- Multimèdia
- Serveis
- Classificats
Veure més galeries relacionades
Diari de Girona
Veure galeria >L'encert és el factor diferencial. Això va a missa. Ja es pot jugar d'una manera o d'una altra, optar per un determinat sistema, disposar d'un pressupost estratosfèric. És igual. Tot dependrà de si la pilota entra o no. El que va passar a Castalia ho explica. Dues accions semblants van tenir un desenllaç totalment diferent i van incidir en el 0-1 final, que al Girona li serveix per enterrar el desencís que li havia suposat la derrota del dimecres al camp del Lugo i encarar amb cert optimisme i tranquil·litat la visita del Cartagena dimarts que ve a Montilivi. Una i altra jugada, al tram final de cada part. A la mateixa porteria. L'una, va acabar amb la pilota cap dins. Va néixer de la pressió insistent de la primera línia perquè l'acabés rebent Sylla. La seva centrada al segon pal, per baix, no la va treure cap defensor ni tampoc la va connectar Bustos de primeres. Sí Enric Franquesa, que entrava com una bala directe al pal contrari. Xut creuat i Whalley que se l'empassava per sota les cames. Cara per als giroins. La creu se la va endur el Castelló, en una mena de dejà vu. Ja al descompte, de nou acció per banda dreta, amb una centrada al pal contrari. Allà també hi entrava el 3. En aquella ocasió, Adrián Lapeña. La pilota va avançar metres, en perpendicular a la porteria i ningú va ser capaç de tocar-la. Tampoc el propi Lapeña, ben sol, amb el porter venut i tot de cares per rematar. L'encert. El factor que ha retornat la tranquil·litat a Montilivi, on de moment es treu petroli de l'efectivitat i els gols valen or: tres en sis jornades i nou punts a la butxaca.
La Liga
L'encert és el factor diferencial. Això va a missa. Ja es pot jugar d'una manera o d'una altra, optar per un determinat sistema, disposar d'un pressupost estratosfèric. És igual. Tot dependrà de si la pilota entra o no. El que va passar a Castalia ho explica. Dues accions semblants van tenir un desenllaç totalment diferent i van incidir en el 0-1 final, que al Girona li serveix per enterrar el desencís que li havia suposat la derrota del dimecres al camp del Lugo i encarar amb cert optimisme i tranquil·litat la visita del Cartagena dimarts que ve a Montilivi. Una i altra jugada, al tram final de cada part. A la mateixa porteria. L'una, va acabar amb la pilota cap dins. Va néixer de la pressió insistent de la primera línia perquè l'acabés rebent Sylla. La seva centrada al segon pal, per baix, no la va treure cap defensor ni tampoc la va connectar Bustos de primeres. Sí Enric Franquesa, que entrava com una bala directe al pal contrari. Xut creuat i Whalley que se l'empassava per sota les cames. Cara per als giroins. La creu se la va endur el Castelló, en una mena de dejà vu. Ja al descompte, de nou acció per banda dreta, amb una centrada al pal contrari. Allà també hi entrava el 3. En aquella ocasió, Adrián Lapeña. La pilota va avançar metres, en perpendicular a la porteria i ningú va ser capaç de tocar-la. Tampoc el propi Lapeña, ben sol, amb el porter venut i tot de cares per rematar. L'encert. El factor que ha retornat la tranquil·litat a Montilivi, on de moment es treu petroli de l'efectivitat i els gols valen or: tres en sis jornades i nou punts a la butxaca.
