Està de moda: el nom de nena d'origen hebreu que ja és el favorit de molts gironins

Les tendències en noms de nadons a Catalunya han canviat notablement en les darreres dècades. Si a mitjan segle XX predominaven noms clàssics i religiosos, avui dia les famílies opten cada cop més per noms curts, sonors i amb projecció internacional.

En aquest context, Mia s’ha convertit en un dels noms femenins amb més presència als registres recents. Segons dades provisionals de l’Idescat, l’any 2024 es van inscriure 320 nenes amb aquest nom, situant-lo dins del top 5 de noms de nena més posats a Catalunya, només per darrere de Sofia, Júlia, Martina i Ona.

L’èxit de Mia no és casual. Respon a una clara preferència per noms de menys de cinc lletres, fàcils de pronunciar i reconeixibles en diferents llengües, un factor cada cop més valorat en una societat globalitzada i plurilingüe.

Des del punt de vista etimològic, Mia es considera una forma derivada de Maria, nom d’origen hebreu vinculat a Miriam. Aquest origen s’associa a significats com “estimada”, “volguda” o “escollida”, una càrrega simbòlica que reforça el seu atractiu entre moltes famílies.

A més, funciona igual de bé en català, castellà i anglès, fet que contribueix a la seva popularitat i explica per què ha deixat de ser un nom minoritari per esdevenir una aposta segura a les maternitats catalanes.

Tot plegat passa en un escenari de descens de la natalitat, amb menys naixements que en anys anteriors. Precisament per això, el creixement de Mia destaca encara més: neixen menys infants, però alguns noms, com aquest, aconsegueixen consolidar-se amb força entre les preferències dels nous pares i mares.