Paz Padilla trenca el silenci i deixa mut ‘El Hormiguero’: “Vaig patir un abús i mai no ho vaig explicar per vergonya”

Paz Padilla sempre ha estat una figura televisiva associada a l'humor, a l’espontaneïtat i a una manera molt directa d’entendre la vida. Nascuda a Cadis, va començar a fer-se popular com a còmica i amb els anys s’ha convertit en una de les cares més conegudes de la televisió espanyola. Ha treballat com a presentadora, actriu i humorista, amb etapes molt mediàtiques a programes com Sálvame i també amb aparicions en sèries com La que se avecina. Fins ara, el gran relat públic de la seva vida havia estat molt vinculat a la pèrdua, al dol i a la manera com ha intentat transformar el dolor en aprenentatge, especialment arran del seu llibre i obra de teatre El humor de mi vida.

La seva imatge pública, però, sempre ha tingut una doble cara: la de la dona que fa riure i la de la persona que ha après a parlar de la mort, de l’amor i del patiment sense amagar-ne la part més dura. Aquesta vegada, però, Paz Padilla va anar un pas més enllà. La gaditana va visitar El Hormiguero per promocionar el seu nou projecte, però el que semblava una conversa més sobre trajectòria, superació i èxit va acabar convertint-se en un dels moments més colpidors de l’entrevista.

La confessió més dura de Paz Padilla a ‘El Hormiguero’

Durant la conversa amb Pablo Motos, el tema de la culpa i de l’estigma social va portar l’artista a obrir una ferida que havia mantingut en silenci durant dècades. Amb la veu trencada, però amb una actitud serena, Paz Padilla va explicar que havia estat víctima d’abusos sexuals i que durant molts anys no ho havia explicat per por, per vergonya i pel pes del judici dels altres.

“Jo vaig patir un abús i mai no ho vaig explicar per vergonya”, va confessar davant d’un Pablo Motos visiblement emocionat. L’humorista va explicar que aquell episodi va passar fa molts anys, en un moment en què les víctimes no disposaven del suport social ni de les eines de denúncia que existeixen avui. Segons va relatar, el silenci no va ser una decisió lliure, sinó una forma de protegir-se d’un dolor que no sabia com gestionar.

“Durant molt de temps em vaig castigar a mi mateixa. Pensava que, si ho deia, la gent em miraria diferent o que fins i tot pensarien que jo hi havia tingut alguna culpa”, va explicar. La frase resumeix una de les càrregues més habituals que arrosseguen moltes víctimes: la culpa que no els correspon. Padilla va remarcar que el procés de sanació ha estat llarg i que ha necessitat introspecció i ajuda professional per entendre que l’única responsabilitat és sempre de l’agressor.

L’entrevista va avançar amb un to poc habitual al programa. Pablo Motos va deixar que l’artista s’expliqués sense interrupcions i el plató va quedar en silenci mentre Padilla relatava com aquell trauma havia condicionat la seva manera de relacionar-se i també la imatge de dona forta que ha projectat durant anys davant les càmeres. “A vegades l’humor és només un escut perquè ningú vegi on et fa mal”, va admetre.

La presentadora va insistir que no parlava per buscar compassió, sinó per ajudar altres persones que hagin passat per una situació semblant. El seu missatge va ser clar: la vergonya no ha de recaure mai sobre la víctima. “No cal tenir vergonya. La vergonya és per a qui ho fa, no per a qui ho pateix”, va sentenciar, provocant una ovació espontània al plató.

Malgrat la duresa del testimoni, Paz Padilla va intentar mantenir el fil de superació que ha marcat bona part del seu discurs públic dels últims anys. Va recordar que les ferides poden deixar cicatrius, però que no han de definir per sempre la vida d’una persona. La seva revelació afegeix una nova capa al relat vital de l’artista: no només ha parlat de com acomiadar els qui marxen, sinó també de com una persona pot intentar rescatar-se a si mateixa dels episodis més foscos del passat.