Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

Anna Molina | ESCRIPTORA

«Com el naixement, la mort és un moment que no saps on vas»

Anna Molina, escriptora catalana que viu des de fa anys a Dinamarca, acaba de publicar «Anècdotes de primera magnitud», una col·lecció de relacions humanes que sorgeixen a partir de dues tassetes de porcellana que va rebre a casa seva per equivocació

Anna Molina MARC MARTÍ

Què és el que fa olor de podrit, a Dinamarca?

He, he, encara que ho digui Hamlet, no he trobat res que faci mala olor, Dinamarca fa molt bona olor.

I a la Dinamarca del sud?

Les olors són molt diferents d’un país a l’altre, però m’agrada molt venir a la Dinamarca del sud. A Dinamarca hi ha olor de sotabosc, de mar... Aquí és molt diferent, però també m’agrada l‘olor.

L’ambient polític no li sembla una mica pudent?

El sud és molt diferent del nord, ja se sap.

Amb Amazon tots podem rebre un paquet que no era per nosaltres?

Tothom pot rebre un paquet equivocat, i això dóna per a molt.

No li fa vergonya, haver-se quedat una cosa que no era seva?

Després d’un any, no (riu). Vaig esperar un any. Vaig obrir el paquet, vaig veure el que hi havia i el vaig tornar a tancar fins al cap d’un any. Un any és suficient, no? Què li sembla?

Que va fer bé. Ja ha utilitzat les tasses?

I tant, són les meves preferides.

I a més, ha sigut capaç d’extreure’n literatura.

Es pot treure literatura de gairebé tot. En aquest cas va sorgir un dia que estava escrivint, vaig començar a lligar caps i va sortir així.

És una dona molt viatgera. Què ha après dels seus viatges?

M’agraden les olors, el moviment, analitzar la gent, observar com hi ha cultures que van més de pressa que altres, com es desplacen...

Els europeus pensem que Europa és el millor lloc per viure.

És difícil de dir. Potser en qüestions socials sí que Europa és dels millors llocs. Però si valorem altres aspectes no n’estic tan segura. Per exemple, a Àsia veus una pau que aquí no veus. L’ideal seria poder agafar una mica de cada món.

De la mort, tan present en el llibre, se’n pot aprendre alguna cosa?

No estic segura que la mort sigui un final.

A la meva edat sempre és una bona notícia.

(Riu) De la mateixa manera que quan estem a la panxa de la mare no sabem que hi ha un món a l’exterior, la mort és també un moment que no saps on vas.

N estic segur si això és pessimisme o optimisme.

Crec que és optimisme.

Escriu: «Quan la mort s’instal·la al vocabulari, és difícil fer que se’n vagi»

Tots perdem familiars i amics, i en canvi la mort és un tema tabú. És bo parlar-ne més, relativitzar la mort.

Les relacions sentimentals són cada cop més difícils?

Sempre ho han sigut, el que passa és que ara es poden desfer més fàcilment. Abans tot era més monòton, avui en dia, amb les xarxes, no hi ha res a amagar.

La fidelitat està sobrevalorada?

Més aviat idealitzada. El món és molt canviant.

S’acosta la vellesa?

S’acosta des del primer moment. I occident s’hauria de replantejar com tractem els vells. En lloc d’apartar-los, hauríem de beure del seu coneixement. Però bé, una de les coses bones que tenim al sud d’Europa, és que la gent gran fa encara vida social, molta més que al nord.

Compartir l'article

stats