Wyoming revela la ferida que encara arrossega de petit

El Gran Wyoming va deixar de banda el seu to irònic habitual per parlar d’una de les parts més dures de la seva vida. En una entrevista a «La Noche de Aimar», el presentador d’«El Intermedio» va recordar la seva infància, marcada per la depressió de la seva mare, el silenci familiar i una educació amb molt poca expressió emocional.

José Miguel Monzón Navarro, nom real d’El Gran Wyoming, va explicar que la seva mare va patir problemes de salut mental en una època en què aquestes malalties es vivien amb estigma i gairebé no se’n parlava. «La meva mare era un ésser extraordinari. Una mare mai no deixa de ser-ho», va dir, abans d’afegir que, malgrat saber que era una dona bondadosa, per a ell també era «gairebé un ésser clandestí».

El presentador va recordar també els tractaments que va rebre la seva mare. «A la meva mare li van fer molts electroxocs, la van ‘cascar’ molt», va afirmar. Segons va relatar, aquella situació no només tenia un pes emocional, sinó també econòmic: la seva mare era farmacèutica i titular de la farmàcia familiar. «Si incapacitaven la meva mare, perdíem la farmàcia. Es barrejava tot: el que era social i el que era econòmic», va explicar.

Una casa amb poca tendresa

Wyoming va posar paraules a una absència que l’ha acompanyat tota la vida. «La figura de la mare en la criança és fonamental, sobretot en l’afecte físic», va reflexionar. A casa seva, segons va explicar, gairebé no hi havia abraçades ni gestos de tendresa. «El meu pare no em feia abraçades, no era en la nostra naturalesa», va recordar.

Per això, el presentador va admetre que la falta d’afecte i l’absència emocional de la seva mare van deixar una empremta profunda. Tot i la duresa del relat, El Gran Wyoming va insistir que sempre ha vist la seva mare com una referència de bondat i que aquesta idea l’ha acompanyat fins avui: «Una mare mai no deixa de ser-ho».