La Liga
L'encert és el factor diferencial. Això va a missa. Ja es pot jugar d'una manera o d'una altra, optar per un determinat sistema, disposar d'un pressupost estratosfèric. És igual. Tot dependrà de si la pilota entra o no. El que va passar a Castalia ho explica. Dues accions semblants van tenir un desenllaç totalment diferent i van incidir en el 0-1 final, que al Girona li serveix per enterrar el desencís que li havia suposat la derrota del dimecres al camp del Lugo i encarar amb cert optimisme i tranquil·litat la visita del Cartagena dimarts que ve a Montilivi. Una i altra jugada, al tram final de cada part. A la mateixa porteria. L'una, va acabar amb la pilota cap dins. Va néixer de la pressió insistent de la primera línia perquè l'acabés rebent Sylla. La seva centrada al segon pal, per baix, no la va treure cap defensor ni tampoc la va connectar Bustos de primeres. Sí Enric Franquesa, que entrava com una bala directe al pal contrari. Xut creuat i Whalley que se l'empassava per sota les cames. Cara per als giroins. La creu se la va endur el Castelló, en una mena de dejà vu. Ja al descompte, de nou acció per banda dreta, amb una centrada al pal contrari. Allà també hi entrava el 3. En aquella ocasió, Adrián Lapeña. La pilota va avançar metres, en perpendicular a la porteria i ningú va ser capaç de tocar-la. Tampoc el propi Lapeña, ben sol, amb el porter venut i tot de cares per rematar. L'encert. El factor que ha retornat la tranquil·litat a Montilivi, on de moment es treu petroli de l'efectivitat i els gols valen or: tres en sis jornades i nou punts a la butxaca.
La Liga
L'encert és el factor diferencial. Això va a missa. Ja es pot jugar d'una manera o d'una altra, optar per un determinat sistema, disposar d'un pressupost estratosfèric. És igual. Tot dependrà de si la pilota entra o no. El que va passar a Castalia ho explica. Dues accions semblants van tenir un desenllaç totalment diferent i van incidir en el 0-1 final, que al Girona li serveix per enterrar el desencís que li havia suposat la derrota del dimecres al camp del Lugo i encarar amb cert optimisme i tranquil·litat la visita del Cartagena dimarts que ve a Montilivi. Una i altra jugada, al tram final de cada part. A la mateixa porteria. L'una, va acabar amb la pilota cap dins. Va néixer de la pressió insistent de la primera línia perquè l'acabés rebent Sylla. La seva centrada al segon pal, per baix, no la va treure cap defensor ni tampoc la va connectar Bustos de primeres. Sí Enric Franquesa, que entrava com una bala directe al pal contrari. Xut creuat i Whalley que se l'empassava per sota les cames. Cara per als giroins. La creu se la va endur el Castelló, en una mena de dejà vu. Ja al descompte, de nou acció per banda dreta, amb una centrada al pal contrari. Allà també hi entrava el 3. En aquella ocasió, Adrián Lapeña. La pilota va avançar metres, en perpendicular a la porteria i ningú va ser capaç de tocar-la. Tampoc el propi Lapeña, ben sol, amb el porter venut i tot de cares per rematar. L'encert. El factor que ha retornat la tranquil·litat a Montilivi, on de moment es treu petroli de l'efectivitat i els gols valen or: tres en sis jornades i nou punts a la butxaca.
La Liga
L'encert és el factor diferencial. Això va a missa. Ja es pot jugar d'una manera o d'una altra, optar per un determinat sistema, disposar d'un pressupost estratosfèric. És igual. Tot dependrà de si la pilota entra o no. El que va passar a Castalia ho explica. Dues accions semblants van tenir un desenllaç totalment diferent i van incidir en el 0-1 final, que al Girona li serveix per enterrar el desencís que li havia suposat la derrota del dimecres al camp del Lugo i encarar amb cert optimisme i tranquil·litat la visita del Cartagena dimarts que ve a Montilivi. Una i altra jugada, al tram final de cada part. A la mateixa porteria. L'una, va acabar amb la pilota cap dins. Va néixer de la pressió insistent de la primera línia perquè l'acabés rebent Sylla. La seva centrada al segon pal, per baix, no la va treure cap defensor ni tampoc la va connectar Bustos de primeres. Sí Enric Franquesa, que entrava com una bala directe al pal contrari. Xut creuat i Whalley que se l'empassava per sota les cames. Cara per als giroins. La creu se la va endur el Castelló, en una mena de dejà vu. Ja al descompte, de nou acció per banda dreta, amb una centrada al pal contrari. Allà també hi entrava el 3. En aquella ocasió, Adrián Lapeña. La pilota va avançar metres, en perpendicular a la porteria i ningú va ser capaç de tocar-la. Tampoc el propi Lapeña, ben sol, amb el porter venut i tot de cares per rematar. L'encert. El factor que ha retornat la tranquil·litat a Montilivi, on de moment es treu petroli de l'efectivitat i els gols valen or: tres en sis jornades i nou punts a la butxaca.
La Liga
L'encert és el factor diferencial. Això va a missa. Ja es pot jugar d'una manera o d'una altra, optar per un determinat sistema, disposar d'un pressupost estratosfèric. És igual. Tot dependrà de si la pilota entra o no. El que va passar a Castalia ho explica. Dues accions semblants van tenir un desenllaç totalment diferent i van incidir en el 0-1 final, que al Girona li serveix per enterrar el desencís que li havia suposat la derrota del dimecres al camp del Lugo i encarar amb cert optimisme i tranquil·litat la visita del Cartagena dimarts que ve a Montilivi. Una i altra jugada, al tram final de cada part. A la mateixa porteria. L'una, va acabar amb la pilota cap dins. Va néixer de la pressió insistent de la primera línia perquè l'acabés rebent Sylla. La seva centrada al segon pal, per baix, no la va treure cap defensor ni tampoc la va connectar Bustos de primeres. Sí Enric Franquesa, que entrava com una bala directe al pal contrari. Xut creuat i Whalley que se l'empassava per sota les cames. Cara per als giroins. La creu se la va endur el Castelló, en una mena de dejà vu. Ja al descompte, de nou acció per banda dreta, amb una centrada al pal contrari. Allà també hi entrava el 3. En aquella ocasió, Adrián Lapeña. La pilota va avançar metres, en perpendicular a la porteria i ningú va ser capaç de tocar-la. Tampoc el propi Lapeña, ben sol, amb el porter venut i tot de cares per rematar. L'encert. El factor que ha retornat la tranquil·litat a Montilivi, on de moment es treu petroli de l'efectivitat i els gols valen or: tres en sis jornades i nou punts a la butxaca.
La Liga
L'encert és el factor diferencial. Això va a missa. Ja es pot jugar d'una manera o d'una altra, optar per un determinat sistema, disposar d'un pressupost estratosfèric. És igual. Tot dependrà de si la pilota entra o no. El que va passar a Castalia ho explica. Dues accions semblants van tenir un desenllaç totalment diferent i van incidir en el 0-1 final, que al Girona li serveix per enterrar el desencís que li havia suposat la derrota del dimecres al camp del Lugo i encarar amb cert optimisme i tranquil·litat la visita del Cartagena dimarts que ve a Montilivi. Una i altra jugada, al tram final de cada part. A la mateixa porteria. L'una, va acabar amb la pilota cap dins. Va néixer de la pressió insistent de la primera línia perquè l'acabés rebent Sylla. La seva centrada al segon pal, per baix, no la va treure cap defensor ni tampoc la va connectar Bustos de primeres. Sí Enric Franquesa, que entrava com una bala directe al pal contrari. Xut creuat i Whalley que se l'empassava per sota les cames. Cara per als giroins. La creu se la va endur el Castelló, en una mena de dejà vu. Ja al descompte, de nou acció per banda dreta, amb una centrada al pal contrari. Allà també hi entrava el 3. En aquella ocasió, Adrián Lapeña. La pilota va avançar metres, en perpendicular a la porteria i ningú va ser capaç de tocar-la. Tampoc el propi Lapeña, ben sol, amb el porter venut i tot de cares per rematar. L'encert. El factor que ha retornat la tranquil·litat a Montilivi, on de moment es treu petroli de l'efectivitat i els gols valen or: tres en sis jornades i nou punts a la butxaca.
