sent dir que als catalans els perd l’estètica, però bé, som així.
Quin altre potencial té Catalunya per generar energia?
Els pantans. Per això Catalunya hauria de reaprofitar les centrals hidroelèctriques construïdes fa cent anys com a centrals reversibles, que és una tendència a tot el món. L’energia que necessita Catalunya podria venir de pantans i centrals ja existents.
L’estrès ecològic del què tant es parla, és necessari?
La gran notícia del llibre és que no cal crear estrès. No fan falta tants molins, no calen tantes plaques solars, renovant els nostres pantans no hi ha impacte ambiental i la inversió no comprèn números desmesurats.
Un segle enrere, Catalunya era un referent...
Fa cent anys lideràvem a Espanya i a Europa la revolució hidroelèctrica. El pantà de Camarasa quan va ser inaugurat tenia la paret més alta de tot Europa. La bona notícia és que ara la podríem reutilitzar. Catalunya té una sortida clara.
Per què anem tard amb les energies renovables a Catalunya?
Anem tard perquè som un país molt poblat, que valorem molt el nostre paisatge i que tenim una activitat econòmica important. A la Baviera alemanya passa una cosa semblant. Van tard perquè hi ha molta població i molta indústria, a diferència d’Alemanya de l’Est que està poc poblat i que té territoris molt plans. Cada regió és diferent.
Hi ha una consciència del problema a Catalunya?
Jo em pregunto com és que el tema no obre les notícies, com és que no provoca debats al parlament.
Què passarà si Catalunya no arriba a tenir una energia sobirana?
Doncs que dependrà d’altres regions. Un molí de vent té una utilitat de vint anys. Després s’especeja i és reutilitzat. Les torres d’electricitat que haurien de portar energia d’altres regions d’Espanya alterarien molt més el paisatge amb un pressupost molt diferent pel que fa a la factura final de les llars.
