D'entre tots els estadis que el Girona, al llarg de la seva història, ha anat visitant, Mendizorroza ocupa aquell capítol d'escenaris on els blanc-i-vermells mai s'hi han trobat còmodes. És cert que no s'hi poden comptabilitzar gaires precedents, però els pocs que hi ha hagut fins ara, mai han somrigut als interessos dels catalans. A Vitòria, el Girona no hi ha guanyat mai. Mai. És més, pràcticament sempre hi ha perdut. Per tant, a tenor de les estadístiques, poc té a dir l'equip de Javi López demà contra l'Alabès. Però com diu el tòpic, les estadístiques hi són per trencar-se. I això és el que els gironins intentaran fer davant un rival que, sobretot a domicili, no li porta gaires bons records.

L'últim precedent data d'ara fa unes temporades. Concretament al curs 2008/2009, la del retorn a la Segona Divisió A. Els gironins, sòlids a Montilivi, solien deixar-se punts a fora i la visita a Mendizorroza no va ser una excepció. Un solitari gol d'Astudillo (1-0) va ser suficient perquè els tres punts es quedessin a casa. Aquesta no ha estat l'única derrota que el Girona ha encaixat a Vitòria. En els sis desplaçaments que ha viscut, cinc d'ells s'han saldat amb una desfeta i en només un s'ha aconseguit puntuar. Va ser el 22 de novembre del 1942, quan els blanc-i-vermells, en un duel entre dos equips de la part baixa, van arrencar un empat (2-2).

Aquesta ha estat l'única alegria, encara que amb minúscules, de les visites catalanes al camp de l'Alabès. La resta, inclosa la del curs 08/09, s'han saldat amb derrota. La primera, per la mínima. Un 1-0 la temporada 1941/42, un resultat que va gestar-se en els últims compassos del partit, va obrir l'estadística de mals resultats per al Girona, que va tornar-hi a perdre uns anys més tard, també amb un resultat ajustat: 2-1 la campanya 1956/57. La temporada següent va encaixar la derrota més severa, amb un 3-0 incontestable en un partit sense gaire història, ja que cap dels dos equips optaven a res. L'any després (1958/59), la visita dels gironins va tornar a acabar amb derrota, tot i fer mèrits de sobres com per emportar-se un empat al no haver-hi un dominador clar al llarg dels 90 minuts. Al final, un 1-0 i una nova desil·lusió.