La Liga
L'encert és el factor diferencial. Això va a missa. Ja es pot jugar d'una manera o d'una altra, optar per un determinat sistema, disposar d'un pressupost estratosfèric. És igual. Tot dependrà de si la pilota entra o no. El que va passar a Castalia ho explica. Dues accions semblants van tenir un desenllaç totalment diferent i van incidir en el 0-1 final, que al Girona li serveix per enterrar el desencís que li havia suposat la derrota del dimecres al camp del Lugo i encarar amb cert optimisme i tranquil·litat la visita del Cartagena dimarts que ve a Montilivi. Una i altra jugada, al tram final de cada part. A la mateixa porteria. L'una, va acabar amb la pilota cap dins. Va néixer de la pressió insistent de la primera línia perquè l'acabés rebent Sylla. La seva centrada al segon pal, per baix, no la va treure cap defensor ni tampoc la va connectar Bustos de primeres. Sí Enric Franquesa, que entrava com una bala directe al pal contrari. Xut creuat i Whalley que se l'empassava per sota les cames. Cara per als giroins. La creu se la va endur el Castelló, en una mena de dejà vu. Ja al descompte, de nou acció per banda dreta, amb una centrada al pal contrari. Allà també hi entrava el 3. En aquella ocasió, Adrián Lapeña. La pilota va avançar metres, en perpendicular a la porteria i ningú va ser capaç de tocar-la. Tampoc el propi Lapeña, ben sol, amb el porter venut i tot de cares per rematar. L'encert. El factor que ha retornat la tranquil·litat a Montilivi, on de moment es treu petroli de l'efectivitat i els gols valen or: tres en sis jornades i nou punts a la butxaca.
La Liga
L'encert és el factor diferencial. Això va a missa. Ja es pot jugar d'una manera o d'una altra, optar per un determinat sistema, disposar d'un pressupost estratosfèric. És igual. Tot dependrà de si la pilota entra o no. El que va passar a Castalia ho explica. Dues accions semblants van tenir un desenllaç totalment diferent i van incidir en el 0-1 final, que al Girona li serveix per enterrar el desencís que li havia suposat la derrota del dimecres al camp del Lugo i encarar amb cert optimisme i tranquil·litat la visita del Cartagena dimarts que ve a Montilivi. Una i altra jugada, al tram final de cada part. A la mateixa porteria. L'una, va acabar amb la pilota cap dins. Va néixer de la pressió insistent de la primera línia perquè l'acabés rebent Sylla. La seva centrada al segon pal, per baix, no la va treure cap defensor ni tampoc la va connectar Bustos de primeres. Sí Enric Franquesa, que entrava com una bala directe al pal contrari. Xut creuat i Whalley que se l'empassava per sota les cames. Cara per als giroins. La creu se la va endur el Castelló, en una mena de dejà vu. Ja al descompte, de nou acció per banda dreta, amb una centrada al pal contrari. Allà també hi entrava el 3. En aquella ocasió, Adrián Lapeña. La pilota va avançar metres, en perpendicular a la porteria i ningú va ser capaç de tocar-la. Tampoc el propi Lapeña, ben sol, amb el porter venut i tot de cares per rematar. L'encert. El factor que ha retornat la tranquil·litat a Montilivi, on de moment es treu petroli de l'efectivitat i els gols valen or: tres en sis jornades i nou punts a la butxaca.
La Liga
L'encert és el factor diferencial. Això va a missa. Ja es pot jugar d'una manera o d'una altra, optar per un determinat sistema, disposar d'un pressupost estratosfèric. És igual. Tot dependrà de si la pilota entra o no. El que va passar a Castalia ho explica. Dues accions semblants van tenir un desenllaç totalment diferent i van incidir en el 0-1 final, que al Girona li serveix per enterrar el desencís que li havia suposat la derrota del dimecres al camp del Lugo i encarar amb cert optimisme i tranquil·litat la visita del Cartagena dimarts que ve a Montilivi. Una i altra jugada, al tram final de cada part. A la mateixa porteria. L'una, va acabar amb la pilota cap dins. Va néixer de la pressió insistent de la primera línia perquè l'acabés rebent Sylla. La seva centrada al segon pal, per baix, no la va treure cap defensor ni tampoc la va connectar Bustos de primeres. Sí Enric Franquesa, que entrava com una bala directe al pal contrari. Xut creuat i Whalley que se l'empassava per sota les cames. Cara per als giroins. La creu se la va endur el Castelló, en una mena de dejà vu. Ja al descompte, de nou acció per banda dreta, amb una centrada al pal contrari. Allà també hi entrava el 3. En aquella ocasió, Adrián Lapeña. La pilota va avançar metres, en perpendicular a la porteria i ningú va ser capaç de tocar-la. Tampoc el propi Lapeña, ben sol, amb el porter venut i tot de cares per rematar. L'encert. El factor que ha retornat la tranquil·litat a Montilivi, on de moment es treu petroli de l'efectivitat i els gols valen or: tres en sis jornades i nou punts a la butxaca.
La Liga
L'encert és el factor diferencial. Això va a missa. Ja es pot jugar d'una manera o d'una altra, optar per un determinat sistema, disposar d'un pressupost estratosfèric. És igual. Tot dependrà de si la pilota entra o no. El que va passar a Castalia ho explica. Dues accions semblants van tenir un desenllaç totalment diferent i van incidir en el 0-1 final, que al Girona li serveix per enterrar el desencís que li havia suposat la derrota del dimecres al camp del Lugo i encarar amb cert optimisme i tranquil·litat la visita del Cartagena dimarts que ve a Montilivi. Una i altra jugada, al tram final de cada part. A la mateixa porteria. L'una, va acabar amb la pilota cap dins. Va néixer de la pressió insistent de la primera línia perquè l'acabés rebent Sylla. La seva centrada al segon pal, per baix, no la va treure cap defensor ni tampoc la va connectar Bustos de primeres. Sí Enric Franquesa, que entrava com una bala directe al pal contrari. Xut creuat i Whalley que se l'empassava per sota les cames. Cara per als giroins. La creu se la va endur el Castelló, en una mena de dejà vu. Ja al descompte, de nou acció per banda dreta, amb una centrada al pal contrari. Allà també hi entrava el 3. En aquella ocasió, Adrián Lapeña. La pilota va avançar metres, en perpendicular a la porteria i ningú va ser capaç de tocar-la. Tampoc el propi Lapeña, ben sol, amb el porter venut i tot de cares per rematar. L'encert. El factor que ha retornat la tranquil·litat a Montilivi, on de moment es treu petroli de l'efectivitat i els gols valen or: tres en sis jornades i nou punts a la butxaca.
La Liga
L'encert és el factor diferencial. Això va a missa. Ja es pot jugar d'una manera o d'una altra, optar per un determinat sistema, disposar d'un pressupost estratosfèric. És igual. Tot dependrà de si la pilota entra o no. El que va passar a Castalia ho explica. Dues accions semblants van tenir un desenllaç totalment diferent i van incidir en el 0-1 final, que al Girona li serveix per enterrar el desencís que li havia suposat la derrota del dimecres al camp del Lugo i encarar amb cert optimisme i tranquil·litat la visita del Cartagena dimarts que ve a Montilivi. Una i altra jugada, al tram final de cada part. A la mateixa porteria. L'una, va acabar amb la pilota cap dins. Va néixer de la pressió insistent de la primera línia perquè l'acabés rebent Sylla. La seva centrada al segon pal, per baix, no la va treure cap defensor ni tampoc la va connectar Bustos de primeres. Sí Enric Franquesa, que entrava com una bala directe al pal contrari. Xut creuat i Whalley que se l'empassava per sota les cames. Cara per als giroins. La creu se la va endur el Castelló, en una mena de dejà vu. Ja al descompte, de nou acció per banda dreta, amb una centrada al pal contrari. Allà també hi entrava el 3. En aquella ocasió, Adrián Lapeña. La pilota va avançar metres, en perpendicular a la porteria i ningú va ser capaç de tocar-la. Tampoc el propi Lapeña, ben sol, amb el porter venut i tot de cares per rematar. L'encert. El factor que ha retornat la tranquil·litat a Montilivi, on de moment es treu petroli de l'efectivitat i els gols valen or: tres en sis jornades i nou punts a la butxaca.
