Diferències reincidents

Els principals partits polítics s’han posat d’acord i han presentat una proposta  al Congrés de Diputats per a endurir el Codi Penal. | EUROPA PRESS

Els principals partits polítics s’han posat d’acord i han presentat una proposta al Congrés de Diputats per a endurir el Codi Penal. | EUROPA PRESS

Miquel Fañanàs

Miquel Fañanàs

Finalment, després de molts anys marejant la perdiu entorn el tema de la reincidència delictiva i la necessitat d’adequar la realitat al Codi Penal, els principals partits polítics s’han posat d’acord i han presentat una proposta ferma i consensuada al Congrés de Diputats, de tal manera que el legislatiu assumeixi, ni que sigui a remolc, la necessitat de crear un instrument legal prou eficaç perquè deixi de ser moneda corrent l’evidència que tants malfactors detinguts entrin per una porta i el mateix dia ja surtin per l’altra per a desesperació dels policies complidors del seu deure. Naturalment, com ja era d’esperar, els socis de govern que s’autoanomenen l’esquerra del socialisme han manifestat el seu rebuig a aquesta iniciativa perquè consideren que, contràriament al sentir generalitzat de la ciutadania, no s’ha de castigar el furt o el delicte menor (més enllà d’una multa que mai es paga), amb la qual cosa no és d’estranyar que vagin perdent llençols a cada bugada. El mateix passa amb ERC que també ha votat en contra, demostrant una vegada més una visió recelosa, dubtosa i reduccionista de la realitat. I així de bé els hi va, és clar.

En una ocasió vaig comentar aquest tema de les decisions judicials que deixaven lliures persones que havien comès delictes prou greus però que quedaven lliures «amb càrrecs». Robatoris amb amenaces, assalts a jubilats a la sortida d’un caixer automàtic i alguns atropellament amb fugida inclosa passant, és clar, per agressions i furts aprofitant alguna concentració humana com ara durant el Temps de Flors de Girona, casos que generalment solen acabar amb la suada «llibertat amb càrrecs». Expedient al piló tot esperant una vista que, si se celebra, inevitablement ja serà passats uns quants anys. I passa’m a buscar.

Aquest preàmbul em serveix per comentar un conjunt de fets que han succeït darrerament i que posen en evidència les diferències substancials en temes de Justícia que existeixen entre una banda i l’altra dels Pirineus. Així, a primers de juny llegíem que els agents de duanes havien detingut a El Pertús dos ciutadans belgues que es feien passar per turistes però que en realitat intentaven passar 135 quilos de haixix. El mateix dia van ser lliurats al servei de Policia Judicial de Perpinyà que, un cop executades les diligències corresponents, els va passar a disposició judicial. Així, en un parell de dies els contrabandistes foren jutjats i condemnats a tres anys de presó, a més a més d’una multa duanera de 450.000 euros i 10 anys de prohibició d’entrar a França un cop acabada la pena. I tot el procés, detenció, judici i sentència, es va executar en menys d’una setmana! Tres dies després llegíem que s’havien produït unes detencions per part del cos de la Policia Nacional amb la col·laboració de les policies locals de Salt i Vilobí d’Onyar en una operació conjunta contra el tràfic d’estupefaents. A Salt concretament, es va desmantellar un cultiu de 576 plantes de marihuana valorada en 1’5 milions d’euros, i es va detenir un home que tenia antecedents per violència masclista i comptava amb una reclamació judicial des del 2022 per un delicte contra la seguretat del trànsit. Segons la noticia «els detinguts van passar a disposició de l’autoritat judicial competent i es va decretar llibertat provisional amb mesures cautelars».

Unes diferències que són reincidents en la continuada manca de personal judicial en aquesta banda dels Pirineus, una burocràcia excessiva i un col·lapse dels jutjats gironins que ja registren més de 68.000 casos pendents. A tot plegat, s’hi afageixen uns pressupostos insuficients que tal vegada convindria abordar tot aprofitant el viatge cap a la modificació del Codi Penal que tractarà del tema latent de la multi reincidència. Estaria prou bé d’apropar-nos als estàndards francesos en aquest tema perquè, si no s’aconsegueix agilitzar els mecanismes administratius de la Justícia, encara pot ser pitjor el remei que la malaltia. És clar que, pel que es veu aquests darrers dies, la Justícia en majúscules sembla tenir d’altres prioritats més «elevades» que no passen necessàriament per resoldre les minúcies de la plebs.

Subscriu-te per seguir llegint