Les Fires de Girona de Jordi Dalmau: de "petitetes" a destinades a "créixer" i amb olors que són "eternes"

El 2023 va ser l'escriptor, poeta i dramaturg Narcís Comadira, l'any passat va ser el torn de la mestra i poetessa Isabel Oliva(present a l'acte d'aquest dimecres), i aquest any, l'honor d'explicar davant un centenar de persones que han omplert el Saló de Plens de l'Ajuntament de Girona els seus records sobre les Fires ha estat per l’articulista de Diari de Girona i promotor cultural Jordi Dalmau. L'acte impulsat per l'Ajuntament fa dos anys i anomenat "Fires en primera persona" serveix com a preàmbul als dies grans de la ciutat, que comencen aquest divendres.

Dalmau, com les altres dues persones que l'han precedit per fer aquest discurs, ha fet un exercici de memòria i nostàlgia de les Fires d'antany. És clar, amb 97 anys té una dilatada experiència en viure la Festa Major de la ciutat i fa gairebé deu dècades tot era molt diferent. Això sí, hi ha elements que han perdurat i són una de les tantes essències de les Fires, com "l'olor de xurros", les "eternes castanyes torrades" o "la poma ensucrada, vermella i lluent".

El protagonista de l'acte ha recordat com, de petit, vivia al carrer de l'Argenteria i quan "venia la brigada de fusters a reparar els taulons del paviment" del pont de Sant Agustí, era "signe que venien Fires". Un pont que va era "com família" i que va "enriquir" el seu vocabulari amb expressions com "de gom a gom", que és com anava el pont els dies festius. Dalmau ha remarcat que hi havia altres aspectes que avisaven que venien les Fires, com que "les barberies i les perruqueries tenien més feina" o que les mares "s’afanyaven a fer una reserva de lloc a cal flequer o a cal pastisser".

De la Gran Via a la Devesa

A la dècada dels anys trenta "tot era petitet", ha apuntat Dalmau, però sí que l'èxit dels autos de xoc o les muntanyes russes des del principi, ja avisava que estava tot "destinat a perdurar i créixer". "Les parades de tir creixien, les tómboles cada any eren més cridaneres, però la Gran Via no era pas de goma", fins que als cinquanta va "quedar insuficient del tot". Així, ha recordat que el 1960 va ser el primer any de les atraccions a la Devesa, amb algunes de mítiques com "el Látigo, el tren de la bruixa o la casa de la por". No sense polèmica, perquè els firaires creien que hi feia "massa humitat".

Dalmau també ha rememorat els anys en els quals es va organitzar el Gran Premi de Fires de motociclisme, de la mà del Motor Club Girona, com "festes de carrer es varen estendre per tot Girona", amb les quals "es feia més sardana", o com la mítica nòria "marejava molt" o el circ, que es col·locaven "com podien" en els diferents espais que van estar. També com els programes de les Fires "recorden moltes coses" o ha rememorat quan el Certamen es feia al "pati de l'Hospici", que era el "territori dels bancs de nova construcció a Girona". Aquest indret, "va adquirir gran popularitat i prestigi" i va significar un "vertader creixement de les Fires".

Tot plegat, acompanyat de mil i una anècdotes que el públic ha escoltat ben atent. Potser els de més edat han recordat aquells moments que van viure ja fa anys i que havien mig oblidat. Dalmau ha fet treure algun somriure amb vivències divertides i alguna exclamació d'"ah, sí!", quan ha dit un concepte familiar.

El final de les Fires

L'articulista i promotor cultural ha explicat que un temps enrere el final de les Fires no el marcaven "aquells tres trons, que ja són clàssics, i aquella fumera que ho envaïa tot" del castell de focs, sinó que ho feia "una doble audició de sardanes a la rambla de la Llibertat". L'endemà, això sí, "començava a Girona un temps de llarga calma, de reclusió i de molt poca activitat".

Dalmau, també ha agraït a l'Ajuntament haver pensat en ell per fer aquestes "Fires en primera persona", però també ha volgut recordar dos "amics, mestres i assessors" que haguessin fet "unes esplèndides Fires en Primera Persona". És el cas de l'excronista de la ciutat Enric Mirambell, i l’escriptor Narcís-Jordi Aragó.

Prèviament a l’acte, Jordi Dalmau ha signat el llibre d’honor de l’Ajuntament al Saló de les Espases acompanyat per l’alcalde, Lluc Salellas. El mateix alcalde, ha assegurat que l'acte serveix perquè "una persona referent de la ciutat tingui l'oportunitat de compartir que han estat i que són les Fires". Salellas vol que aquesta "tradició romangui en el temps". A més, per primera vegada l'exemplar ja estava disponible pels assistents i no com en les dues anteriors ocasions, que s'editava posteriorment a l'acte.