La Liga
L'encert és el factor diferencial. Això va a missa. Ja es pot jugar d'una manera o d'una altra, optar per un determinat sistema, disposar d'un pressupost estratosfèric. És igual. Tot dependrà de si la pilota entra o no. El que va passar a Castalia ho explica. Dues accions semblants van tenir un desenllaç totalment diferent i van incidir en el 0-1 final, que al Girona li serveix per enterrar el desencís que li havia suposat la derrota del dimecres al camp del Lugo i encarar amb cert optimisme i tranquil·litat la visita del Cartagena dimarts que ve a Montilivi. Una i altra jugada, al tram final de cada part. A la mateixa porteria. L'una, va acabar amb la pilota cap dins. Va néixer de la pressió insistent de la primera línia perquè l'acabés rebent Sylla. La seva centrada al segon pal, per baix, no la va treure cap defensor ni tampoc la va connectar Bustos de primeres. Sí Enric Franquesa, que entrava com una bala directe al pal contrari. Xut creuat i Whalley que se l'empassava per sota les cames. Cara per als giroins. La creu se la va endur el Castelló, en una mena de dejà vu. Ja al descompte, de nou acció per banda dreta, amb una centrada al pal contrari. Allà també hi entrava el 3. En aquella ocasió, Adrián Lapeña. La pilota va avançar metres, en perpendicular a la porteria i ningú va ser capaç de tocar-la. Tampoc el propi Lapeña, ben sol, amb el porter venut i tot de cares per rematar. L'encert. El factor que ha retornat la tranquil·litat a Montilivi, on de moment es treu petroli de l'efectivitat i els gols valen or: tres en sis jornades i nou punts a la butxaca.
La Liga
L'encert és el factor diferencial. Això va a missa. Ja es pot jugar d'una manera o d'una altra, optar per un determinat sistema, disposar d'un pressupost estratosfèric. És igual. Tot dependrà de si la pilota entra o no. El que va passar a Castalia ho explica. Dues accions semblants van tenir un desenllaç totalment diferent i van incidir en el 0-1 final, que al Girona li serveix per enterrar el desencís que li havia suposat la derrota del dimecres al camp del Lugo i encarar amb cert optimisme i tranquil·litat la visita del Cartagena dimarts que ve a Montilivi. Una i altra jugada, al tram final de cada part. A la mateixa porteria. L'una, va acabar amb la pilota cap dins. Va néixer de la pressió insistent de la primera línia perquè l'acabés rebent Sylla. La seva centrada al segon pal, per baix, no la va treure cap defensor ni tampoc la va connectar Bustos de primeres. Sí Enric Franquesa, que entrava com una bala directe al pal contrari. Xut creuat i Whalley que se l'empassava per sota les cames. Cara per als giroins. La creu se la va endur el Castelló, en una mena de dejà vu. Ja al descompte, de nou acció per banda dreta, amb una centrada al pal contrari. Allà també hi entrava el 3. En aquella ocasió, Adrián Lapeña. La pilota va avançar metres, en perpendicular a la porteria i ningú va ser capaç de tocar-la. Tampoc el propi Lapeña, ben sol, amb el porter venut i tot de cares per rematar. L'encert. El factor que ha retornat la tranquil·litat a Montilivi, on de moment es treu petroli de l'efectivitat i els gols valen or: tres en sis jornades i nou punts a la butxaca.
La Liga
L'encert és el factor diferencial. Això va a missa. Ja es pot jugar d'una manera o d'una altra, optar per un determinat sistema, disposar d'un pressupost estratosfèric. És igual. Tot dependrà de si la pilota entra o no. El que va passar a Castalia ho explica. Dues accions semblants van tenir un desenllaç totalment diferent i van incidir en el 0-1 final, que al Girona li serveix per enterrar el desencís que li havia suposat la derrota del dimecres al camp del Lugo i encarar amb cert optimisme i tranquil·litat la visita del Cartagena dimarts que ve a Montilivi. Una i altra jugada, al tram final de cada part. A la mateixa porteria. L'una, va acabar amb la pilota cap dins. Va néixer de la pressió insistent de la primera línia perquè l'acabés rebent Sylla. La seva centrada al segon pal, per baix, no la va treure cap defensor ni tampoc la va connectar Bustos de primeres. Sí Enric Franquesa, que entrava com una bala directe al pal contrari. Xut creuat i Whalley que se l'empassava per sota les cames. Cara per als giroins. La creu se la va endur el Castelló, en una mena de dejà vu. Ja al descompte, de nou acció per banda dreta, amb una centrada al pal contrari. Allà també hi entrava el 3. En aquella ocasió, Adrián Lapeña. La pilota va avançar metres, en perpendicular a la porteria i ningú va ser capaç de tocar-la. Tampoc el propi Lapeña, ben sol, amb el porter venut i tot de cares per rematar. L'encert. El factor que ha retornat la tranquil·litat a Montilivi, on de moment es treu petroli de l'efectivitat i els gols valen or: tres en sis jornades i nou punts a la butxaca.
