Entre 18 i 25 anys

Ni generació muda ni addictes: els joves prefereixen relacionar-se cara a cara abans que per mòbil

Els joves prefereixen relacionar-se cara a cara abans que per mòbil

Olga Pereda

El mòbil és un artefacte bàsic entre els joves espanyols. Però hi ha vida més enllà de l’‘smartphone’. Així ho detecta un estudi universitari que revela que els joves de 18 a 25 anys continuen prioritzant les trobades cara a cara a l’hora d’entaular interaccions socials.

El 67% de les interaccions socials dels adults joves (una mica més de dos terços) s’estableixen mitjançant la presencialitat. Quan sí que hi ha tecnologia pel mig, el 19% es realitza per missatgeria, l’11% per trucada o videotrucada i només el 3% es realitza per xarxes socials

Aquestes són algunes de les conclusions d’un estudi de l’Observatori Social de Fundació La Caixa portat a terme pels professors de la Universitat de Navarra Charo Sábada (Comunicació) i Javier García-Manglano (Sociologia), experts en la relació entre joves i tecnologia. 

Sense perdre habilitats socials

Titulat ‘Les interaccions socials dels joves’, l’estudi convida a l’optimisme perquè revela que els joves utilitzen l’omnipresent mòbil d’una manera més racional del que pensem i, a més, estan molt lluny de perdre habilitats socials, malgrat viure envoltats de tecnologia.

Se’ls ha penjat l’etiqueta de generació muda (hiperconnectats, però incapaços de mantenir una xerrada telefònica), però l’estudi universitari demostra que les persones d’entre 18 i 25 anys consideren molt important la comunicació interpersonal, que implica sentir-se pròxim a la persona amb qui s’interactua. «És una bona notícia que la majoria no vegin les xarxes socials com a interacció social», explica Sábada.

N’hi ha prou amb passejar-se per qualsevol cafeteria o restaurant per adonar-se que, entre amics, companys i familiars, campa al seu aire el ‘phubbing’ –terme que barreja els termes ‘phone’ (mòbil) i ‘snubbing’ (menyspreu), que implica ignorar la persona que tens al davant perquè estàr mirant el mòbil–. L’estudi universitari, no obstant, revela que els adults joves, en general, no utilitzen a penes el mòbil mentre estan cara a cara amb una altra persona. Així ho afirmen el 70% dels que han participat en l’estudi, percentatge que puja al 80% quan la interacció és de més qualitat.

«No és indiferent utilitzar o no el telèfon mentre estem amb algú», destaquen els autors de l’informe, que afegeixen que en algunes ocasions és normal utilitzar el mòbil per buscar informació sobre el que s’està parlant, o escriure un missatge a una altra persona o simplement per distreure’s.

Innovadora metodologia

García-Manglano afegeix que la innovadora metodologia aplicada a l’estudi –no a través dels habituals qüestionaris, sinó amb una aplicació mòbil en què els joves han respost diverses vegades al dia en moments aleatoris durant quatre setmanes– permet tenir una foto minuciosa i una visió molt més àmplia del dia a dia d’aquest segment de població. L’objectiu de l’informe és descobrir com interactuen, amb qui, a través de quin mitjà, amb quin propòsit i quant esforç els requereix. 

«Els éssers humans tenim una necessitat bàsica de pertànyer a un grup, això ens fa establir relacions interpersonals. Les relacions es generen i s’enforteixen amb les interaccions socials en la vida quotidiana», expliquen els autors. Les més freqüents entre els joves (54%) són les que busquen mantenir una relació, el que inclou «passar l’estona, posar-se al dia, xafardejar o fer broma». El segon lloc (34%) l’ocupen les interaccions que persegueixen obtenir una finalitat pràctica. És a dir, relacionada amb la feina o els estudis, o per fer plans o demanar informació.

No és indiferent amb qui es relacionen els joves. Els enquestats mantenen la immensa majoria de les interaccions socials (81%) amb amics i familiars. Un 16% les entaula amb simples coneguts, mentre que amb prou feines un 3% ho fan amb gent totalment desconeguda. 

Per als joves, les interaccions socials que els implica més esforç són les que emprenen per gestionar dificultats en una relació. No obstant, les que els suposen menys esforç (i més proximitat) són les que impliquen mostrar carinyo.