Els correus que sacsegen Buckingham: una víctima d’Epstein acusa el palau d’haver protegit Andreu

L’ombra de Jeffrey Epstein continua allargant-se sobre algunes de les figures més poderoses que van formar part del seu entorn. El financer nord-americà, condemnat per delictes sexuals i mort a la presó el 2019, va deixar rere seu una xarxa d’abusos, silencis i vincles amb l’elit política, econòmica i social que encara avui continua generant investigacions, compareixences i escàndols.

Fins ara, el nom amb més pes judicial en el cas ha estat el de Ghislaine Maxwell, exparella i col·laboradora d’Epstein, condemnada als Estats Units a 20 anys de presó pel seu paper en la captació i explotació sexual de menors. Però el cas també ha esquitxat altres noms rellevants, amb situacions legals molt diferents: Virginia Giuffre va acusar l’expríncep Andreu d’Anglaterra d’haver abusat sexualment d’ella quan tenia 17 anys; ell sempre ho va negar i va tancar la demanda civil el 2022 sense admetre responsabilitat. Altres figures, com l’advocat Alan Dershowitz, també van ser assenyalades per Giuffre, tot i que ell ho va negar i la demanda de difamació entre les parts es va retirar. En paral·lel, el Congrés dels Estats Units continua revisant la gestió institucional del cas i les connexions d’Epstein amb persones influents.

Ara, la pressió torna a caure directament sobre el Palau de Buckingham. Jess Michaels, una de les víctimes d’Epstein, ha acusat la casa reial britànica d’haver «protegit» durant anys l’expríncep Andreu, actualment Andrew Mountbatten-Windsor, en no actuar davant d’uns correus electrònics que podien comprometre’l penalment.

Una víctima denuncia el silenci de Buckingham

Michaels, que va ser agredida sexualment per Jeffrey Epstein el 1991, quan tenia 22 anys i treballava com a ballarina professional a Nova York, ha assegurat en declaracions a The Telegraph que el palau va rebre el 2020 un arxiu voluminós amb correus electrònics relacionats amb l’exduc de York i la seva etapa com a enviat comercial del Govern britànic.

Segons les informacions publicades al Regne Unit, aquell arxiu contenia prop de 30.000 correus electrònics. Alguns missatges estarien vinculats amb la possible filtració d’informació confidencial per part d’Andrew Mountbatten-Windsor a Jonathan Rowland, amic seu i exresponsable del banc Banque Havilland.

La denúncia de Michaels és contundent. «Fa sis anys, el palau sabia que Andreu no era només un problema: podia enfrontar-se a una investigació criminal. I ho van deixar així», ha afirmat la supervivent d’Epstein.

El record de Virginia Giuffre torna al centre del cas

La nova acusació també recupera la figura de Virginia Giuffre, una de les denunciants més conegudes del cas Epstein. Giuffre va acusar Andreu d’haver mantingut relacions sexuals amb ella quan era menor d’edat. El germà del rei Carles III sempre va negar aquells fets, però la demanda civil oberta als Estats Units va acabar amb un acord extrajudicial.

Per a Jess Michaels, la situació és especialment dolorosa perquè Giuffre no va arribar a veure com avançaven algunes de les noves investigacions vinculades al cas. «Virginia Giuffre deia la veritat i no va viure per veure que ho admetessin. Això em trenca el cor i hauria de trencar-lo a tothom», ha declarat.

La supervivent també ha llançat una crítica directa contra les institucions que, segons ella, haurien protegit els homes poderosos abans que les víctimes. «Això és el que fan les institucions. Protegeixen homes poderosos i deixen que les persones a qui van fer mal carreguin amb això», ha denunciat.

Què hi ha als correus que comprometen Andreu?

El material que ara torna a posar Buckingham sota pressió faria referència a l’etapa en què Andreu va exercir com a representant especial del Regne Unit per al comerç internacional, un càrrec que va ocupar entre el 2001 i el 2011. Les informacions publicades apunten que hauria reenviat correspondència vinculada a viatges oficials a Hong Kong, Singapur, Vietnam o la Xina.

Segons han recollit mitjans com la BBC, People, The Times i The Telegraph, el lord camarlenc, el funcionari de més rang de la casa reial, hauria rebut el maig del 2020 una còpia d’aquest arxiu amb milers de correus. El càrrec l’ocupava aleshores Lord Peel.

El punt més delicat és que aquests missatges podrien apuntar a un ús indegut d’informació obtinguda durant l’activitat oficial d’Andreu. Ell nega haver comès cap irregularitat.

El silenci del palau i la investigació policial

El palau de Buckingham ha evitat entrar en el fons de les acusacions i ha al·legat que hi ha una investigació policial en curs. «Atès que hi ha una investigació policial oberta sobre el senyor Mountbatten-Windsor, no és possible fer comentaris sobre aquests assumptes», ha respost el palau a la BBC.

Andrew Mountbatten-Windsor, de 66 anys, va ser detingut al febrer sota sospita de conducta indeguda en càrrec públic, en una investigació vinculada al presumpte ús d’informació confidencial durant la seva etapa oficial. Després de declarar, va quedar en llibertat mentre continuen les diligències.

Michaels ha celebrat que el Regne Unit hagi obert aquesta via, tot i que considera que arriba massa tard. «M’alegra que el Regne Unit finalment estigui investigant. Una mica tard, però és el mínim que podien fer», ha dit.

Un cas que encara persegueix l’elit internacional

El cas Epstein continua obert en el terreny polític, judicial i social perquè no només va destapar una trama d’abusos sexuals, sinó també una xarxa de relacions amb persones molt influents. En aquesta història hi apareixen víctimes, condemnats, investigats, acusats en demandes civils i figures simplement vinculades a Epstein per relacions personals, professionals o socials. No tots tenen el mateix paper ni el mateix estatus legal.

El que sí que manté viva la pressió és la sensació que moltes respostes encara no han arribat. Qui sabia què? Qui va mirar cap a una altra banda? Quines institucions van actuar i quines van protegir els seus? Aquestes preguntes tornen ara a Buckingham, on els correus sobre Andreu han reobert un debat incòmode sobre el poder, la impunitat i la rendició de comptes.

La diputada laborista Rachael Maskell ha reclamat una revisió del sistema que envolta la casa reial i ha defensat que un comitè conjunt de la Cambra dels Comuns i la Cambra dels Lords pugui fiscalitzar la institució. «La xarxa es torna cada vegada més fosca», va dir a la BBC, en reclamar que s’abordi el «poder no subjecte a rendició de comptes» i els possibles abusos comesos en les altes esferes.

La nova denúncia de Jess Michaels no tanca el cas. Al contrari: torna a situar el palau de Buckingham, l’expríncep Andreu, les víctimes d’Epstein i els arxius ocults al centre d’un escàndol que encara continua sacsejant les institucions més poderoses.