Tres fans de Coldplay aniran als quatre concerts de Barcelona: «¿I si el dia que no hi vaig passa alguna cosa?»

Sí, hi ha (almenys) tres persones que aniran a cada un dels quatre concerts de Coldplay a Barcelona. ¿N’hi ha prou amb ser molt fan de la banda britànica per poder-ho dir? No. Tampoc n’hi ha prou amb poder permetre-t’ho i costejar-te les entrades (no precisament barates) i, en el cas d’algunes d’elles, el viatge. A això cal afegir-hi el poder quadrar agendes i absentar-se uns dies de la feina. I, finalment –i gairebé el més complicat–, fer les ‘quilomètriques’ cues virtuals que es van generar quan es van anunciar els concerts de Coldplay a l’Estadi Olímpic i arribar a comprar una entrada per a cada dia. «Va ser complicat, la venda va ser catastròfica, ens va costar un munt», expliquen les tres protagonistes que compleixen tots els requisits anteriorment esmentats.

Són Alba Puchades (valenciana de 29 anys), Alba González (gallega resident a Madrid que en compleix 25 el 28 de maig, dia de l’últim dels quatre xous) i Blanca Madorrán (valenciana de 26 anys que viu a Barcelona). Totes tres es van conèixer anys enrere a través de Twitter per la condició que les porta a aquesta pàgina: ser fans de Coldplay. «En general, som de les fans que ens matem fent cua per veure’l allà davant», defineix Puchades, que explica que en aquesta ocasió es prendran les quatre rondes amb més calma. Conviuran els cinc dies a casa de Madorrán (divendres el grup no actua). «Si haguéssim de pagar l’allotjament de tots els dies potser no ens ho podríem permetre», exposa González.

La cosa es va animar

Puchades explica que el pla inicial no era el de fer el ple, sinó anar a dos dels quatre: «Pensàvem anar-hi dijous i, com que sabíem que n’anunciarien més, agafar entrades també per al de dissabte». Però la cosa es va anar enredant i animant sola. «Ens vam començar a provocar les unes a les altres», comenta entre rialles Madorrán. «I com que estarem totes a la mateixa casa... Si unes hi anaven un dia i les altres no, ens podíem quedar penjades i vam pensar: ‘¿I si en el concert a què no vaig passa qualsevol cosa i em penedeixo de no haver-hi anat?». Elles, que gestionen el compte espanyol de Twitter de fans de Coldplay, tenen constància de seguidors del grup britànic que van a alguns dels concerts, però no a tots.

Les tres joves van topar amb Coldplay durant l’adolescència i el grup els va marcar ja per sempre, expliquen. «Tot i que semblem fans molt boges, en realitat jo no estic tota la meva vida escoltant Coldplay. Em puc passar mesos sense escoltar ni una cançó. Però al final és una constant en la meva vida i una cosa que m’ha ajudat a trobar-me a mi mateixa», argumenta González. «No sento el mateix amb altres grups. I és perquè m’han acompanyat en una època superdecisiva de la meva vida, vaig descobrir un munt de coses a partir de descobrir-los a ells», afegeix.

Espectacle ‘premium’

I la pregunta del milió: ¿Quant els ha costat? Alguna d’elles esbufega abans de dir que no ha fet els càlculs a propòsit. Però Puchades assenteix: «Uns 650 euros». Això són tres entrades de pista (95 euros + 12,50 de despeses de gestió) i un passi prèmium anomenat Higher Power Early Entry (225 euros + 30 de despeses), que inclou, a més d’un paquet, per exemple, amb una polsera commemorativa, la preferència d’accés a l’estadi per assegurar-se veure el concert a primera fila. Si els números no quadren és perquè un dels bitllets generals el van comprar com a platinium, és a dir, afectats pel polèmic sistema dels preus dinàmics. «Vam haver de comprar més cara una entrada normal», protesten.

«Els preus han pujat exageradament en comparació al 2016. I, al final, al fan que és allà diàriament i que no vol perdre’s aquesta experiència en primer pla l’obligues a gastar-se més per poder ser allà. Li surt que hi ha una entrada disponible, vol anar-hi, està desesperat, i la compra. Ens hem trobat casos de gent que ha comprat l’entrada normal pel triple del seu valor original», exposa Puchades.

Arriben als concerts de Barcelona (totes amb diverses experiències prèvies) pendents del cel i sense al·lèrgia als espòilers, coneixent un ‘setlist’ gairebé immòbil (en què per a elles no poden faltar ‘Fix you’, ‘Viva la vida’ i ‘The scientist’). «No li treu el factor especial, veure’l en una pantalla no s’assembla res a veure’l allà, és totalment diferent», raonen. Les tres tenen clar que el preu pagat val la pena i destaquen l’espectacle com la clau de l’èxit per mobilitzar més de 200.000 persones a Barcelona. «És per l’experiència que ells brindren. Hi ha molts grups d’homes que tu hi vas i veus quatre persones tocant i no t’ofereixen res més. Coldplay, en canvi, han dit: ‘no podem ballar com Beyoncé, però podem oferir una mica més, que cada persona de l’estadi se senti part del concert’».