«Les Fires no serien el mateix si no fossin a la tardor»

El pròxim 27 de novembre, la mestra i poetessa gironina Isabel Oliva farà 100 cent anys. Una veu, per tant, més que experimentada, sobretot tenint en compte també els anys que va impartir docència a les escoles Eiximenis i Font de la Pólvora. Qui millor, doncs, per narrar diferents vivències de les Fires de Girona en la segona edició de l’acte anomenat «Fires en primera persona» que serveix de preàmbul a l’inici de la festa major de la ciutat, que comença aquest divendres.

Així, el Saló de Plens de l’Ajuntament de Girona va acollir aquest dijous a la tarda, l'acte on Isabel Oliva va explicar els seus records sobre les Fires. És clar, des de la dècada dels anys trenta, de nena, fins ara, en ple segle XXI. Han evolucionat, i de quina manera, i per això més d’una de la setantena de persones que va omplir el Saló de Plens podria tenir nostàlgia d’aquelles Fires d’infantesa que ja mai més tornaran, però que sempre quedaran guardades a la memòria i, perquè no, amb una fotografia en blanc i negre.

El que no ha canviat des de fa més de cent anys a ara són les dates en les quals se celebra la festivitat, que coincideix amb el patró de la ciutat, Sant Narcís, i també per Tots Sants, el que és sinònim d’estar en plena tardor. Per això, per Isabel Oliva «les Fires de Girona no serien el mateix si no fossin a la tardor». Així, va recordar el «so típic de trepitjar les fulles seques de la Devesa» quan era una nena.

Discurs i poemes

Tot això, sumat «a l’olor de castanyes i xurros, és una olor inherent a la ciutat, l’olor dels carrers, l’olor de la Devesa, l’olor que ens porta l’aire, fins i tot, l’olor del riu, de la pluja, de la boira». De fet, una emocionadíssima Isabel Oliva va afirmar que si li tapaven els ulls «podria reconèixer cada carrer» del nucli antic de la ciutat.

El discurs de la protagonista de l’acte es va anar intercalant, perquè pogués agafar alè, amb diferents fragments de poemes fets seus i que va llegir la poetessa Carme Jordi. Tots ells relacionats amb la ciutat i Fires, com Tardor a Girona, Els cavallets de fira, L’ocellet de la Planeta o Teatre de titelles.  

En tot cas, Oliva, tot i fer un repàs nostàlgic sobre les Fires d’antany, també el va fer divertit. Amb les persones que anaven rient quan explicava una anècdota o exclamaven un «ah, sí!», quan els feia memòria d’alguns elements de les Fires de fa molts anys i que ara ja no hi és. És el cas, per exemple, d’un teatre que s’instal·lava al costat de la rotonda del rellotge, l’ocellet de la planeta (del qual en va fer un poema) o dels xarlatans, dels quals li «agradava escoltar el seu discurs». De les atraccions va recordar «la pesca de tortugues vives», que s’ha substituït per la pesca d’aneguets.

De les atraccions mítiques, que encara perduren avui dia, Isabel Oliva va explicar l’època en la qual s’instal·laven a l’avinguda Ramon Folch. Entre d’altres, El tren de la bruixa, on «s’havia de pagar per fer por», o la Nòria (o sénia, com li va dir ella), que «cada any era més alta». També li feien por, de petita, els balls de capgrossos. En definitiva, un repàs digne i extens, ple de vida i experiències.

«Exercici de memòria»

Cada any, l’Ajuntament de Girona escull una persona diferent com a protagonista de l’acte de «Fires en primera persona». En la primera edició, la de l’any passat, l’escollit per ser la glossa va ser el poeta, pintor, dramaturg, traductor, periodista i crític literari gironí, Narcís Comadira. En aquesta ocasió, s’ha optat per Isabel Oliva per retre-li un homenatge per la seva llarga trajectòria en l’any del seu centenari.

A l’acte també hi havia l’alcalde de la ciutat, Lluc Salellas, que va explicar com aquest acte, estrenat l’any passat era necessari perquè a les Fires «els faltava un espai més reposat, on una persona coneguda i amb experiència expliqués el seu testimoni de les Fires». En un element que va catalogar com un més de la «memòria» de la ciutat. De fet, l’Ajuntament ha editat un llibre amb el discurs que va fer Narcís Comadira l’any passat, que va acompanyat amb algunes fotos o elements que fan referència al text. La intenció és fer-ho també amb el d’Isabel Oliva i que es publiqui, «a molt estirar», a principis de 2025.n