Les llàgrimes d'alegria del Quart al MIC: "Són emocions que no havíem viscut mai"

"Són moments on l'alegria et sobrepassa. Són emocions que jo no havia viscut mai", reconeix Aitor Herrero (Girona, 2007), el capità de l'equip juvenil de la Unió Esportiva Quart. L'any passat van escriure una de les pàgines més boniques i inesperades de la història del MIC amb el títol de la categoria sub18 i en aquesta 24a edició han anat encara un pas més enllà amb el trofeu sub19 després de guanyar l'Alabès en la final, diumenge a Vilatenim (1-0). El Quart, representant d'un poble de menys de 4.200 habitants, ha enllaçat una nova proesa i ha estat un dels principals triomfadors d'aquesta edició d'un dels grans tornejos de futbol base del món al costat del Barça, l'Atlètic de Madrid, l'Ajax, el València i el Rayo Vallecano. El club ja havia estat subcampió en la categoria sub18 l'any 2022.

"Són records que portaré sempre amb mi", afirma el migcampista. El Quart va guanyar amb un gol d'Eudald Morell (Santa Coloma de Farners, 2007): "Marcar sempre és una alegria, però va ser molt emocionant. L'any passat ja em vaig emocionar molt amb el gol de la final i aquest any igual". Diu que és un dia per sempre. A la grada hi havia el seu avi, amb més de 85 anys. Aquestes dues finals són de llarg els dos partits amb més públic de les seves carreres.

L'any passat l'equip va arribar a la final després d'eliminar l'Olympique de Marsella als quarts de final i el Mallorca a les semifinals, amb dos gols clau d'Herrero. "Va ser molt espectacular guanyar dos planters tan professionals. I a més el mateix dia", afegeix. En la final es van imposar a l'Albion uruguaià a Palamós per 2-0. Morell va obrir el marcador. Té i tindrà sempre la foto de la jugada del gol penjada a l'habitació de casa, a més de tants records. "Va ser una sorpresa, una cosa que va venir de cop. Aquest any veient els equips que hi havia ja anàvem amb la mentalitat que si l'any passat havíem pogut aquest també. Per què no? Però no era l'objectiu perquè l'objectiu era no fer-se mal perquè ens estem jugant la lliga", assegura. L'equip és líder a Preferent i vol pujar a Nacional, al segon esglaó de la categoria.

També explica que l'Alabès, segon a la Divisió d'Honor del País Basc, només per darrere l'Athletic Club, era "un equip molt, molt físic, però proposava poc futbol i no teníem la por que ens fotessin una repassada. Anàvem bastant segurs amb el nostre futbol". El gol va arribar a l'equador de la segona part. "Vam mirar cap a les grades i estaven plenes de nens petits del club, amics i familiars. Veure que tanta gent es mou per un simple partit i poder ser l'afortunat que juga és una alegria molt gran", admet Herrero. "És emocionant veure tanta gent mirant-te", reconeix Morell, exultant.

El golejador parla de la "felicitat" i la "satisfacció" del xiulet final. El capità, de l'alegria del moment de la copa: "Quan ens la portaven només pensava que volia celebrar-ho ja amb tota la gent que estimo, amb els meus companys i passar-nos-ho molt bé. Perquè sobretot juguem a futbol per passar-nos-ho bé". "No ho sé, eh, però potser estem donant a conèixer el Quart. Al final un any potser és sort, però dos anys seguits té molt mèrit". La festa va ser llarga, fins a les 6 del matí.

Morell admet que quan acabi l'entrevista té feina: ha d'obrir l'enllaç amb les fotos de la final i guardar-les totes, com un tresor etern. Herrero ja té les dues medalles penjades a la seva habitació, una al costat de l'altra. Dilluns al matí va enviar la seva germana a comprar el diari. "És una cosa que no esperàvem. I menys després de guanyar l'any passat. Tornar a guanyar va ser divertit, espectacular, inesperat i emocionant, molt maco. És la il·lusió i la satisfacció de dir 'mira, un poble de 4.000 habitants és aquí'", subratlla Herrero. Ara ja té dos títols del MIC. I dues abraçades amb el seu pare que recordarà per sempre: "L'any passat va acabar plorant de l'emoció. I jo també, jo també. I aquest any es va repetir la situació i vam acabar tots dos plorant una altra vegada". Són les llàgrimes d'alegria del Quart.

Subscriu-te per seguir llegint