Una gran afluència de visitants marca el primer dia de la Fira de Mostres de Girona

La 63a Fira de Mostres de Girona ha obert oficialment les portes aquest dimecres, dia de Sant Narcís i festiu a la ciutat. Així, els gironins han aprofitat per a visitar el recinte del certamen, que enguany compta amb 281 expositors, disset menys que el 2024. Alguns dels venedors, provinents de sectors com la metal·lúrgia, la gastronomia o el mobiliari d'interiors, celebren la gran afluència de gent que ha rebut la Fira aquest matí, si bé admeten que molts dels visitants s'han centrat més a passejar que en comprar.

"La gent prova el producte, però van amb les mans a les butxaques", explica, entre riures, l'administradora de La Casa dels Fuets, Núria Andreu. La marca ja fa aproximadament 10 anys que participa en la Fira, i Andreu explica que "generalment, el dia de Sant Narcís i l'1 de novembre solen ser dies molt bons", ja que es rep clientela tant de Girona com d'altres parts de Catalunya. Des de l'expositor de Germans Colomer esperen que aquesta afirmació sigui certa. El seu gerent, Lluís Colomer, explica que és el primer any que formen part de la Fira: "És diferent de les fires de carrer a les que anem, on la gent ve directament a comprar. Aquí la clientela passeja molt".

Un altre dels primerencs al certamen és Domènec Casals, amb la marca Xarrup. Si bé està d'acord amb el fet que "avui sembla un dia més de visites", admet que la Fira el servirà per a donar a conèixer el seu producte. En la mateixa línia, la venedora de Mas Claperol, Sònia Chinchilla, també creu que"la gent ha vingut a gaudir i preguntar sobre el gènere que tenim, que també ens ajuda a donar-li visibilitat". Un dels beneficis d'això, per exemple, és l'increment de les comandes en línia: "El client ve aquí, vol saber més informació sobre el que venem, i em demanen la targeta del negoci per tenir la pàgina web i comprar per allà".

Un cop d'ull als primers certàmens

Amb 63 edicions al seu darrer, la Fira de Mostres constitueix una de les activitats més populars de la programació de Fires. Algunes de les persones que ara treballen al certamen per a donar a conèixer el seu negoci, fa uns anys, hi van assistir només com a visitants. Per exemple, una de les sòcies de Basacoma recorda que en els inicis del certament "hi havia molts més expositors. Venies aquí i podies trobar de tot".

D'altra banda, el gerent d'Oritz Serrallers, Natzari Canals, parla de quan era només un nen: "Hi havia més varietat de sectors, amb animals i maquinària agrícola". "S'hauria de buscar la forma d'incentivar que marques que havien vingut altres anys, tornin", proposa el gerent de Serveis Panella,Marc Panella, qui recorda que afegeix que "amb l'accés a Internet, s'està perdent el tracte de tu a tu", si bé el certamen els serveix per tenir una "interacció més personal amb el client, no tant a escala professional". En aquest sentit, des de Basacoma expliquen que la Fira és una oportunitat per a "retrobar-se amb clients" i "recordar que encara hi som, reafirmar la nostra marca".

Un mirall de l’economia gironina

El primer dia de la Fira ha anat acompanyat del tradicional discurs inaugural, a càrrec de diferents representants institucionals. Per exemple, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha recordat que "en un món dominat per la tecnologia", el certamen serveix com a "espai de trobada presencial i poder passejar entre les parades".

Al seu torn, el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, ha descrit la Fira com "una cita que forma part de la vida de Girona" i on "conviuen traïció i modernitat, experiència i noves idees". Alhora, s'ha referit a aquesta activitat com "un gran aparador de què som i fem a les comarques gironines". En aquesta línia, el president de la Cambra de Comerç de Girona, Jaume Fàbrega, ha descrit la Fira com "un mirall de la nostra economia" que, afirma, es troba en "bona forma": "El 2024 la nostra economia va créixer un 4,1%, i per al 2025 s’espera un creixement que, segons les previsions de les cambres de comerç, serà del 2,6%".

Tot i aquestes i altres dades, Fàbrega considera que per arribar més lluny cal que "empreses, institucions i societat treballin plegats". Amb relació a això, la vicealcaldessa i regidora de Promoció Econòmica de l'Ajuntament, Gemma Geis, ha remarcat que aquesta mena d'aliances "ajuden a multiplicar els recursos per Girona", oferint projectes de futur com el Campus de Salut.