«A la guerra només s’arriba a la pau quan els dos bàndols estan esgotats»

El Festival Pepe Sales, dedicat a la poetessa Alejandra Pizarnik, comença demà (20h) amb una xerrada del periodista Xavier Mas de Xaxàs a La Mercè.

El feia protestant contra la cimera francoespanyola…

He, he, els periodistes hem d’estar al marge, hem de mantenir la neutralitat.

Des del moment que ERC hi participa i protesta, tot està admès, home.

Això és cert. Però tot i així, els periodistes hem de ser neutrals. Això s’ha perdut, cada vegada hi ha més periodistes que són activistes. I és una llàstima.

El procés ho ha accentuat?

Crec que sí. Contra la nostra voluntat, el procés ens va obligar a posicionar-nos. Això va anar en detriment de transmetre una informació neutral perquè la societat catalana prengués les seves decisions. Els periodistes es van deixar portar per l’emoció. Malament, quan un periodista s’hi deixa portar, no pot fer bé la feina.

És que vostè no té il·lusions?

En tinc moltíssimes! Hem de distingir entre la il·lusió de viure en una societat millor, de l’emoció. L’emoció perjudica els periodistes a l’hora d’escriure amb raonament i amb coherència.

Vostè que ha viatjat tant: el món ens mira?

No.

Acaba de trencar la il·lusió d’alguns.

El món el formem tots. Viatjant, m’he trobat a molts llocs com a casa, parlant amb la gent t’adones que estem molt a prop pel que fa a valors compartits. És emocionant mirar-nos a nosaltres mateixos a través d’aquest món de concòrdia que busquem. Això sí que és frapant.

Quina és la salut del periodisme?

Estem en una situació crítica, per la manca de qualitat. Hem renunciat a les regles d’or del periodisme, en molts sentits. Coses que t’ensenyen a primer de Periodisme, s’estan oblidant. No fem la formació que s’hauria de fer en temps tan convulsos i amb tanta incertesa.

La culpa és seva, que és professor de Periodisme.

Ha, ha, ho vaig deixar, estava frustradíssim pel baix nivell de la gent que arribava a primer curs de carrera. Només demanava que la gent tingués ganes d’aprendre. En veure que era impossible fer classe a vuitanta alumnes, els vaig dir que estaven tots aprovats. A la setmana següent ja només en van venir vint. Almenys sabia que eren els que volien aprendre de debò.

Fent servir el títol d’un llibre seu: avui tenim dret a la desinformació?

Hi tenim dret i és gratis: què més volem? Tenim dret a desinformar-nos cada dia. Molta gent hi troba la felicitat, perquè la desinformació referma els seus valors, sovint esbiaixats, els seus jos egocèntrics, nacionalistes, familiars o tradicionalistes. Per ells la desinformació és joia.

Com troba Catalunya cada cop que hi torna després d’un viatge?

Torno a casa després d’una temporada a fora, i sembla que no hagi passat gaire temps. A Catalunya el temps passa a poc a poc, és com un món congelat. Les estructures familiars, laborals i tradicionals són molt estables. Estem a recer de corrents que hi ha altres llocs.

Això és bo o dolent?

Té una part bona, dóna estabilitat. Però té de dolent que potser no estem oberts com hauríem d’estar, en temes d’immigració, de races, de tolerància a l’altre. En això ens falta molt per aprendre.

Els reporters tenen un amor a cada guerra?

(Riallada) El que passa a les guerres, queda a les guerres.

Com acabarà la d’Ucraïna, que tant bé coneix?

En pau, però trigarà. Per assolir la pau, encara s’ha de fer més la guerra. Només s’arriba a la pau quan els dos bàndols estan esgotats. Llavors comencen a parlar.

No hi haurà un guanyador?

Crec que guanyarà Ucraïna, però s’haurà de salvar la cara a Rússia. Europa necessita Rússia, no podem fer una Europa sense Rússia.

Occident és innocent?

És culpable, aquesta guerra és un gran fracàs d’Europa. Quan va caure l’URSS no es van fer les coses bé, es va voler aïllar Rússia, no se la va saber incorporar. No se la va escoltar i va caure en mans d’aquest sanguinari descerebrat que és Putin. Rússia és molt més que això, és una cultura cent per cent europea.

Subscriu-te per seguir llegint