Obrers treballant en l'encofrat per fer la plataforma. Al centre el pont de l'alferes Huarte i a la dreta les Casernes General Mendoza. / Ajuntament de Girona. CRDI (Josep Buil Mayral)
Fotos antigues
Galeria: Així es va construir la plaça Catalunya de Girona als anys 60 del segle XX
Ara que l'ajuntament ha de fer obres d'emergència a la plaça Catalunya, recordem els inicis del projecte Els fonaments d'un projecte fallit per fer un gran mercat d'abastaments van ser la base de la plataforma sobre el riu Onyar
8 Fotos
L’actual plaça Catalunya de Girona es va començar a construir als anys seixanta del segle passat, en un entorn que en pocs anys havia canviat molt. La zona va canviar de forma radical a inicis del segle XX, quan l’Onyar passava en aquest tram entre doncs llencs de muralla. La desaparició de la muralla per millorar l’urbanisme i afavorir l’expansió de la ciutat, així com la compra i enderroc per part de l’ajuntament d’algunes cases del Pes de la Palla i d’altres situades al que avui és la plaça d’en Vern, va generar un espai nou per a la ciutat.
Un dels projectes que es va posar sobre la taula per ocupar aquest espai va ser la creació d’una plataforma per ubicar-hi un gran mercat d’abastaments. L’any 1929, l’Ajuntament amb Jaume Bartrina a l’alcaldia, va encarregar a l’arquitecte Joaquim Maggioni, la construcció d’un edifici monumental en una plataforma sobre el riu. El projecte no va generar gens de consens, i després de protestes polítiques i ciutadanes, vel ministeri de Governació de l’època va denegar el permís per cobrir l’Onyar per motius de seguretat. Amb els fonaments ja posats, l’ajuntament va iniciar una batalla legal que va acabar perdent l’any 1934, enterrant-se definitivament aquell projecte. Finalment, el mercat d’abastaments es construïria a sobre l’antic baluard de Sant Francesc, a la plaça Calvet i Rubalcaba.
Als anys 60, es va recuperar el projecte de cobrir l’Onyar, aprofitant i ampliant els fonaments del que havia de ser la base del mercat. La plataforma, de grans dimensions, acabaria integrant la rambla Verdaguer i l’antiga rambla Pi i Maragall. i es va acabar l’any 1967. Segons un article de l’antic cronista de la ciutat, Enric Mirambell, a Diari de Girona, la denominació de plaça Catalunya va decidir-se després d’una enquesta ciutadana.
Ajuntament de Girona. CRDI (Josep Buil Mayral)
Panoràmica de les obres
L’actual plaça Catalunya es va començar a construir als anys seixanta del segle passat, en un entorn que en pocs anys havia canviat molt. La zona va canviar de forma radical a inicis del segle XX, quan l’Onyar passava en aquest tram entre doncs llencs de muralla. La desaparició de la muralla per millorar l’urbanisme i afavorir l’expansió de la ciutat, així com la compra i enderroc per part de l’ajuntament d’algunes cases del Pes de la Palla i d’altres situades al que avui és la plaça d’en Vern, va generar un espai nou per a la ciutat. Un dels projectes que es va posar sobre la taula per ocupar aquest espai va ser la creació d’una plataforma per ubicar-hi un gran mercat d’abastaments. L’any 1929, l’Ajuntament amb Jaume Bartrina a l’alcaldia, va encarregar a l’arquitecte Joaquim Maggioni, la construcció d’un edifici monumental en una plataforma sobre el riu. El projecte no va generar gens de consens, i després de protestes polítiques i ciutadanes, vel ministeri de Governació de l’època va denegar el permís per cobrir l’Onyar per motius de seguretat. Amb els fonaments ja posats, l’ajuntament va iniciar una batalla legal que va acabar perdent l’any 1934, enterrant-se definitivament aquell projecte. Finalment, el mercat d’abastaments es construïria a sobre l’antic baluard de Sant Francesc, a la plaça Calvet i Rubalcaba. Als anys 60, es va recuperar el projecte de cobrir l’Onyar, aprofitant i ampliant els fonaments del que havia de ser la base del mercat. La plataforma, de grans dimensions, acabaria integrant la rambla Verdaguer i l’antiga rambla Pi i Maragall. i es va acabar l’any 1967. Segons un article de l’antic cronista de la ciutat, Enric Mirambell, a Diari de Girona, la denominació de plaça Catalunya va decidir-se després d’una enquesta ciutadana.n
Tasques de construcció de la plaça
Ajuntament de Girona. CRDI (Josep Buil Mayral)
Cartell anunciant les obres de construcció d'una plataforma sobre el riu Onyar sobre la qual s'ubicarà l'actual plaça Catalunya. Al fons a la dreta s'observen el Pont de Pedra, la torre de la Casa de les Aigües i la xemeneia de la Fàbrica Grober
Ajuntament de Girona. CRDI (Josep Buil Mayral)
Obres per a la construcció de la plaça Catalunya sobre el riu Onyar. S'observa la rambla Verdaguer i les torres del Sagrat Cor.
Ajuntament de Girona. CRDI (Josep Buil Mayral)
Treballadors durant la construcció de la plaça Catalunya
Ajuntament de Girona. CRDI (Josep Buil Mayral)
Obres de construcció de la plaça Catalunya de Girona
CRDI (autor desconegut)
bres de construcció de la plataforma de la plaça Catalunya sobre el riu Onyar. Al fons, el pont de Pedra. En primer terme, restes de la porta d'en Vilà de l'antiga muralla del riu.
Ajuntament de Girona. CRDI (Josep Buil Mayral)