Entrevista | Xavi Utiel Canrant de Pelukass

«Als concerts de Pelukass volem que tothom hi trobi l’eufòria extrema»

«Als nostres concerts volem que tothom hi trobi l’eufòria extrema»

«Als nostres concerts volem que tothom hi trobi l’eufòria extrema» / Gemma Martz

Jordi Roura

Jordi Roura

El 2013 els caps de colla dels Diables d’en Pere Botero van proposar a alguns dels integrants de la banda de percussió que preparessin un espectacle de versions, despreocupat, pel tradicional concert de cada nit de Nadal a La Mirona. Va ser un èxit i d’aquella llavor en va néixer Pelukass, una proposta premiada dimarts a Lleida amb el premi ARC a la millor gira de versions. El cantant del grup saltenc, Xavi Utiel, fotògraf de professió, parla d’aquest nou fenomen musical.

Què tenen els grups de versions que s’han posat tan de moda?.

S’han posat de moda aquests últims anys, sobretot. Venim de temps difícils, i no només parlo de la covid. Anem de patacada en patacada des del 2016 o el 2017 això crea la necessitat d’estima col·lectiva. A les festes majors la gent no es preocupa de les diferències polítiques o econòmiques, i amb les versions, tothom hi pot trobar el seu temazo. Regalem al nostre públic moments especials.

Girona és un dels bressols dels grups de versions?

Si algú va marcar precedent va ser Hotel Cochambre fa molts anys, i a Girona els grandíssims Di-Versiones. Ells van ser els primers que van apostar per aquest format de directe esbojarrat, sense límit, on la festa és inacabable. A casa nostra Di-Versiones ha creat marca, és un projecte fora de sèrie i aprofitem la seva estela a gust i agraïts.

Han canviat els hàbits de festa de la gent després de la pandèmia?

Si han canviat en algun aspecte és que s’ha revalorat la festa col·lectiva, sense restriccions, sense haver de tornar a una hora a casa per no fer res il·legal. Hi ha més ganes d’estimar i valorar tot allò que tenim.

Poden viure de la música? Per a què els ha de servir el premi ARC?

Tenim perfils molt diferents al grup. Jo soc fotògraf, però també tenim un embriòleg, un paleta, un tècnic de so i un treballador social. Aquest era un projecte per desfogar-nos i treure tensions. No vivim de la música, però és cert que des de fa tres o quatre anys ens hem professionalitzat més perquè ara ja no fem uns quants concerts, ara ja poden ser més de 40 o 50 a l’any. Tenim les nostres vides i els caps de setmana regalem festa a la gent. El premi ha de servir per obrir una mica més el mercat. No volem tocar fora de Catalunya, però sí que se’ns conegui més fora de Girona. Ens agradaria que els nostres seguidors, que són molt hooligans, es sentin el premi tant seu com nostre.

Què hi troba la gent als seus concerts?

Temes que ens molen, amb gustos musicals molt diversos. Volem que tothom hi trobi el seu moment d’eufòria extrema. I, sobretot, no tolerem cap falta de respecte a cap col·lectiu.

Quin dels cantants o grups als quals versiona li hauria agradat ser?

A escala musical Robe, el cantant dExtremoduro. És el meu músic preferit, per l’evolució que ha fet, la seva carrera i tots els matisos... als concerts fem un mix d’Extremoduro, tot i que és dels que menys engresca la gent... però el seguim fent perquè ens agrada. Tenim de tot, des de versions de Red Hot Chili Peppers, Rihanna, Queen, Zoo, The Tyets, Marea, cEl Chaval de la Peca, La Oreja de Van Gogh, tot amb dues guitarres, baix i bateria. Punk rock de garatge de tota la vida...

Què escolten a la furgoneta quan van de bolo?

Últimament escoltem Fetus, el nostre bateria també és el seu hi han tret La Serra dels perduts. Una passada.

Una festa major o una discoteca?

Festa major de Salt i La Mirona de Salt. Salt capital i Girona sucursal (riu).

Subscriu-te per seguir llegint