Trens segurs

Les desgràcies ferroviàries amb l’esfereïdor balanç de 45 víctimes mortals al terme municipal d’Adamuz, a la província de Córdoba i, poc després, a Gelida, a la comarca de l’Alt Penedès, amb un jove maquinista mort, varen generar l’esperada polèmica política, informes contradictoris d’experts, comentaris d’aprenents de maquinista i opinions per a tots els gustos. Més enllà, però, de les inspeccions tècniques, les reiterades suspensions del servei ferroviari a Catalunya i les voluntats (compartides o no) de posar-hi remei, hi havia un parell de conceptes que suraven per damunt de tot: "manteniment" i "seguretat".

Com ja era previsible els maquinistes es varen afanyar a convocar vaga tot exigint "garanties totals de seguretat". Reclamació comprensible però que convé posar en quarantena perquè, com encertadament deia l’analista Josep López de Lerma "tot es pot planificar excepte quan treu el cap la fatalitat". Efectivament, els accidents formen part del nostre paisatge urbà i ningú pot garantir que no se’n produiran ja sigui en el trens que circulen pel país, els avions o el trànsit rodat. Malauradament, però, el manteniment, ja sigui de la xarxa viària o ferroviària, no ha format part de l’ADN de les polítiques públiques d’aquest país. No sé si va ser encertada la decisió de parar-ho gairebé tot, però sembla evident que l’aposta per l’alta velocitat en detriment de rodalies ens està passant factura. Ara més que mai caldrà apressar perquè la nova empresa mixta i, especialment, l’increment d’inversió es faci realitat i compensi tants anys d’oblit i desídies de quan callaven els que ara bramen pels descosits.

Hi serem a temps? Els trens son segurs? Si acceptem que no es pot garantir que es repetiren els accidents, podem convenir que el servei ferroviari és cent vegades més segur que el transport per carretera i tant o més que els avions. La llista d’accidents de tren és llarga i variada a través del temps i les causes molt diverses. Tinc un bon amic que era maquinista i un mal dia de finals dels 60 anant per un tram de via única el seu tren va xocar frontalment amb un altre. El seu company va morir, ell va quedar atrapat a la ferralla i va poder salvar la vida però no les seqüeles de les quals va trigar molt temps en recuperar-se. Jo mateix vaig patir un accident de tren quan el 30 de març del 2002 a l’alçada de Torredembarra varen col·lidir un MD amb un Euromed amb el resultat de dos morts i més de cent ferits. En aquella ocasió, sembla que l’accident es va originar per un error humà en no respectar-se un senyal en vermell però curiosament els dies següents es va endegar una revisió acurada de tots els mecanismes de canvi d’agulla en adonar-se’n que el manteniment brillava per la seva absència.

Un dels accidents de tren que va tocar molt de prop a la gent de Girona és el que va patir l’expedició del GEiEG quan un 19 de maig de 1946 just abans d’arribar a l’estació de Bescanó, el fogoner i el maquinista varen observar una anomalia a la via que va resultar providencial per evitar una autèntica catàstrofe. L’historiador Josep Clara explica molt bé aquest episodi en el seu magnífic llibre Històries del tren d’Olot: "El sotrac fou colossal –explica –El maquinista va saltar per un cantó i el fogoner per l’altre. La màquina i el furgó anaren a parar al riu i dos cotxes restaren penjats en una situació realment perillosa". El llibre incorpora unes fotografies de Salvador Creixenti on es pot comprovar la magnitud de l’incident ferroviari que afortunadament es va saldar amb només un ferit de consideració, el senyor Pere Gibert Andrés, que fou atès pels serveis sanitaris i traslladat a l’hospital de Girona.

Penso que un cop s’hagi superat el caos ferroviari que encara ens té amb l’ai al cor, serà el moment de posar a la via seny, inversió, planificació i treball per revertir una situació d’abandonament que a Catalunya ve de molt lluny. L’endemà del meu accident vaig tornar agafar el tren per anar a Barcelona com feia cada dia i vaig continuar fent-ho sense problemes ni ensurts de consideració i menys sensació d’inseguretat. Benvingudes les revisions i comprovacions dels recorreguts que s’estan fent, però el tren és un mitjà de transport segur. Ara només cal que vagin a l’hora!.

Subscriu-te per seguir llegint