A falta d'un killer per idolatrar, qui cada jornada fa mèrits per posar-se a la butxaca els aficionats del Girona és el porter Isaac Becerra. Dissabte, a la Corunya, va tenir ben bé tres intervencions de mèrit que van contribuir a arrencar un valuós punt del camp del líder. I aquesta és una constant des que va començar la temporada. Una jornada abans havia evitat la derrota contra el Ponferradina (1-1) amb dues aturades estratosfèriques a Acorán i una sobre la mateixa línia de gol a Rueda, i en l'anterior, a Palma, ell solet evitava que el 2-0 hagués sigut més contundent. Arribat al club discretament la temporada passada com a suplent de Dani Mallo, l'exmadridista li va acabar prenent la titularitat en la recta final de la lliga (quan estava en joc l'ascens directe) i va jugar la promoció. Un parell de mans salvadores al Santo Domingo van permetre al Girona arrencar un valuós 1-1 en l'anada de la primera eliminatòria. Tot i que al final l'ascens es va escapar a Almeria, Becerra va saber aprofitar l'oportunitat que Rubi li va brindar per reivindicar-se, i aquesta temporada s'ha consolidat definitivament a la porteria gironina, tant amb Ricardo Rodríguez com amb Javi López. Si no fos perquè Becerra acaba contracte el 30 de juny i ja l'estiu passat era a l'agenda de mitja lliga de Segona, es podria dir que el Girona té porter per estona. "Està fent una temporada immensa i ha sumat molt punts amb les seves aturades, però, a la seva edat, encara té molt marge de millorar i ha de fer-ho si vol aspirar a consolidar-se en un equip gran de Segona o, fins i tot, a Primera Divisió", analitza l'exporter de Banyoles, Figueres i Girona Josep Soldevila, que admet les altes capacitats de Becerra tot i no acabar de ser el seu estil de porter ideal. "El seu marge de millora més gran el té a guanyar sobrietat, a transmetre sensació de seguretat".

Nascut a Badalona fa 25 anys, el jugador passa pel millor moment d'una carrera esportiva que no li ha sigut gens fàcil, tot i passar pel futbol base de Barça (on va coincidir amb Leo Messi a l'infantil), Espanyol i Madrid, i ser campió del món sub-19 amb Espanya al costat d'Azpilicueta, Parejo, N'Sue i Coto. "Al Madrid no em van donar les oportunitats que em mereixia", explicava en una entrevista al Diari de Girona el 21 de febrer de l'any passat. Feia pocs dies del seu debut en lliga, saldat amb un estrepitós 5-2 a Las Palmas. "Sóc molt fort; no m'ensorraré només per encaixar cinc gols el dia de la meva estrena", afirmava, en una promesa que ha complert.

Barça, Damm, Ferran Martorell, Espanyol i Madrid, més una breu estada al Panionios grec, on no es va acabar d'adaptar, són els clubs pels quals va passar Becerra abans d'aterrar a Montilivi. En l'equip de la temporada passada Rubi va donar la titularitat a Dani Mallo, i el badaloní només havia aparegut a El Molinón (2-0) en el partit de Copa abans de debutar a Las Palmas en lliga. Després d'aquell experiment Rubi va tornar a donar la titularitat a Mallo, fins que el porter gallec, ara per ara el que més partits ha jugat amb el Girona en aquesta etapa a Segona, va encadenar una sèrie d'errors que li van acabar costant el lloc. Contra l'Alcorcón, el dia de la remuntada (3-2), davant del Xerez (2-4) i a Vila-real, l'ara jugador del Lugo va mostrar la seva pitjor versió. Rubi no va dubtar i va recórrer a Becerra, malgrat que el seu únic precedent en lliga era el 5-2 de Las Palmas. Contra el Barça B va mantenir la porteria a zero (1-0) i a Almeria, en la penúltima jornada, va mostrar un bon nivell tot i la derrota que deixava l'equip sense opcions d'ascens directe (2-1). Mallo va jugar contra el Castella en una darrera jornada de lliga regular intranscendent. En canvi, el play-off va tornar a ser per a Becerra. "La veritat és que vaig quedar sorprès que la temporada passada es guanyés la titularitat, però la veritat és que està jugant molt bé i me n'alegro molt per ell", apunta l'exporter de Girona i Barça, Albert Jorquera, que cita la seva edat, 25 anys, com un factor clau perquè Becerra pugui fer coses importants en un futur: "Amb la seva edat segur que encara pot aprendre i seguir millorant".

A l'estiu el Girona no va oferir la renovació a Mallo. Becerra tenia contracte i es va quedar, tot i que alguns el situaven a l'òrbita del Còrdova i l'Sporting. L'exsecretari tècnic Sergi Raset ja li anava al darrere, aleshores, per oferir-li una ampliació de contracte que, de moment, encara no ha firmat, i que segurament serà difícil que subscrigui. Titular indiscutible aquest any en els 21 partits de lliga que s'han disputat, el porter de Badalona ha sumat molt més que no pas restat, tot i que, per exemple, contra el Sabadell (1-1), l'empat dels arlequinats va arribar, en part, perquè estava massa avançat. Quedant lliure a l'estiu, Becerra podrà negociar amb tranquil·litat el seu futur i sembla improbable que es lligui al club de Montilivi ara per dues o tres temporades més.

Becerra ha aconseguit una cosa que feia temps que no es veia a la porteria del Girona: unanimitat. Ningú dubta que ha de ser el titular i des de la grada ja se'l valora com un dels pesos pesants del vestidor per les seves meritòries actuacions. Des de Rafa Ponzo, tot i la seva traumàtica sortida després d'haver-se vist involucrat en una possible compra-venda de partits, que no es vivia una situació similar. El veneçolà era titular indiscutible a tercera, a Segona B i en la primera campanya a Segona A, i des del seu adèu (el va rellevar Albert Jorquera), que mai el club havia tornat a consolidar un porter al 100%.

Becerra té uns números similars a Mallo, Roberto Santamaría i Jorquera en percentatge de gols encaixats (1'4 per 1'3), però no provoca els debats que sí que havien generat al seu moment el gallec, el navarrès i l'exblaugrana. Fitxat del Las Palmas, Santamaría va ser titular la temporada 2010/11 però va perdre aquesta condició l'any següent en benefici de Mallo, que ja havia estat suplent de Jorquera. L'ara jugador del Lugo va començar de titular la lliga passada, però tampoc va acabar de convèncer Rubi, que va donar l'alternativa a Becerra.