Història recobrada

El passat novembre recobràvem una part de la nostra història amb la publicació del volum sobre El franquisme a Girona quan l’Ajuntament va posar a l’abast del públic l’acostumat llibre de Fires tot i que va programar-ne la sortida el dia 20 d’octubre per fer-lo coincidir enguany amb l’aniversari de la mort del dictador Francisco Franco. Era aquell un llibre d’indubtable interès que aportava una visió sovint oculta respecte la participació de la ciutadania envers el nou règim polític que s’havia implantat al país després de la victòria de l’exèrcit «nacional», que va portar milers de persones a l’altra banda dels Pirineus en un dolorós exili. Aquí es va quedar la repressió, no pas tan dura i cruel com a Andalusia o Extremadura, però no per això menys present per a molts ciutadans que decidiren romandre a la ciutat amb risc de la seva pròpia vida com fou el cas de l’historiador Carles Rahola, afusellat a la tanca del cementiri. La majoria, però, optà pel silenci temorós intentant continuar amb les seves vides, procurant sobreviure enmig del caos i les pors. Però també una minoria es va afanyar a ocupar càrrecs i prebendes mentre alguns gironins de pro feien de censors i vigilants del «nou ordre» des de les oficines de «Información y Turismo».

I just amb l’arribada del nou any, la història contemporània a la ciutat de Girona s’ha tornat a fer present, en aquest cas, però, mercès al volum Girona. Segona República 1931-1936, un magnífic treball de documentació i recopilació de textos per part de Cristina Feixas i Fina Navarrete. Les dues autores, tècniques de l’arxiu d’imatges del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge de Girona, s’han capbussat a l’interior de la memòria viva que emergeix de la valuosa documentació preservada en aquest servei municipal que ocupa l’antic convent caputxí. Allí, han rescatat de l’oblit un preciós material que han posat en context de l’època, obtenint el retrat d’una Girona en transformació i esperança de futur. Del rerefons del treball recopilatori emergeix la realitat d’uns fons fotogràfics que han estat lliurats a la ciutat no només per part de generosos fotògrafs professionals sinó també de particulars que han entès perfectament que la millor manera de mantenir l’essència de la seva vida feta d’imatges era la cessió a la ciutat per així garantir així no només la conversació futura sinó també una molt important i progressiva difusió pública.

El llibre fa un repàs dels anys de la Segona República a la ciutat de Girona des de la seva proclamació el 14 d’abril de 1931 des del balcó de l’Ajuntament per part de l’alcalde Miquel Santaló, l’arribada dels anhels i els somnis de llibertat, igualtat i fraternitat, així com la visita del president Francesc Macià un parell de mesos després, esdeveniment que la ciutat va acollir amb evidents mostres d’estima, admiració i popular escalf. Girona tenia un alcalde que era pedagog i la seva vida va estar estretament vinculada amb la política i, per tant, era lògic que «l’educació pública i la construcció de noves escoles» que propugnava la República es fes realitat a la ciutat. Així, la primera escola d’aquella època, com recull Xavier Carmaniu al seu llibre sobre l’educació pública a Girona, va ser el Grup Escolar Ramón Turró, popularment conegut com Col·legi Verd pel color de la seva façana, un edifici que es va inaugurar el 23 d’abril de 1933. Poc temps després també s’inaugurava l’Escola Ignasi Iglésias que s’havia construït al turó de Montjuïc gràcies a la iniciativa del regidor Dàrius Rahola mitjançant la compra dels terrenys per part del govern municipal. Aquesta escola «es va convertir en l’edifici icònic de l’obra de govern de l’Ajuntament republicà perquè en la seva execució «convergien tots els eixos que vertebraven la política que s’estava desplegant». L’altra escola que es va començar a aixecar a Girona en aquesta època fou el Grup Escolar Prat de la Riba, un complex la primera pedra del qual es va posar el 24 de juliol de 1938 però lamentablement no es va poder acabar i, en el seu lloc, s’hi va construir molts anys després l’Institut Jaume Vicens Vives. El llibre ajuda a recobrar esqueixos de la memòria però també a cultivar a través del record un major coneixement de la nostra història col·lectiva.

Subscriu-te per seguir llegint