«Com a influencer, he de controlar el que dic, però no em toca educar ningú»

La comunicadora i creadora de continguts manresana Nadine Romero (1996) estrena nova temporada de «Pisos d’Estudiants», el programa de l’espai EVA de 3Cat on juntament amb el també bagenc Àlex Tous entren en pisos compartits per joves. La influencer capitaneja el format després d’haver-se consolidat com a cara visible de l’equip digital del concurs musical Eufòria. El seu carisma a TikTok, on ja suma 139.000 seguidors, l’ha acabat portant a formar part de l’star-system català a internet. Compagina la seva feina davant de les càmeres amb la de professora de dansa.

Crear contingut pot assemblar-se a compartir pis d’estudiants. Hi ets lliure i hi tens molts companys, però qualsevol comentari pot derivar en un conflicte.

Sí, tots dos són llocs on hi ha moltes opinions. Com més gent, més diversitat. Igual que en un pis no pots tenir-ho tot brut, a les xarxes també s’han d’establir límits, sobretot a l’hora de dir les coses. I conviure-hi tampoc és fàcil. Al principi pensava que ho seria més. Cal ser natural, però a vegades em tallo per evitar acabar enmig d’una polèmica.

Què és el pitjor de fer contingut?

Estàs molt exposat. Quan tens un mal dia i algú et ve a saludar, em sap greu que pensin que no em mostro igual que a les xarxes. Però al final penso en què soc persona, i hi ha dies per a tot.

I el millor?

Poder explicar la meva vida. Molta gent em diu que els milloro el dia amb les meves anècdotes. D'alguna manera, formes part de les seves vides. És preciós.

Visibilitzes la importància d’estimar-te, siguis com siguis.

És important visibilitzar-ho, però també normalitzar-ho. Hi ha molts perfils que fan contingut exclusivament d’això. Ho entenc i ho veig bé. Jo acabo parlant del tema quan rebo comentaris negatius. No em vull abanderar perquè segurament jo també faig coses malament. Quan parlo del tema, exposo situacions personals, però no tinc un discurs tècnic. Suposo que la gent empatitza amb mi perquè mostro problemes reals. Només vull que no em jutgin pel físic.

Pateixes grassofòbia a les xarxes?

Rebo comentaris d’aquest tipus diàriament. Quan els comparteixo, ho faig perquè vull transmetre que això és una realitat. Però jo no deixaré de fer res perquè estigui grassa. M’han arribat a dir què em cuidi quan m’han vist ballant. No ho entenc. També em trobo molt odi emmascarat, gent que et diu «ets guapa, tot i ser grassa». «Això és un afalac?», em pregunto. Són coses que s’han de visibilitzar. Els cossos no normatius fan coses comunes. Jo no penjo una foto en biquini a la platja per reivindicar res, ho faig perquè vull. I quan la gent ho comenci a entendre, això es normalitzarà.

L’èxit no depèn del cos.

No, depèn de la teva forma de ser. Si ets espavilat, a vegades arribes més lluny que el qui té talent. S’ha de saber en quin moment li has de «fotre canya». Ser bo ajuda, però cal ser constant. Si no, jo no hauria arribat fins aquí. Crec en els cops de sort, i n’he tingut, però no és suficient. T’ho has de treballar.

Com has treballat el català arran de sortir a 3Cat?

Sempre he sigut molt «xarnega» a l’hora de parlar català i sé que encara puc millorar. Els meus avis són andalusos i a casa s’ha parlat bastant el castellà amb ells. He millorat molt el català des que vaig entrar a 3Cat, perquè és un espai molt més seriós que TikTok. Hi ha paraules que abans coneixia, però no feia servir. Ara les intento aplicar. Escolto molt i aprenc dels errors.

Presentes amb el manresà Àlex Tous Pisos d’estudiants. Com ha estat el rodatge d’aquesta nova temporada?

Ara ja coneixíem el format i això ho ha fet tot més còmode. He estat més jo. Acostem a l’audiència com viuen els joves d’avui en dia. A mi també m’ha permès experimentar-ho de primera mà, ja que vaig passar de viure amb els pares a viure amb la parella. T’hi trobes de tot. Fins i tot pisos on jo no podria viure. Però és normal, acaben de sortir del niu. És maco veure com creen una família allà dins.

Com és treballar amb Tous?

Som molt diferents i es veu. Tant a l'hora de puntuar com a l'hora d'interactuar amb els estudiants. A mi em diuen que soc una mica més dura que ell. Ell és més "tou" (riu).

Com t’has acabat convertint en presentadora digital d’«Eufòria»?

Un company al Loft que treballava al programa musical em va proposar per retransmetre el càsting d’Eufòria Dance. Vaig fer una prova i els vaig convèncer. Va agradar tant que em van trucar ja per al format principal d’Eufòria. Hi estic molt bé.

Creus que els influencers són mitjans de comunicació en si mateixos i també haurien d’estar regulats i tenir responsabilitats?

Hauríem de regular-nos nosaltres mateixos. Ser conscients del que diem i del que fem. També ha de quedar clar que nosaltres no som responsables de l’educació de ningú. Tenim un públic jove, però la responsabilitat de controlar el contingut que consumeixen els joves l’ha de tenir la família. Recomano que un adult supervisi el que han de veure els menors per evitar problemes. No només els influencers arribem a la gent, ho pot fer qualsevol persona amb un telèfon.

Quant es pot cobrar per una col·laboració?

La publicitat es paga molt bé i un perfil com el meu pot cobrar mínim 500-600 euros per un vídeo a TikTok, fins i tot més. Depèn del cas.

Et sents privilegiada?

Sí. Però també toco de peus a terra i sé que qualsevol pot accedir a la meva feina. Això sí, no és només publicar els vídeos, sinó que s’ha de treballar molt per poder-t’hi acabar dedicant.

Això t’ha ajudat a impulsar l’acadèmia de dansa Zuckos Company a Manresa?

Sobretot a visibilitzar. Econòmicament no, perquè parteixo les despeses a mitges amb la meva germana. Som sòcies i intentem posar les dues el mateix. Però és cert que el fet de mostrar-la a les xarxes ens ha portat alumnes. De totes maneres, n’estem és un projecte que vaig idear abans de ser viral. I és molt important haver-la tirat endavant, les xarxes són volàtils o poden deixar-te d’agradar.

Com portes els nervis pel casament?

Ara estem arribant al final de la temporada de competicions i festivals de dansa a l'acadèmia. Entre la feina com a creadora i això, no podia centrar-me al 100% en la boda. No estic tenint massa nervis, però perquè amb tanta feina, al cos no m'hi caben. Tinc moltíssimes ganes de gaudir del procés i implicar-m'hi. Estem a punt de decidir ja la masia on ens casarem, probablement, cap a finals de 2026. Estic molt il·lusionada.

Subscriu-te per seguir llegint