Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Barack Obama confirma l'existència dels extraterrestres: "Són reals, però jo no els he vist"

El primer president afroamericà responia una sèrie de preguntes ràpides al podcast d'un 'youtuber' progressista

Barack Obama confirma l'existència dels extraterrestres: "Són reals, però jo no els he vist"

Barack Obama confirma l'existència dels extraterrestres: "Són reals, però jo no els he vist" / CC0

Girona

Les xarxes han fet córrer com la pólvora un fragment d’entrevista en què un expresident nord-americà respon, amb un somriure i en format de “preguntes llampec”, si els extraterrestres existeixen. La frase —curta, contundent i dita amb aquell punt de complicitat que té tot qüestionari ràpid— va ser gasolina per als amants de les teories alternatives. Però, quan el tall es desenganxa del context, és fàcil que sembli una confirmació solemne del que, en realitat, era una sortida de to amb humor.

Tot plegat va passar en un pòdcast conduït per un creador de contingut de línia progressista. Cap al tram final de la conversa, l’amfitrió li va plantejar una bateria de preguntes curtes, d’aquelles que busquen respostes ràpides i un moment distès. Entre elles, la inevitable: “Els extraterrestres són reals?” La resposta va ser el que tothom ha repetit: “Són reals, però jo no els he vist.”

L’Àrea 51, el recurs clàssic de les conspiracions

En el mateix intercanvi, l’expresident va aprofitar per punxar la bombolla de la teoria més popular: la que assegura que hi ha proves ocultes —fins i tot cossos— dins l’Àrea 51, una base militar envoltada de secretisme i cultura pop. Amb ironia, va deixar entendre que no hi ha cap “magatzem d’extraterrestres” ni cap instal·lació subterrània plena d’éssers d’un altre món, i va jugar amb la idea que, si existís una conspiració tan descomunal, seria tan gran que fins i tot podria haver-se amagat al president.

Aquesta broma, dit així, fa el que fan les bromes: generar rialles i un moment viral. Però també té un efecte col·lateral: quan la gent només veu el titular o un clip de pocs segons, el matís desapareix i el relat s’infla.

La puntualització: probabilitat de vida, però cap evidència de visites

Després de l’enrenou, l’expresident va voler posar ordre i aclarir què volia dir realment. En resum, va explicar dues idees que sovint es barregen com si fossin la mateixa cosa:

  • Que hi pugui haver vida fora de la Terra és una hipòtesi raonable si penses en la immensitat de l’univers. Amb tants planetes, estrelles i sistemes, és versemblant imaginar que la vida —d’alguna forma— pugui existir en altres llocs.
  • Que ens hagin visitat ja és una altra qüestió molt diferent. Les distàncies entre sistemes estel·lars són tan enormes que, fins i tot admetent que hi hagi vida, la probabilitat que hagi arribat fins aquí (i que ho hagi fet de manera comprovable) és baixa.

I aquí és on va ser taxatiu: durant el temps que va ocupar la presidència, no va veure cap prova de contactes o visites extraterrestres. És a dir: no estava “revelant” cap secret d’Estat, sinó fent una reflexió probabilística amb un toc d’humor i, després, posant-hi el fre perquè no se li girés en contra.

Per què aquestes frases s’escampen tant?

Aquest tipus de moments funcionen perquè toquen tres tecles alhora: misteri, govern i secretisme. A més, l’Àrea 51 fa dècades que és un símbol perfecte: existeix com a base militar real, però alhora s’ha convertit en un contenidor de mites, rumors i narracions que s’alimenten soles.

També hi ajuda un altre factor: hi ha qui assegura haver vist coses o haver treballat a prop de zones restringides, i això dona material infinit a especulacions. Però el punt clau és que aquestes històries no s’han pogut confirmar amb evidències verificables. I és aquí on el debat sempre es trenca: una cosa és la sospita o el relat, i una altra és la prova.

El resultat: més soroll que llum

El tall viral, doncs, diu més sobre com consumim contingut que no pas sobre extraterrestres. La frase inicial va fer titulars; la matisació, en canvi, va circular menys. I, malgrat que l’expresident intentés apagar el foc amb una explicació clara, és probable que el clip continuï fent la volta i alimentant lectures interessades.

Si t’has quedat amb una idea, que sigui aquesta: va ser una broma dins un joc de preguntes ràpides, i la part important és la precisió posterior: univers immens, possibilitat de vida “allà fora”, però cap evidència de visites durant el seu mandat.

Tracking Pixel Contents