Júlia Otero i el càncer: la rutina que li ha canviat la vida després del diagnòstic

La irrupció d’una malaltia greu acostuma a capgirar-ho tot: la manera de menjar, de descansar i fins i tot de gestionar el temps lliure. La periodista Júlia Otero, de 66 anys, ho ha explicat en diverses intervencions: el càncer la va obligar a replantejar-se el dia a dia i a convertir la rutina en una eina de cura i benestar.

Segons ha relatat, el que abans era “anar tirant” ara és posar límits i escoltar el cos. I això comença molt d’hora: “M’aixeco a les cinc del matí i fem el programa de vuit a dotze”, ha comentat a televisió, explicant que el seu horari és exigent, però que intenta evitar allargar el dia fins tard.

Millorar la salut a certa edat, amb o sense càncer

Arribar a una edat en què el cos demana més atenció fa que molts hàbits es revisin… i no cal haver passat un càncer per fer-ho. A partir dels 60, cuidar el descans, l’alimentació i l’activitat física és una inversió directa en qualitat de vida: menys fatiga, millor mobilitat i més capacitat per sostenir el ritme del dia a dia.

Otero ho explica des de la seva experiència: després del diagnòstic, imposar-se rutines saludables no és un caprici, sinó una manera de protegir-se.

El càncer que va tenir i com li ha condicionat el procés

La periodista ha explicat que el seu cas va estar marcat per un càncer de còlon i per una intervenció que la va afectar la digestió. Això, diu, l’ha obligat a ser molt més conscient de les quantitats i del ritme a taula: menjar amb calma, ajustar el menú i evitar excessos.

Sense entrar en detalls clínics concrets, Otero ha transmès que el seu “després” passa per una etapa de cures, d’ordenar la vida i de no donar per fet ni el descans ni l’energia: treballa, però intenta posar-hi fronteres.

Què està fent ara: caminar, menjar millor i dormir més

Un dels pilars del seu nou dia a dia és l’exercici moderat. Otero assegura que el seu oncòleg li va insistir en la importància de moure’s, i ella ho ha convertit en disciplina: camina 6, 7 i fins a 8 quilòmetres diaris, com si fos una cita inamovible a l’agenda. A més, ho ha compartit a xarxes amb referències als neutròfils i al paper del moviment en el benestar.

En paral·lel, reforça el triangle que defensa com a essencial: moviment, son i control de quantitats. Sopar aviat, buscar una combinació equilibrada de nutrients i protegir el descans són, segons el seu relat, les peces que l’ajuden a trobar-se millor.

Desconnectar a Galícia i recuperar una vida més senzilla

Quan pot allunyar-se del ritme de platós i estudis, Otero situa Galícia —i especialment Monforte— com un refugi. Hi descriu una vida més lligada a la natura i a rutines tranquil·les: plantar arbres, observar el paisatge i rebaixar el soroll del dia a dia.

Lectura, música dels setanta i la companyia dels animals

En el terreny personal, manté aficions que l’acompanyen des de fa temps: lectura d’assaig i novel·la històrica i música de finals dels setanta, amb noms com America, Supertramp o Simon & Garfunkel. També cita una cançó fetitxe: My Way en la versió de Nina Simone.

I hi ha un altre suport quotidià: els animals. Després de la mort de la seva gossa Lúa, ara passeja sovint amb Frida, una presència constant en el seu temps lliure i una part més d’aquesta nova rutina orientada al benestar.