Montserrat Juvanteny, Girona.

El contrabaxista de la cobla-orquestra Costa Brava Lluís Subiranas es retira després de voltar durant cinquanta-dos anys pels escenaris de Catalunya. El músic, que és de Palafrugell, remarca d'una manera molt especial la importància que ha tingut per a ell la cobla-orquestra Costa Brava, formació amb seu a la població:"Ha estat el somni de la meva vida. Quan vaig començar a estudiar amb en Juanals, va ser més o menys quan es va formar l'orquestra. Per tant vaig ser espectador privilegiat, vaig viure molt de prop els inicis"- explica el músic.

Ara, després de romandre gairebé quaranta-tres anys amb la formació, Subiranas afirma contundent que "era la meva il·lusió, no aspirava a més. Per mi, la Costa Brava, l'orquestra del meu poble, era el màxim".

La darrera actuació la viurà el músic amb els seus companys, el dia 3 de febrer, a Roses, i el canvi de temporada es farà el dimarts dia 5 de febrer. Subiranas, però, afirma que la seva jubilació com a músic no significarà una desvinculació total de la Costa Brava i explica que "part del nom de la cobla-orquestra és meu. L'altra d'en Joan Vilanova", segons consta en el registre de patents de la capital de l'Estat espanyol, on estan registrades les formacions musicals. Quan cap dels dos músics hi sigui, caldrà fer una compra-venda i posar la formació a nom dels succesors. Mentres Subirana diu que "lluitaré amb tot el que hagin de menester. Ells ja saben que poden comptar amb mi". Aquest comiat diu: "Em repta molt i molt. Voldria poder continuar-hi quaranta anys més. M'ho he sentit tan meu que, tota la vida he lluitat per tirar endavant l'orquestra".

A la família no hi havia cap antecedent musical, però, el seu pare va voler que en Lluís fos músic. "El pare era molt aficionat a la música i em va dir, tu has de ser músic; no va sortir de mi. Ell volia que fos músics perquè en aquell temps, per ell, un músic era un senyor".

Només tenia vuit anys

El petit Lluís només tenia vuit anys quan el van enviar amb el mestre Frederic Siqués a estudiar solfeig. Quan va arribar el moment d'escollir instrument, el que li va cridar més l'atenció va ser la trompeta. Aleshores el noi només tenia dotze anys. La decisió de ser trompetista no li va portar cap mena de problema amb el pare. " Ell volia que jo fos músic. L'instrument era el de menys". El seu mestre va ser un altre palafrugellenc, l'Emili Juanals. Curiosament després tocarien durant molts anys junts a la Costa Brava. "Quan jo vaig començar a anar a classes amb ell la cobla orquestra encara no existia. Es va formar posteriorment, i jo hi vaig entrar a formar-ne part al 1965".

A més de la trompeta Subiranas també toca la viola i amb els dos instruments sota el braç, la primera formació a la qualva anar a tocar va ser la cobla Catalunya de Bordils, durant quatre anys. Allà va coincidir amb altres joves músics que, com ell s'han consolidat com excel·lents professionals "En tinc un bon record de tots, especialment d'en Josep Cassú, els dos germans Salvador i Josep Riumalló; també hi havia en Pere Cortada, de Castelló d'Empúries. Llavors erem una colla de vailets que anàvem pel món a disfrutar. Allò no era treballar, fins hi tot jugavem a pilota pels carrers"-explica.

L'ambient era tant bo que segons afirma el músic "no teníem cap ganes de marxar. Ja van sorgir oportunitats d'anar a altres formacions, però allà hi estavem molt bé".

La Principal de Palafrugell va ser el segon pas professional. Allà hi va romandre dues temporades. "Era la cobla del meu poble. Em va cridar molt. En aquell temps era una formació de categoria i el que jo volia era escalar posicions". Més tard passaria per La principal de Girona, amb una estada de dos anys i, finalment va fer el gran pas a la Costa Brava. "El fet d'anar a classes amb en Juanals i ser del poble, em va obrir les portes"- confessa.

Canvi obligat d'instrument

En la vida del músic hi va haver un canvi obligat d'instrument.Va ser al final de la dècada dels anys vuitanta. Aleshores Subiranas tenia 40 anys "Va ser a causa d'una faringitis crònica. Tocant m'ho passava molt malament. de fet, si volia continuar com a músic, no tenia gaires opcions". I va agafar el contrabaix, un instrument que sempre li havia agradat.

El canvi va ser una mica dur, i durant un temps va haver d'estudiar fort. El cas és que no va ser solament el contrabaix a la formació de cobla, sinò que amb l'orquestra li tocava el baix elèctric. "No vaig tenir gaire temps per pensar si em sentia o no segur, amb el nou instrument. Vaig haver de posar-hi el coll. A voltes plegava d'estudiar esgotat. Ara estic content. No me n'he penedit mai".

Entre els records especials que el músic guarda de la seva llarga estada a la Costa Brava remarca l'anada a Paris, en motiu d'una actuació en una festa dedicada a Joan Miró.

L'altra vivència que per Subiranas va ser molt especial era la celebració del 50è aniversari de la formació de la cobla-orquestra Costa Brava, que es va celebrar l'any 2006 amb diferents actes. Un d'ells va ser l'edició d'un doble CD que contenia una part de concert i una altre amb gravacions històriques dels primers anys de la formació palafrugellenca.

El Teatre Municipal de Palafrugell va ser l'escenari d'un concert i homenatge, a més d'una exposició retrospectiva de la història de la formació musical. A l'acte hi van assistir la totalitat de components i ex-componets de la formació.

Aquell dia va ser molt especial per a Subiranas, especialment el moment en que es va adreçar al públic amb emotives paraules d'agraïment.

El suport de la Consol

La Consol, l'esposa de Lluís Subiranas ha estat el pal de paller del músic, ja que sempre li ha fet costat. En aquest sentit, el seu fill, que porta el mateix nom del pare afirma "Ja sabem els sacrificis que comporta ser la companya d'un músic".

A l'hora del comiat, de l'estada gairabé històrica a les files de la Costa Brava, Lluís Subiranas en destaca les relacions personals. "He tingut companys immillorables. La nostra és una feina difícil, tant per la convivència entre persones diferents, com pel fet d'haver d'estar molts dies fora de casa, que és quan sorgeixen els problemes. La vida del músic és una vida difícil, a més som pocs i cada dia menys els que ens agrada fer aquesta feina. Hi ha molts bons músics però no volen fer la feina d'orquestra, perquè és una feina mot pesada"-afirma.