El porcí és l’únic sector ramader que ha crescut a Girona l’últim any

El sector porcí, de tots els altres de la ramaderia (oví, caprí i boví) és l'únic que ha crescut al llarg del 2025 a les comarques gironines. Ja és el tercer any consecutiu, des de 2023, que la ramaderia porcina augmenta respecte les dades de l'any passat. A diferència de l'any passat però, la totalitat de caps de bestiar (combinant les altres espècies) es redueix lleugerament, amb una suma total de 1.160.619 caps de bestiar, que equival a 6.444 menys que al 2024.

Tot i això, en termes totals, el novembre de 2025 es va aconseguir el rècord històric de caps de bestiar del sector porcí en aquell mes amb 987.643 porcs. Feia 10 anys que no es superava l'última xifra més alta, que va ser durant el novembre de 2015. Aquestes són les últimes dades recollides des del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, que registra les variacions finals al maig i el novembre.

És evidentment que el sector porcí és el sector majoritari a la demarcació gironina, ja que els porcs formen part del 85% dels caps de bestiar a Girona. De les altres branques ramaderes, la segona amb més quantitat és la del boví, amb 125.481 animals, seguits de l'oví amb 40.721 i el caprí, 6.774.

Al observar els altres sectors ramaders, es veu un descens molt pronunciat tant de l'oví com del caprí, que baixen un 51% i 38%, respectivament. Això no és deu a cap fenòmen en concret, sinó en un canvi de metodologia del Ministeri a l'hora de recollir les dades des de l'1 de novembre de 2025. Fins al 2024 es partia de les comunicacions de censos de les explotacions però a partir del 2025 els efectius d'oví i caprí es calculen a partir dels registres administratius de SITRAN, RIIA i REMO, amb nous criteris per comptabilitzar animals segons edat, explotació i moviments.

La falta de relleu generacional

Per tal de rebre una interpretació més especialitzada, el Diari de Girona ha contactat amb el responsable dels sectors ramaders i política de seguretat alimentària d'Unió de Pagesos, Josep Maria Pijuan. El delegat no atribueix la caiguda dels caps de bestiar a factors econòmics o ambientals, sinó a un problema estructural i demogràfic del sector. La reducció d'enguany té a veure amb la manca de relleu generacional en l'activitat pastoral.

En principi, l'oví i tot lo que és pastures jo crec que es va reduint perquè cada vegada queda menys gent i no hi ha relleu."

Josep Maria Pijuan.

— Encarregat dels Sector Ramaders i Política de Seguretat Alimentària d'Unió de Pagesos

Així doncs, perquè el sector porcí segueix en l'alça durant més de 3 anys? És que hi ha un relleu generacional que centra exclusivament en l'indústria porcina? No, sinó que aquest sector, al permetre un major grau d'industrialització, surt molt més rendible. "El tema porcí és el que augmenta perquè és el que està més industrialitzat", comenta Pijuan, essent un incentiu més cridaner per als inversors.

Cada vegada més caps, però menys propietaris

Aquest creixement però, no té perquè trascedir una major equitat entre els propietaris. Al delegat d'Unió de Pagesos si l'augment de cens ve de més explotacions o d'explotacions més grans, ell considera que es tendeix cada vegada més a la concentració ramadera.

Com que resulta molt costós fer una explotació nova, el que s'està tendint a fer és concentrar. Segons Pijuan, "moltes granges s'estan venent i les van comprant els mateixos propietaris". Amb aquesta valoració es refereix a l'imatge general catalana, tot i que ha assumit que a Girona el patró es podria repetir.

El boví, un cas intermedi

En el cas del boví, el creixement ha estat molt més modest, de l'1,3%. Pijuan atribueix aquesta situació als mateixos problemes que afecten l'oví i el cabrum: la falta de relleu generacional i les dificultats associades a una ramaderia més vinculada a les pastures.

Aquesta pèrdua de ramats també té conseqüències sobre el territori. Segons Pijuan, menys animals de pastura implica boscos més bruts i, per tant, un major risc d'incendis. "Si no hi ha ramats, no hi ha gent que cuidi el bosc, i cada vegada és més brut", explica. Per això, reclama menys burocràcia i més facilitats per als ramaders. "Necessitem molta més gent a treballar i menys a controlar", defensa.

El porcí frena el seu creixement

Pel que fa al porcí, tot i assolir el 2025 el màxim històric de caps de bestiar en un mes de novembre, el ritme de creixement s'ha alentit. L'augment ha passat del 13% entre 2023 i 2024 a aproximadament un 4% entre 2024 i 2025. Pijuan relaciona aquesta desacceleració amb l'impacte de la pesta porcina africana i no preveu que el cens continuï augmentant aquest 2026.

La malaltia també ha tingut conseqüències econòmiques per al sector. A més, la recuperació dels mercats tampoc serà immediata, ja que caldrà passar un any sense nous casos per recuperar l'estatus sanitari i normalitzar les exportacions.

Un futur lligat a la ramaderia extensiva

De cara als propers anys, Pijuan aposta per recuperar la ramaderia extensiva, especialment a les zones de muntanya. Considera que aquesta activitat pot ajudar tant a mantenir el territori i gestionar els boscos com a donar continuïtat al sector ramader.

Per aconseguir-ho, però, considera que no calen necessàriament més subvencions, sinó facilitar l'activitat i reduir la burocràcia. "En zones de muntanya s'hauria de fer un gran esforç perquè la ramaderia extensiva pugui guanyar-se la vida bé", defensa. Així, mentre el porcí continua concentrant la major part del cens ramader gironí, els sectors extensius afronten el repte de trobar nous ramaders que en garanteixin la continuïtat.