La Liga
L'encert és el factor diferencial. Això va a missa. Ja es pot jugar d'una manera o d'una altra, optar per un determinat sistema, disposar d'un pressupost estratosfèric. És igual. Tot dependrà de si la pilota entra o no. El que va passar a Castalia ho explica. Dues accions semblants van tenir un desenllaç totalment diferent i van incidir en el 0-1 final, que al Girona li serveix per enterrar el desencís que li havia suposat la derrota del dimecres al camp del Lugo i encarar amb cert optimisme i tranquil·litat la visita del Cartagena dimarts que ve a Montilivi. Una i altra jugada, al tram final de cada part. A la mateixa porteria. L'una, va acabar amb la pilota cap dins. Va néixer de la pressió insistent de la primera línia perquè l'acabés rebent Sylla. La seva centrada al segon pal, per baix, no la va treure cap defensor ni tampoc la va connectar Bustos de primeres. Sí Enric Franquesa, que entrava com una bala directe al pal contrari. Xut creuat i Whalley que se l'empassava per sota les cames. Cara per als giroins. La creu se la va endur el Castelló, en una mena de dejà vu. Ja al descompte, de nou acció per banda dreta, amb una centrada al pal contrari. Allà també hi entrava el 3. En aquella ocasió, Adrián Lapeña. La pilota va avançar metres, en perpendicular a la porteria i ningú va ser capaç de tocar-la. Tampoc el propi Lapeña, ben sol, amb el porter venut i tot de cares per rematar. L'encert. El factor que ha retornat la tranquil·litat a Montilivi, on de moment es treu petroli de l'efectivitat i els gols valen or: tres en sis jornades i nou punts a la butxaca.
La Liga
L'encert és el factor diferencial. Això va a missa. Ja es pot jugar d'una manera o d'una altra, optar per un determinat sistema, disposar d'un pressupost estratosfèric. És igual. Tot dependrà de si la pilota entra o no. El que va passar a Castalia ho explica. Dues accions semblants van tenir un desenllaç totalment diferent i van incidir en el 0-1 final, que al Girona li serveix per enterrar el desencís que li havia suposat la derrota del dimecres al camp del Lugo i encarar amb cert optimisme i tranquil·litat la visita del Cartagena dimarts que ve a Montilivi. Una i altra jugada, al tram final de cada part. A la mateixa porteria. L'una, va acabar amb la pilota cap dins. Va néixer de la pressió insistent de la primera línia perquè l'acabés rebent Sylla. La seva centrada al segon pal, per baix, no la va treure cap defensor ni tampoc la va connectar Bustos de primeres. Sí Enric Franquesa, que entrava com una bala directe al pal contrari. Xut creuat i Whalley que se l'empassava per sota les cames. Cara per als giroins. La creu se la va endur el Castelló, en una mena de dejà vu. Ja al descompte, de nou acció per banda dreta, amb una centrada al pal contrari. Allà també hi entrava el 3. En aquella ocasió, Adrián Lapeña. La pilota va avançar metres, en perpendicular a la porteria i ningú va ser capaç de tocar-la. Tampoc el propi Lapeña, ben sol, amb el porter venut i tot de cares per rematar. L'encert. El factor que ha retornat la tranquil·litat a Montilivi, on de moment es treu petroli de l'efectivitat i els gols valen or: tres en sis jornades i nou punts a la butxaca.
La Liga
L'encert és el factor diferencial. Això va a missa. Ja es pot jugar d'una manera o d'una altra, optar per un determinat sistema, disposar d'un pressupost estratosfèric. És igual. Tot dependrà de si la pilota entra o no. El que va passar a Castalia ho explica. Dues accions semblants van tenir un desenllaç totalment diferent i van incidir en el 0-1 final, que al Girona li serveix per enterrar el desencís que li havia suposat la derrota del dimecres al camp del Lugo i encarar amb cert optimisme i tranquil·litat la visita del Cartagena dimarts que ve a Montilivi. Una i altra jugada, al tram final de cada part. A la mateixa porteria. L'una, va acabar amb la pilota cap dins. Va néixer de la pressió insistent de la primera línia perquè l'acabés rebent Sylla. La seva centrada al segon pal, per baix, no la va treure cap defensor ni tampoc la va connectar Bustos de primeres. Sí Enric Franquesa, que entrava com una bala directe al pal contrari. Xut creuat i Whalley que se l'empassava per sota les cames. Cara per als giroins. La creu se la va endur el Castelló, en una mena de dejà vu. Ja al descompte, de nou acció per banda dreta, amb una centrada al pal contrari. Allà també hi entrava el 3. En aquella ocasió, Adrián Lapeña. La pilota va avançar metres, en perpendicular a la porteria i ningú va ser capaç de tocar-la. Tampoc el propi Lapeña, ben sol, amb el porter venut i tot de cares per rematar. L'encert. El factor que ha retornat la tranquil·litat a Montilivi, on de moment es treu petroli de l'efectivitat i els gols valen or: tres en sis jornades i nou punts a la butxaca.
