La ruleta de canvis que viu des de fa només unes setmanes el Girona ha facilitat l'arribada de Gerard Escoda a la secretaria tècnica del club. El substitut de Sergi Raset tot just vivia ahir les seves primeres hores al càrrec i es feia una idea de la feinada que té per endavant aquest mes. Arriba per "sumar", per aportar la seva "experiència" i per fer front, sobretot, a un mercat d'hivern que es presenta "frenètic" i durant el qual s'han "d'encertar" en els fitxatges per intentar que la primera plantilla salvi la categoria.

Tot just fa unes hores que ocupa el càrrec de secretari tècnic del Girona. Com ho està vivint i quins són els seus reptes davant aquesta nova etapa?

Tot just ara encara m'hi estic adaptant. He arribat aquest matí i tan sols he passat unes hores a Montilivi; temps suficient per donar les meves dades, conèixer una mica tot plegat i fer una entrevista per a la televisió local... Ho visc amb naturalitat, com demanen aquesta mena de situacions. M'he posat des de ja a disposició del club. Arribo per sumar amb la meva experiència i aportar tot el que sé, sigui poc o molt. I ajudar el primer equip i també la base.

La seva incidència al futbol de base, ara que l'anomena, serà gaire gran?

No és que dediqui un tant aquí i un altre allà. La meva idea d'un club esportiu és global. És cert que el pal de paller és el primer equip i que, si aquest va bé, la resta funciona. Però també el filial i la base han de formar una estructura sòlida perquè res trontolli. Això és el que intentaré: formar una metodologia de treball, tot i que ara mateix, principalment, em centraré en la primera plantilla.

Oriol Alsina comentava un dia abans que fa temps que el coneix, però que el seu fitxatge s'ha gestat en poc temps. Me'n pot fer una cronologia?

Va ser tot bastant ràpid, és cert. Conec l'Oriol des de fa sis o set anys i ràpidament vam establir una bona amistat, que va confluir en un intercanvi d'informació, ajudes mútues, trobades habituals... Tot plegat s'ha anat consolidant amb el pas del temps. A més, vam coincidir al curs de director esportiu que vam realitzar a Las Rozas (Madrid), fet que ens va forçar a tenir un contacte setmanal o cada quinze dies. Fa poc temps em va explicar que obria una nova etapa al Girona. No em va insinuar res, sinó que han estat els esdeveniments els que s'han acabat precipitant. Fa pocs dies em va trucar, em va explicar el projecte. Vaig veure que, tot plegat, era molt interessant: poder-me formar com a secretari tècnic en un club consolidat no passa cada dia. La meva disponibilitat és màxima i aquí estic, preparat per a tot.

Amb tan poc marge de maniobra, imagino que el Gimnàstic de Tarragona, on estava fins ara, no li va posar gaires dificultats per marxar, oi?

No, cap ni una. Al Nàstic vaig entrar a formar part de la seva estructura de treball fent una feina diferent de la que realitzava a Reus. A Tarragona la meva incidència en el tema de fitxatges era menor i no hi tenia una competència directa; quedava en un segon pla. Feia informes i em dedicava a estudiar i conèixer la categoria. Ara el Girona m'ofereix quelcom diferent. És la feina que realment m'agrada. Ho vaig proposar al Nàstic i no hi va haver cap problema. És més, els vull agrair que, en marxar, m'han obert les portes si algun dia hi vull tornar.

Vostè aterra a Girona en un moment peculiar. No ja per la revolució que viu el club, sinó perquè aterra justament quan el mercat d'hivern està obert i més feina hi ha. Ha estat el moment adequat?

No sé si ha estat un moment adequat o inadequat. Les circumstàncies han estat les que han estat i arribo ara per substituir en Sergi (Raset), la feina del qual, val a dir-ho, ha estat molt bona. Si m'ha arribat ara el moment, doncs l'he d'acceptar. I no crec que sigui un moment complicat per trobar-nos en el mercat d'hivern. Al contrari. Seran uns dies frenètics, és cert. Però és el més bonic de la meva professió.

Per què se'l fitxa?

Se'm fitxa, bàsicament, per ser el secretari tècnic del primer equip amb tot el que això comporta. L'Oriol és qui mana en tota l'estructura i jo formo part d'aquest organigrama. Ell ha cregut que jo hi puc encaixar i a mi el que em queda és demostrar-li que no s'equivoca.

Abans de saber que acabaria a Montilivi, seguia el Girona?

Quan un està implicat en gran mesura en el món del futbol, el més normal és seguir tots els equips, i més si aquests són catalans. Conec la plantilla, l'equip. Em falta ara conèixer el club.

I què li sembla aquesta plantilla? Li troba moltes mancances?

Pel que he vist és un vestidor similar al de l'any passat. És solvent al mig del camp i també al darrere, però li falta tenir una referència al davant. Chando no ha tingut continuïtat per demostrar que sap i pot fer gols. Els falta un home com ho era Acuña l'any passat, que va fer un any extraordinari. Ara jo i l'Oriol hem d'intentar trobar les peces que falten en aquest trencaclosques.

Un dels davanters que sonen per reforçar el Girona és Sergio León (Elx), a qui vostè coneix prou bé. No li ha encarregat l'Oriol que el convenci per venir a Montilivi?

En Sergio León el vaig fitxar jo del Betis quan estava al Reus. El conec molt. De qualitat li'n sobra, fins i tot per jugar a Primera. Però el que l'ha de fer valer realment com a ?futbolista és el pack complet. És a dir: és un bon jugador, amb una qualitat extremadament superior per estar a Segona B. Però s'ha de saber per què no va saber-se adaptar al ?Múrcia aquest any. Què va fallar? Potser li va faltar continuïtat? De bon jugador ho és un tros i, pel que em preguntava, de moment l'Oriol no m'ha demanat que el fitxi (riu)!