| Literatura.

Katixa Agirre es llança al metavers per a pensar la utopia feminista

L’escriptora basca, a 
Barcelona el mes passat.

L’escriptora basca, a Barcelona el mes passat. / JORDI OTIX

Elena Hevia

La literatura basca té un petit nombre de lectors en el seu idioma original però això no afecta al seu imaginari, que poc té de reduït. Les lletres basques aposten fort molt més allà de l’ancestral. El basc serveix perfectament per a escriure novel·les de ficció especulativa com demostra De nuevo centauro, de Katixa Agirre (Tránsito), que després de l’excel·lent rebuda de Las madres, no, construeix un món a mitjan segle XXI en el qual la major part dels seus habitants han deixat arraconat el seu cos físic per a centrar-se en els plaers que pot oferir-los la realitat virtual. La protagonista, per exemple, és una dissenyadora tecnològica que treballa en un projecte sobre Mary Wollstonecraft, autora de la seminal Vindicación de los derechos de mu jer i mare de Mary Shelley, mare al seu torn de la criatura de Frankenstein. La tecnologia del moment permet a Paula compartir llit amb la imatge de l’autora del segle XVIII. No és Agirre (Vitòria, 1981), segons explica, una gran lectora de ciència-ficció però sí que li interessa el gènere com a terreny fèrtil per al pensament utòpic, una mica a la manera en què l’emprava Ursula K. Le Guin. «Encara que l’autora de La mano izquierda de la oscuridad inventava mons molt allunyats i fantasiosos, jo penso en un futur molt més imminent i realista», detalla l’autora a Barcelona. Al cap i a la fi, molts dels invents que sovintegen en la seva novel·la, com els vestits hàptics que ens permeten sentir el metavers existeixen ja malgrat que encara no siguin d’ús massiu.

En temps de Le Guin, que va publicar la seva primera novel·la el 1959, el futur era encara un país molt llunyà, però en l’actualitat la percepció tecnològica forma part del nostre pensament, hem vist com internet pot canviar-nos la vida i és fàcil, almenys ho és per a Agirre, imaginar com serà aquest futur digital. «Vivim la realitat en una vida en la qual la imaginació té un gran pes. Aquí hi ha els mites que ens funden com a societat, la nostra imaginació personal té un gran pes, així que crec que és absurd voler traçar una frontera entre ficció i realitat». Encara que a l’autora li guia una consciència marcadament feminista, no ha volgut, apuntala, fer una faula amb moralitat. Res d’un 1984 adaptat als temps. Li agrada més moure’s en un territori ambigu on les coses no siguin tan fixes com ens pensem. A De nuevo centauro -una al·lusió a un ésser híbrid que pot ser alhora home i cavall-, el personatge de Paula entra en el metavers com a home i és dona en el món físic. Pura i rica confusió. «Crec que la següent gran revolució és la idea que els gèneres no són una cosa fixa. Jo soc professora en la universitat i és una cosa que veig en el comportament dels meus alumnes. Porten un altre rotllo, no s’identifiquen amb el binarisme i el fan de manera natural. Si aspirem a la fi de l’opressió d’un gènere per un altre, aquesta sembla una bona via de comprensió».

No mostrar-se apocalíptica respecte al futur, no invalida la crítica per a l’autora, professora de Comunicació Audiovisual, que viu amb una certa culpabilitat la seva relació amb la tecnologia. «El sistema està fet per a extreure totes les teves dades i atrapar-te com a client. Necessitem ser més crítics, menys confiats. Entrem a Google, ens va semblar un cercador genial i quan ens en vam voler adonar tota la nostra vida ha quedat atrapada aquí perquè ‘genis del mal’ com Elon Musk treguin tot el profit en un món en el qual la riquesa s’acumula en unes poques persones i cada vegada hi ha menys poder adquisitiu per a la majoria. Caldrà treure la metralladora… metafòricament, això sí».

Subscriu-te per seguir llegint