“La he liado parda”: la frase viral que acaba amb Atresmedia condemnada a pagar 50.000 euros a la socorrista

“La he liado parda” és una d’aquelles frases que van passar de la televisió al carrer en qüestió de dies. Durant anys, es va repetir en programes, ràdios, xarxes socials i converses quotidianes com si fos només una broma. Però darrere d’aquell vídeo viral hi havia una persona anònima que, gairebé dues dècades després, ha aconseguit que la Justícia li doni la raó.

L’Audiència Provincial de Madrid ha condemnat Atresmedia a indemnitzar amb 50.000 euros la socorrista que va pronunciar la frase “La he liado parda”, en considerar que el grup audiovisual va vulnerar els seus drets a l’honor i a la pròpia imatge per l’ús continuat de les seves imatges i declaracions en espais d’entreteniment.

El cas televisiu que es va convertir en un mem

L’origen del cas es remunta a l’estiu del 2008. Una jove socorrista d’una urbanització de San Sebastián de los Reyes, a Madrid, va barrejar per error diversos productes químics destinats al manteniment d’una piscina. La reacció va provocar un núvol tòxic, va obligar a desallotjar la zona i va mobilitzar els serveis d’emergència.

Arran d’aquell incident, Antena 3 es va desplaçar fins al lloc dels fets per entrevistar la jove i explicar què havia passat. Durant aquella entrevista, la socorrista va resumir la situació amb una frase espontània que acabaria convertint-se en una de les expressions més recordades de la cultura popular espanyola: “Vamos, que la he liado parda”.

El que inicialment era una peça informativa sobre un accident va acabar transformant-se en un mem televisiu. La frase va començar a aparèixer en programes d’humor, espais d’entreteniment, recopilatoris i continguts de tota mena. Amb el temps, la imatge de la dona va quedar associada a aquell moment de manera permanent.

La demanda de la socorrista

La dona va presentar una demanda el 2021 després d’anys veient com la seva imatge, la seva veu i la seva frase continuaven reapareixent en diferents continguts vinculats a Atresmedia. Segons la sentència, aquesta popularitat involuntària li va provocar conseqüències personals i professionals importants.

Abans d’arribar als tribunals, la demandant havia sol·licitat al grup audiovisual que retirés els continguts relacionats amb el cas. Com que no es va arribar a cap acord, va decidir iniciar accions judicials.

El centre de la demanda era clar: no es qüestionava només que el vídeo s’hagués fet famós a internet, sinó que el grup de comunicació hagués continuat explotant aquelles imatges i declaracions en formats d’entreteniment, allargant en el temps la identificació pública de la dona amb aquell episodi.

Què diu la justícia?

La Justícia ha distingit entre dues coses: d’una banda, l’emissió inicial de l’entrevista amb finalitat informativa; de l’altra, la reutilització posterior de les imatges amb finalitats humorístiques o d’entreteniment.

Els magistrats consideren legítima la cobertura original de l’accident, perquè tenia interès informatiu. Ara bé, l’Audiència Provincial de Madrid conclou que l’ús reiterat de la imatge de la socorrista en programes d’entreteniment va anar més enllà d’aquell objectiu inicial i va contribuir a mantenir la seva exposició pública durant anys.

La resolució, dictada el 5 de maig i recollida per Cinco Días, estima parcialment el recurs presentat per la demandant i eleva la indemnització que havia fixat prèviament un jutjat de primera instància. Inicialment, la compensació era de 40.000 euros, però finalment s’ha incrementat fins als 50.000 euros.

Per què la Justícia condemna Atresmedia?

Atresmedia va defensar que la difusió massiva del vídeo a internet no podia atribuir-se directament al grup i que el contingut ja s’havia viralitzat fora del seu control. Però els jutges no han acceptat aquest argument com a eximent complet de responsabilitat.

La resolució reconeix que la viralització general del vídeo no depèn només d’Atresmedia. Tot i això, considera que les emissions posteriors i les reutilitzacions fetes per mitjans del grup van contribuir a mantenir viva la identificació pública de la demandant.

Per això, la sentència conclou que hi va haver una vulneració dels drets a l’honor i a la pròpia imatge. La dona no era un personatge públic, sinó una persona anònima que va aparèixer en una entrevista puntual arran d’un accident.

Com ha acabat el cas?

Divuit anys després d’aquell episodi, la socorrista del vídeo de “La he liado parda” serà indemnitzada amb 50.000 euros. La decisió judicial marca una diferència important entre informar sobre un fet d’actualitat i reutilitzar durant anys la imatge d’una persona anònima com a recurs humorístic.

El cas deixa una conclusió clara: que una frase es converteixi en mem viral no significa que la persona que hi apareix perdi el dret a controlar la seva imatge. I, en aquest cas, la Justícia ha considerat que Atresmedia va passar aquesta línia.