Maria Branyas, la dona més longeva del món, recorda el seu pare en xarxes com un ídol

Confessa que, encara que va morir quan ella només tenia 8 anys, el va convertir en un referent quan va conèixer la seva història als 20 anys

L’olotina Maria Branyas va fer 116 anys

L’olotina Maria Branyas va fer 116 anys / TWITTER @SUPERCENTENARIA

Efe/DdG

La persona viva més longeva del món segons la classificació del Grup de Recerca Gereontològica, la catalana Maria Branyas Morera, que el passat 4 de març va complir 116 anys, ha recordat el seu pare i ha confessat que, encara que va morir quan ella només tenia 8 anys, quan va conèixer la seva història als 20, "el vaig convertir en el meu ídol".

Maria Branyas, que viu a la residència Santa Maria del Tura d'Olot (Garrotxa) i que no atén els mitjans, amb els quals ella i la seva família únicament es comuniquen a través del seu perfil de twitter, ha explicat en aquesta xarxa la història del seu pare, Josep Branyas Julià, que va néixer l'1 d'abril del 1877 a Pamplona.

Amb motiu de la celebració del Dia del Pare, la superanciana ha explicat que "és un bon moment per parlar del meu pare Josep. Desgraciadament va morir molt jove. Jo tenia 8 anys i en aquella època només recordo que viatjava molt i ens portava regals. El gran descobriment del meu pare va ser un dia a Banyoles, quan la meva mare va obrir un bagul de records (postals a la família, exemplars del 'Mercurio', escrits, poemes, cròniques de premsa de l'època…) i ens va explicar qui va ser el meu pare".

"Jo tenia 20 o 21 anys i el vaig convertir en el meu ídol", confessa.

Recorda que el seu progenitor va néixer a Pamplona perquè allà van destinar al seu avi com a tinent coronel del Batalló de Caçadors de Las Navas.

"Els seus pares Francisco Brañas López (Aranga, la Corunya) i Maria Julia Amigó (El Papiol (Baix Llobregat)), s'havien casat a Barcelona el 1865", recorda l'anciana.

El 1885 van destinar el seu avi de nou a Barcelona i allà el seu pare va conèixer la seva mare, Teresa Morera, amb qui es va casar el 14 de gener del 1901 i a l'any següent va néixer el seu germà gran, el Josep.

Trasllat a Mèxic i els Estats Units

Explica que el 1904 els seus pares es van traslladar a Mèxic, on va néixer la seva germana Teresa i que el seu pare "era un emprenedor de cul inquiet i la seva obsessió era entrar als Estats Units, la qual cosa va aconseguir l'octubre del 1906", per instal·lar-se tota la família a Sant Francisco (Califòrnia), on va néixer ella.

A l'agost del 1910 els pares de l'anciana es van traslladar a Nova Orleans, on va néixer el seu germà petit Willy.

"A Nova Orleans el meu pare es va fer un nom i va començar a destacar amb la creació de la revista 'Mercurio', però el destí ens en preparava una de grossa. Li van diagnosticar afecció pulmonar greu. Els metges li van aconsellar un viatge per mar i va decidir viatjar a Catalunya amb tota la família", rememora.

"Cap al final de la llarga travessia, el dia 3 de juny del 1915 el meu pare va morir a bord del vaixell 'Catalina', als 38 anys. Aquest fet va marcar el destí de tota la família", confessa Maria Branyas, que llavors no somiava que arribaria a complir 116 anys.

Reconstruir la vida del pare

Recopilant escrits, l'anciana ha pogut reconstruir bona part de la vida del seu pare, que va publicar la revista quinzenal d'art, literatura i ciència 'Resurrección" a San Francisco "amb pocs recursos" i després també la revista 'Mercurio', en la qual no només escrivia sinó que també il·lustrava i que va arribar a vendre més de mig milió d'exemplars.

Maria Branyas publica els elogis que va rebre el seu pare d'altres editors i d'altres revistes que van definir Josep Branyas com "un artista genial i modest com pocs" i fins i tot un poema que li va dedicar el poeta mexicà Hildebrando Siller (1896-1940).

El pare de Maria Branyas també va fundar el 1914 l'agencia 'Pa-American Press News Servive', un ambiciós projecte de Servei d'Informació Periodística en espanyol i en anglès.

La seva filla ressalta que aquell mateix any va crear i va dirigir el diari setmanal independent 'La Opinión' i que al maig del 1915 va sortir a Nova York la primera edició d''El Gráfico', periòdic setmanal en espanyol i en anglès, dirigit per Josep Branyas i finançat pel govern mexicà amb un tiratge de 4.000 exemplars.

Galdós, Unamuno, Echegaray

"Però la seva gran creació va ser 'Mercurio' que va tenir entre els seus col·laboradors artistes il·lustres com Jacinto Benavente, Benito Pérez-Galdós, Miguel de Unamuno, José Echegaray, José Francès, entre d'altres", subratlla la seva supercentenària filla, que remarca que 'Mercurio' va ser "la primera revista de parla hispana" i que "en 15 universitats ianquis servia de text per a les classes d'espanyol".

"I tota aquesta obra gegantesca la realitzava un home de vint-i-vuit anys que confeccionava el número plana per plana, dibuixava totes les orles decoratives... i encara li quedava temps per escriure uns contes policíacs que eren temibles rivals dels de Conan Doyle".

"Diuen que un pare és una combinació estranya de raó i sentiment. Si encara tens un pare, tracta'l amb cura", conclou l'anciana viva més longeva del món, que des de fa dues dècades viu en el geriàtric d'Olot (Garrotxa) i que compta amb 11.600 seguidors en el seu perfil de la xarxa social Twitter, a través del que es comunica i difon els seus pensaments, que al·ludeixen sempre a la seva llarga experiència vital.