Són diversos els clubs en què ha entrenat. Què creu que li ha faltat per tenir continuïtat allà on ha estat?

Potser no sóc imparcial en valorar-ho, però crec que en moments determinats m'ha faltat sort. Segurament he fet coses malament, com també n'he fet de bones. Totes i cadascuna de les experiències que he viscut m'han permès aprendre, però sempre intento ser millor cada dia per no cometre els errors del passat.

Quan era futbolista ja volia ser entrenador?

Sí. Jugava, però tenia un petit entrenador dins meu. No era el millor del món, però he estat capità en molts equips i gairebé sempre jugava. Per alguna cosa devia ser.

La seva manera d'entrenar té a veure en com era de jugador? Ho dic perquè feia de central i només arribar a Girona va ordenar l'equip i prioritzar la defensa.

Doncs crec que és tot el contrari. Sóc un enamorat del joc ofensiu. Al filial del Vila-real era el més suïcida i atrevit del món, el que passa és que això no es coneix. Prefereixo això a no treballar la defensa. Però quan arribes a un lloc nou s'ha de veure què es té i què cal prioritzar per millorar. Aquesta anàlisi em demostra que el Girona no és l'equip que més gols fa del món i, a més, n'encaixava més del que tocava. Per això hem intentat organitzar-nos.

Un cop estigui ordenat l'equip, veurem aquest futbol d'atac que tant li agrada?

Tot dependrà del talent, les capacitats, els jugadors...

S'emmiralla en algun entrenador?

No sóc de tenir grans mites ni ídols. Però quan vaig ser jugador del Mèrida vaig tenir un entrenador, Juanito Gómez, que va perdre la vida a la carretera. Tenia una pinta boníssima, per com portava el grup, les idees, la metodologia. En el futbol modern, Pep Guardiola ha estat algú queho ha canviat quasi tot. El futbol són modes i aquestes les marca l'equip que guanya. El seu Barça n'ha marcat una. Jo ja feia coses d'aquesta mena, però no s'han vist ni han arribat a tot el món.

Els entrenadors també somien a entrenar a Primera?

Suposo que a tots ens agradaria, però en el meu cas el que demano és poder entrenar cada temporada. Això és l'únic que, potser algun dia, em podrà dur a la Primera Divisió.

Es planteja fer quelcom que no sigui entrenar?

No. El futbol ha estat sempre la meva passió. Sóc un malalt del futbol, intento que la malaltia no sigui tan aguda perquè t'adones, en les etapes que segueixen una destitució, que hi ha quelcom més. A vegades abandones la família, les amistats...

En moments durs, com ara destitucions, li ha passat pel cap deixar-ho estar?

I tant. En moments així ho veus tot injust, n'estàs fart, fins als nassos i ho engegaries tot a fer punyetes. Però passats dos dies ja busques on tornar a entrenar...