Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

Héctor Faver | CINEASTA

«El cine s’ha tornat una eina d’adoctrinament polític, però es un art»

Héctor Faver és director, guionista, productor i professor cinematogràfic. Membre de l’Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas d’Espanya, de l’Acadèmia del Cinema Català i de la Acadèmia de Cine Europeu, imparteix dos tallers creatius de cinema a Girona

Héctor Faver MARC MARTÍ

Tothom diu «mamá, quiero ser artista»?

No crec que tothom. Però d’alguna manera, tothom aprecia l’art. Amb més consciència o menys, tothom el valora. L’art és essencial per a viure. No cal que tothom sigui artista, però seria necessari que tothom s’adonés que en l’art té un gran amic. I especialment en el cinema.

Per a què serveix el cinema?

Per a fer sentir coses. Per mobilitzar. Per parlar de coses vinculades a la vida. Hi ha una cosa molt més important que el cinema, que és la vida. El cinema es pot acostar a la vida, parlar de coses importants per a l’ésser humà. Lamentablement, també pot ser un element tòxic, usat per a distreure la gent i allunyar-la dels temes que interessen de debò.

Els Lumière van augurar que el seu invent no tindria rendiment comercial.

He, he, es van equivocar una miqueta. És obvi que el cinema s’ha transformat en una indústria, també en una eina d’adoctrinament polític. Però més enllà d’això, és un art. Llàstima que la relació de moltes persones amb el cinema sigui només d’entreteniment, que no s’adonin que hi poden trobar un art, com qui va al Prado.

El molesta la part comercial del cine?

És una cosa artificial. El cinema és un art. Tot el que gira al voltant d’aquest tipus de cinema no és el que sent la gent que el fa, sinó el que dicten uns executius de multinacionals. Fabriquen un producte, aquest cinema no m’interessa. A mi m’interessa quan un grup de persones lluiten i treballen per a crear una obra. Els productes no em motiven.

Ni com a espectador?

Com a espectador vull sentir el que volen transmetre unes persones. No el que uns executius de multinacional decideixen que la gent ha de veure.

L’èxit d’un film no és que tingui molts espectadors?

Com més gent veu una pel·lícula, per descomptat que és molt millor per a qui l’ha fet. Seria estrany que algú digués que fa pel·lícules perquè no les vegi ningú. Ara bé, l’important és fer la pel·lícula en funció del que un sent i vol transmetre. I no amb tàctiques perquè la vegi més gent. Prefereixo que una meva pel·lícula la vegi menys gent, i que sentin alguna cosa, que no que la vegin en massa a causa d’alguna fórmula algorítmica.

Quin és el seu film preferit?

No tinc gaires ocasions de veure pel·lícules actuals. Li diré així: en rebre l’Òscar, Trueba va dir que no creia en Déu sinó en Billy Wilder. Bé, Wilder és un gran director, però jo en qui crec és en Tarkovski.

Hi ha diverses religions. També hi ha la de les sèries, molt actual.

No veig sèries. És més, no entenc com hi ha qui veu pel·lícules en el telèfon, quan va en tren. Aviat les veuran en el rellotge. El cinema s’ha de veure en una sala. És obvi.

Què signifiquen els Òscar?

No em fan sentir ben res. És un mecanisme de Hollywood per a continuar envaint-nos. L’acadèmia de Hollywood està marcada per elements comercials.

La moda de la correcció política acabarà censurant films clàssics?

Aquest tema de la censura és terrible. I sobretot, l’autocensura. Crec en la llibertat. El límit ha de ser només no oferir a la gent productes tòxics. Quan la política es fica en el que està bé i el que està malament és una mica... sospitós.

Compartir l'article

stats