FIBA Cup, Korac, ULEB Cup i Final Six: les quatre gestes del bàsquet gironí

Que l’Spar Girona hagi arribat a les semifinals de l’Eurolliga femenina (perduda contra el Fenerbahçe) i diumenge tingui l’oportunitat de convertir-se en el tercer millor equip del continent és la quarta gran gesta del bàsquet gironí en l’àmbit internacional. Aquesta, a més, és especialment significativa perquè també representa la fita més gran aconseguida mai per un equip femení català. Girona, en categoria masculina, pot presumir de la FIBA Cup de 2007 de l’Akasvayu de Svetislav Pesic (guanyada, a més, a casa, a Fontajau, contra l’Azovmash ucrainès). També del subcampionat que aquell mateix equip va assolir un any després a l'ULEB Cup (2008) i de les semifinals de Copa Korac contra el Llemotges, l'any 2000.

L’Uni és un habitual de les competicions europees, però mai havia arribat tan lluny. Va debutar-hi per la porta gran el 2015, mesos després d’haver guanyat la primera lliga amb Roberto Íñiguez, jugant l’Eurolliga. Des d’aleshores hi ha anat combinant aquesta competició i l’Eurocup, torneig on per dues vegades havia arribat a les semifinals (2018-19 i 2023-24). El Montpellier i el Besiktas van evitar que les gironines arribessin a les finals. Aquesta temporada, l’èxit ha estat encara més gran perquè per primer cop s’ha arribat a una Final Six europea i, a més, ha sigut de la màxima competició. La victòria de dimecres contra el Venècia garantia a l’equip gironí lluitar per les medalles i quedar entre els quatre millors equips de bàsquet femení del continent.

Els anteriors èxits del bàsquet gironí a Europa els havia firmat l’antic CB Girona. L’any 2000 el Casademont va arribar a les semifinals de la Korac, eliminat pel Llemotges, després que en l’anada a Fontajau hi hagués un empat (77-77) i en la tornada a França els locals s’imposessin (69-57). Trifón Poch tenia a les seves ordres jugadors com Laso, Sánchez Bernat, Stewart, Middleton, Moraga, Johnson, Kuisma, Vallmajó i Darnés.

La més sonada a Europa va ser la fita de la temporada 2006/07, amb Pesic d’entrenador, en plena era Akasvayu. L’equip va fer un gran paper a la FIBA Cup, arribant a la Final a 4 que es va disputar a Fontajau. El 15 d’abril de 2007, precisament ha fet 19 anys aquesta setmana, els gironins aixecaven el títol després de superar l’Azovmash (79-72), amb un Arriel McDonald extraordinari (25 punts) i un oportú Marc Gasol (12), clau en la recta final. La resta de jugadors que van participar en el partit van ser Sada (2), Salenga (9), Fucka (12), Bagaric (2), Marinovic (7), Gabriel (3), San Emeterio (7) i Middleton. En semifinals, els gironins s’havien desfet de l’Estudiantes.

Només un any més tard, el mateix Akasvayu, entrenat aleshores per Pedro Martínez, va plantar-se a la final de l'ULEB Cup, que es va disputar a Torí. Es va enfrontar al DKV Joventut d'Aíto García Reneses i la Penya es va emportar el partit per 54-79. Pedro Martínez, en la prèvia, havia admès que calia fer "un partit perfecte" per aconseguir la victòria. A l'hora de la veritat, i malgrat un inici prometedor, el conjunt de Badalona va mostrar-se superior, liderat per Rudy Fernández i Demond Ballet.

I aquest any ha arribat l’hora de l’Spar Girona. L’històric Uni, que a l’estiu s’havia fusionat amb el Bàsquet Girona precisament quan feia vint anys de la seva fundació, ha viscut un any dur per culpa de lesions i problemes físics, però s’ha apuntat a la història. Aquesta final six no ha acabat, no caurà cap títol, però com deia Pere Puig fa uns dies en aquestes pàgines, «és més que un títol» el que s’ha aconseguit. Dinou anys més tard que Gasol aixequés la FIBA Cup.