«Una cosa és tenir un coneixement, i l’altra entendre’l»

Andrea Navarro és l‘autora d’«Elsa y el club de los números», una aventura en què la protagonista descobreix divertides facetes de les matemàtiques i tot el que pot aprendre’n. L’autora va ser guardonada amb el premi Hortensia Roig de literatura infantil per aquest llibre.

Ja no hem d’aprendre cantat la taula del quatre?

Ha, ha, ha, doncs crec que sí, si el mètode funciona pot servir. Estic a favor que s’aprengui jugant. Jugant, la memòria es reforça. Jo crec que sí, per què no? No es tracta d’eliminar tot el que es feia abans.

Però ja no es fa.

No ho sé, ja no estic a col·legis. Però li puc dir com vaig aprendre jo a multiplicar: jugant al bingo de les taules. Per tant, a mi em va funcionar aquell sistema. El cas és que funcioni.

Amb el que em va costar aprendre a resoldre arrels quadrades, i mai n’he hagut de fer a la vida real...

Fixi’s que les arrels quadrades són el contrari de les potències, i les potències sí que es fan servir molt. Aleshores, ho hem de saber fer en els dos sentits, o el coneixement quedaria coix. I per postres, les potències es fan servir molt en temes d’informàtica, codis binaris, en temes de computació, etc. Són una eina molt útil, I s’ha d’entendre bé, per poder-ho fer servir més endavant.

Tot ho tenim a l’abast d’un clic. Ja no cal aprendre res?

La gent es considera més intel·ligent amb internet, perquè amb un clic ho té tot. Tenir el coneixement és molt positiu, però una cosa és tenir-lo i l’altra entendre’l. Especialment en matemàtiques, ambdues coses són importants.

És possible viure sense matemàtiques?

No, ni encara que volguéssim. Les matemàtiques són arreu. Si estudies enginyeria espacial, són allà, si estudies medicina, són allà, fins i tot en la psicologia. Les matemàtiques són per tot, és impossible viure sense elles

Poden ser divertits els números?

Per descomptat. Hem de partir que quasi tot el que fem suposa un cert maneig de números. Les matemàtiques estan una mica demonitzades i ens sembla que no poden ser divertides, però els números poden servir per jugar, igual que totes les altres coses. De la mateixa manera que juguem amb cotxes, podem fer-ho construint, i això ja implica fer certs càlculs.

Per què els números no gaudeixen del prestigi de les lletres?

Més que un tema de prestigi, és que semblen difícils i la gent els té mania. Potser hi té a veure que les lletres es memoritzen i s’aprenen, mentre que es números tenen un component extra: s’han d’entendre. Aleshores, fins que no els entens, la primera part és mot frustrant, no són satisfactoris fins més endavant. La gent que no pot arribar a la comprensió, es queda en la part frustrant, i això fa que els tinguin mania.

Conec algun professor de matemàtiques que fa faltes d’ortografia i diu que és igual, perquè ell es dedica als números.

De debò? (riallada) Bé, li haig de dir que en la carrera de matemàtiques no es sol escriure gaire, es fa servir molta simbologia. Però vaja, «lo cortés no quita lo valiente», les matemàtiques no haurien d’estar renyides amb l’ortografia.

Què fer amb qui assegura que no li agraden les matemàtiques?

Primer de tot, entendre per què, hi ha d’haver algun motiu. Potser no les entén, potser se li estan ensenyant de forma massa repetitiva i no sap per a què serveixen. Sovint li ensenyem a l’alumne una fórmula i després li posem un problema perquè el resolgui amb la fórmula. Així no hi veu utilitat. En canvi, si primer poses un problema, el nen el vol resoldre i no sap com, i aleshores li mostres la fórmula, potser li entra més pels ulls. Poden ser moltes causes, és interessant ensenyar i explicar per què pot servir allò pel dia de demà.

Aprofitant que parlo amb una experta en matemàtiques, no vull deixar passar l’oportunitat de preguntar-li: entén la factura de la llum?

(Riallada) Doncs la veritat és que me l’haig de mirar més d’una vegada. Em penso que no és només qüestió de matemàtiques, que per entendre això calen altres coneixements.

Subscriu-te per seguir llegint