Fora l’invasor!

Els serveis municipals de l’Ajuntament de Girona, a través d’una entitat contractada ad hoc, estan duent a terme una campanya continuada i efectiva de captura i eliminació de coipús, els mamífers rosegadors la presència dels quals sembla que és prou abundant al riu Onyar. Diuen que és una espècia exòtica i invasora que, procedent d’Amèrica del Sud, va anar a parar a granges que aprofitaven la seva pell però que amb el temps i algunes fugides de gàbia varen saber trobar llocs on sobreviure fins saber-se aclimatar prou bé a la ciutat dels quatre rius. Trobo que el programa que s’ha endegat per eliminar-los del nostre paisatge urbà és correcte i no només perquè siguin unes rates enormes que no aporten res de bo en el nostre entorn fluvial sinó que provoquen la desaparició d’algunes plantes autòctones, redueixen la vegetació aquàtica i, segons els experts, fins poden alterar l’hàbitat natural dels rius on habiten. Com amb els francesos el 1808-1809, el crit de guerra s’ha imposat: fora l’invasor!

La iniciativa exterminadora ha estat ben rebuda per l’Associació de Naturalistes de Girona ja que en la seva opinió, la proliferació d’aquests animalots suposa una amenaça per a la flora i la fauna locals. Així mateix, el sindicat Unió de Pagesos no només ho ha celebrat sinó que s’ha afanyat a denunciar la Generalitat perquè, a parer seu, no ha fet prou bé la feina encaminada a la captura i el control dels coipús i, per tant, evitar-ne la seva propagació. En aquesta creuada contra les espècies invasores i àdhuc perilloses, suposo que també defensen que s’estengui la cacera de porcs senglars, una espècia que no sé si és invasora o autòctona, però malmeten collites, produeixen accidents de trànsit i crien molt més dels que es maten per aprofitar-ne la carn. L’Ajuntament ja fa un lustre va encarregar un estudi, les conclusions del qual haurien de servir per a reduir els danys que causessin els porcs senglars dins el terme municipal però avui per avui no sembla que hagi servit per a gaire res. Amb aquest ànim d’anorrear les espècies foranies del panorama urbà de la Girona més autèntica, ja fa cinc anys es varen eliminar les gàbies dels jardins de la Devesa on hi havia uns paons que no molestaven però servien perquè la mainada podés retratar-los tot fent el passeig familiar en aquell idíl·lic racó de la ciutat on recentment també s’han talat plàtans i no pas per invasors sinó per vells. I mentre ara s’eliminen les bèsties que fan nosa, es manté la problemàtica dels estornells, els coloms i les colònies de gats que deambulen sols pels carreres i places rebentant les bosses que ciutadans incívics deixen a peu del contenidor.

Amb aquest assumpte de la protecció de l’autòcton i el rebuig a l’invasor, l’animalada més grossa la va perpetrar l’Ajuntament de Girona quan els treballadors municipals es varen dedicar a electrocutar les carpes de l’Onyar per tal d’eliminar-les definitivament de l’escenari fluvial que havia estat casa seva durant segles. En aquest cas, curiosament varen fer-ho amb el beneplàcit dels «naturalistes» ja que en el seu dia varen aplaudir aquesta matança piscícola d’una espècia que n’havia estat una mena de símbol de la pròpia ciutat. Un Reial Decret del 2013 incloïa la carpa com una espècia «exòtica i invasora» i com és natural, l’Ajuntament liderat per la CUP, sempre amatent a complir la legalitat estatal, va complir matant un total de 230 exemplars en ares de preservar la «biodiversitat autòctona». Es podia considerar la carpa una espècia invasora quan segurament ja n’hi havia al Ter i a l’Onyar des de feia més de dos mil anys? A les portes de la redacció de la nova ordenança municipal de «benestar animal i convivència responsable» recentment anunciada, convé tenir present que els veïns sovint solen ser receptors d’una variant de «benestar» que no els fa cap gràcia, especialment quan els gossos es pixen a les parets i alleugereixen la seva la bufeta i/o es caguen en un parterre sense manies que després toca netejar, cosa que no sempre ho fan els amos del cans. A veure què donarà de si aquesta nova ordenança que segurament reunirà un text raonable i ben articulat, però com sempre passa en aquestes coses de la legalitat, difícilment es podrà fer complir a gust de tothom.

Subscriu-te per seguir llegint