La Liga
L'encert és el factor diferencial. Això va a missa. Ja es pot jugar d'una manera o d'una altra, optar per un determinat sistema, disposar d'un pressupost estratosfèric. És igual. Tot dependrà de si la pilota entra o no. El que va passar a Castalia ho explica. Dues accions semblants van tenir un desenllaç totalment diferent i van incidir en el 0-1 final, que al Girona li serveix per enterrar el desencís que li havia suposat la derrota del dimecres al camp del Lugo i encarar amb cert optimisme i tranquil·litat la visita del Cartagena dimarts que ve a Montilivi. Una i altra jugada, al tram final de cada part. A la mateixa porteria. L'una, va acabar amb la pilota cap dins. Va néixer de la pressió insistent de la primera línia perquè l'acabés rebent Sylla. La seva centrada al segon pal, per baix, no la va treure cap defensor ni tampoc la va connectar Bustos de primeres. Sí Enric Franquesa, que entrava com una bala directe al pal contrari. Xut creuat i Whalley que se l'empassava per sota les cames. Cara per als giroins. La creu se la va endur el Castelló, en una mena de dejà vu. Ja al descompte, de nou acció per banda dreta, amb una centrada al pal contrari. Allà també hi entrava el 3. En aquella ocasió, Adrián Lapeña. La pilota va avançar metres, en perpendicular a la porteria i ningú va ser capaç de tocar-la. Tampoc el propi Lapeña, ben sol, amb el porter venut i tot de cares per rematar. L'encert. El factor que ha retornat la tranquil·litat a Montilivi, on de moment es treu petroli de l'efectivitat i els gols valen or: tres en sis jornades i nou punts a la butxaca.
Notícia guardada al teu perfil
Veure notícies guardadesL'encert és el factor diferencial. Això va a missa. Ja es pot jugar d'una manera o d'una altra, optar per un determinat sistema, disposar d'un pressupost estratosfèric. És igual. Tot dependrà de si la pilota entra o no. El que va passar a Castalia ho explica. Dues accions semblants van tenir un desenllaç totalment diferent i van incidir en el 0-1 final, que al Girona li serveix per enterrar el desencís que li havia suposat la derrota del dimecres al camp del Lugo i encarar amb cert optimisme i tranquil·litat la visita del Cartagena dimarts que ve a Montilivi. Una i altra jugada, al tram final de cada part. A la mateixa porteria. L'una, va acabar amb la pilota cap dins. Va néixer de la pressió insistent de la primera línia perquè l'acabés rebent Sylla. La seva centrada al segon pal, per baix, no la va treure cap defensor ni tampoc la va connectar Bustos de primeres. Sí Enric Franquesa, que entrava com una bala directe al pal contrari. Xut creuat i Whalley que se l'empassava per sota les cames. Cara per als giroins. La creu se la va endur el Castelló, en una mena de dejà vu. Ja al descompte, de nou acció per banda dreta, amb una centrada al pal contrari. Allà també hi entrava el 3. En aquella ocasió, Adrián Lapeña. La pilota va avançar metres, en perpendicular a la porteria i ningú va ser capaç de tocar-la. Tampoc el propi Lapeña, ben sol, amb el porter venut i tot de cares per rematar. L'encert. El factor que ha retornat la tranquil·litat a Montilivi, on de moment es treu petroli de l'efectivitat i els gols valen or: tres en sis jornades i nou punts a la butxaca.