«Cada dia em llevo amb un dol i una renaixença»

Fem memòria. Què el va portar a la música?

Mirant amb perspectiva, diria que tot. En algun moment o altre, tothom se sent cridat per la música. Per a mi, topar-me amb ella va ser com descobrir la llum. Des de llavors que no he tornat a estar a les fosques.

La música, el va salvar o el va condemnar?

Suposo que la música ens ensenya a observar-nos. Entenc l’univers com un fenomen musical i doncs no hi ha res que les lleis de l’harmonia no puguin explicar i de manera senzilla. Fins i tot els infants poden comprovar de què parlo.

I ara, què el va portar a la literatura? Per què el canvi?

El mateix caminar m’hi ha dut. Tècnicament, no he evolucionat pas gaire com a músic. Però, en canvi, sí que és cert que tinc cançons noves que no hagués pogut escriure fa deu anys. La música popular té molt de literatura. I una literatura sense música, no es podria llegir.

Condemna o salvació, la novel·la?

Acostumem a viure la vida com una experiència de separació amb allò que ens envolta. Però l’acte creatiu, així com el sexual, tracta d’una unió. Ara veig la novel·la com una cosa externa a mi. Però mentre la feia, érem la mateixa cosa. Si res ens ensenya l’art, és que la nostra realitat és una construcció. Una il·lusió.

Diu que seure a escriure ha estat «molt violent». Per què?

Tota clausura implica sempre una certa violència. Però els humans encara necessitem endinsar-nos en la foscor de la cova per a, en certs moments, poder anar més enllà de nosaltres mateixos.

Havia rebut un premi a la millor lletra de cançó. És un antecedent?

No ho crec, vaig aconseguir una guitarra amb dotze anys. Però la llibreta i el boligraf ja els tenia feia temps...

Què diferencia un llibre d’un disc?

Són bàsicament la mateixa cosa. La música és aigua i la literatura, vapor.

El març va presentar a Girona el seu darrer àlbum. Vostè no para!

Just al contrari! Suposo que necessito estar aturat per a poder ser productiu. Compondre un disc o escriure un llibre és relativament fàcil. El difícil és saber aturar-se per fer-ho.

Per què sol triar Girona com a punt de referència?

M’agrada molt Girona. Però la veritat és que aquesta no és una decisió meva. Si fos per mi, el punt de referència seria més a prop de casa... però, la cultura catalana no arriba fins a les Terres de l’Ebre. A la Catalunya Nova, encara és pràcticament desconegut aquest invent.

El llibre parla de renaixement personal. Ha renascut moltes vegades?

Sí. Cada dia em llevo amb un dol i una renaixença.

Subscriu-te per seguir llegint