06 de gener de 2014
06.01.2014

Mor l'exjugador Ramon Espelt

"El noi de Calella", que tenia 85 anys, va ser una peça clau en l'ascens a Segona el 1956

07.01.2014 | 07:24
Ramon Espelt, al seu domicili de Calella de la costa, l´any 2010.

"Estaria molt content si el Girona pugés a Primera divisió. Allà hi vaig estar molt ben tractat, els gironins són gent molt especial", explicava l'exjugador Ramon Espelt en un reportatge al Diari de Girona el passat 12 de juny, sense reprimir l'emoció que li representava recordar la seva etapa de blanc-i-vermell. Aquell dia l'equip va arrencar un empat a Alcorcón en l'anada de la primera eliminatòria de play-off, que va fer bo uns dies més tard a l'estadi. L'Almeria, però, va ser massa obstacle en la ronda definitiva i va privar "El noi de Calella" de veure el "seu" Girona competint al màxim nivell. Ahir, poc més de mig any després, Espelt moria als 85 anys a la seva maresmenca localitat natal, on serà enterrat aquest matí (10.30). Al Girona hi havia militat del 1953 al 1958.

Mataró, Europa, Badalona, Sant Andreu, Gavà i Calella, on va posar punt i final a la seva carrera futbolística el 1965, amb 38 anys, van ser els altres equips per on va passar aquest davanter, molt estimat per la generació de futbolistes que van compartir vestidor amb ell a Vista Alegre. Era el capità de l'equip, amb companys com Pinto, Curbet, Curta i Fàbregas, i Emilio Aldecoa d'entrenador. A Girona hi va viure l'ascens frustrat contra el Plus Ultra, però una temporada més tard (1955-56), va poder treure's l'espina i celebrar l'històric retorn a Segona després de tombar l'Arenas. "Quants anys fa d'allò? Com passa el temps!", recordava el juny passat. Com tots els membres d'aquell equip, la rebuda que van tenir un cop van ser a Girona, en la celebració de l'ascens, va ser impactant: "Ho recordo molt bé. A la plaça del Vi no s'hi cabia. Va ser el no va más!".

Espelt també va ser protagonista del llibre Testimonis en blanc-i-vermell, que recopilava les 84 entrevistes a exjugadors històrics del Girona publicades per aquest diari durant les temporada 2008/09 i 2009/10. El davanter hi explicava com baixava en tren a la capital per entrenar-se, tot i que no hi va quedar-s'hi a viure perquè tornava a marxar cap a Calella per ajudar el seu pare a la vinya. "Ell treballava de masover i jo li donava cada dia un cop de mà", deia amb orgull.

De la mateixa manera com va viure l'ascens a Segona, Ramon Espelt també va haver de viure el retorn del Girona a Tercera el 1958. Va ser la seva darrera temporada al club, i l'inici d'una decadència esportiva que va durar mig segle. El 15 de juny de 2008, el gol de Migue contra el Ceuta va obrir l'etapa actual a la categoria de plata.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema